|
Vista aèria de la manifestació del 8M de Madrid al seu pas per Cibeles. EFE/ Lucca Piergiovanni
“Juntes contra la desigualtat i la precarietat”, “Revolta feminista. Amb drets, sense barreres. Feministes sense fronteres”, han estat algunes de les pancartes que van encapçalar les manifestacions enguany.
D’acord amb les autoritats hi ha hagut 50.000 manifestants a Barcelona i una xifra similar a Bilbao, 20.000 a Sevilla i 120.000 a Madrid. Les organitzadores multipliquen aquestes xifres almenys al doble en cada lloc. Les xifres són inferiors a les dels últims anys, encara que s’ha mantingut la massivitat del moviment.
Com en els últims anys, el 8M va reunir milers de dones en diferents ciutats de l’Estat espanyol. Protestes, concentracions i marxes, piquets i vagues parcials en algunes ciutats com Barcelona, Saragossa o Cadis.
Que la participació hagi estat una mica més baixa que en anys anteriors s’explica per diversos motius. D’una banda, en aquesta ocasió no va haver-hi convocatòria de vaga laboral per part del moviment feminista ni pels sindicats (excepte en alguns territoris), la qual cosa va limitar l’impacte de la jornada. D’altra banda, l’arribada de dirigents de Podemos al ministeri d’Igualtat en el govern de coalició amb els social liberals del PSOE ha generat certes expectatives en sectors del moviment de dones, promovent la idea que les reivindicacions contra la violència masclista o contra la precarietat es podran aconseguir “des de dalt” mitjançant els acords parlamentaris que aconsegueixi el govern.
Des de l’agrupació Pan y Rosas, en canvi, Lucía Nistal ha destacat la necessitat d’ “aprofundir la mobilització independent del moviment de dones, perquè els drets es conquisten amb la lluita als carrers i no en els despatxos governamentals”.
Josefina Martínez, portaveu de Pan y Rosas, ha assenyalat també que “aquest govern té un discurs progressista, però manté les polítiques neoliberals, no deroga les reformes laborals, aixeca més altes les tanques de Melilla i manté oberts els CIEs, en contra de les reivindicacions de les treballadores, les precàries i les migrants”.
A Madrid, la mobilització va partir des d’Atocha, recorrent el Passeig del Prat cap a Plaza España.
El 8M a Barcelona ha començat molt d’hora amb els piquets de les Kellys, enfront dels grans hotels de la ciutat. Com altres anys, reclamen per millors condicions de treball i millors salaris, lluitant contra les externalitzacions i la precarietat.
A la tarda, la manifestació ha inundat els carrers cèntrics en la capital catalana.
Paula i Motis de Pan y Rosas Barcelona han expressat la seva solidaritat amb la lluita de les treballadores precàries i han plantejat la necessitat d’ “una perspectiva feminista, anticapitalisa, antiimperialista i de classe”.
A Saragossa la manifestació ha discorregut darrere d’una pancarta amb el lema: “Si nosaltres parem, es per al món”. Allí s’ha entonat la cançó “La culpa no era meva” del col·lectiu xilè, Les Tesis.
|
