http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
AMBIENT I CAPITALISME
Es redueix la contaminació a la Xina, l’altra cara del coronavirus?

La crisi del COVID-19 provoca la disminució de les emissions de diversos gasos contaminants a la Xina, focus del brot. Però això no significa que sigui una cosa positiva a llarg termini.

Ver online

Al començament d’aquest any esclatava la crisi i expansió del SARS-*CoV-2, que ha afectat ja 97.000 persones, la majoria a la Xina. A causa d’això, aquest país a impost certes mesures restrictives sobre la població i l’activitat econòmica, provocant que les principals ciutats es converteixin en virtuals “ciutats fantasmes”, sense tot just persones als carrers i amb una reducció considerable de l’activitat industrial i de plantes d’energia. Però aquesta vegada no parlarem del coronavirus, sinó d’unes conseqüències temporals en les quals no havíem reparat fins ara.

I és que aquesta crisi no porta sol problemes de salut o econòmics. La part “bona” del brot de Wuhan és la notable reducció de l’emissió de gasos contaminants en tot el país degut a aquestes restriccions, i no sols en els anomenats gasos d’efecte d’hivernacle.

Menys activitat industrial i generació d’energia, menys contaminació

En el cas del CO₂ (diòxid de carboni) principal gas d’efecte d’hivernacle, les dades reflecteixen que la seva emissió a la Xina està disminuint en un quart comparat amb anys anteriors, la qual cosa serien al voltant de 200 milions de tones de CO2 menys des de l’inici de la crisi. Una enorme diferència clarament ocasionada per la reducció d’activitat industrial i, per consegüent, de l’activitat en les centrals termoelèctriques basades en el carbó (un 36% menys d’activitat). Una altra de les raons d’aquesta disminució és la menor quantitat de vols comercials i d’activitat de refinat de petroli, també a causa del temor al contagi per coronavirus.

D’altra banda, el NO2 (diòxid de nitrogen) és un altre dels gasos que s’han reduït últimament i dels quals tenim dades. Fa uns dies, la Nasa publicava imatges dels seus satèl·lits de monitoratge de contaminació, en les quals es pot observar l’enorme diferència d’emissió d’aquest gas tòxic. Una disminució que va impressionar als propis científics: "Aquesta és la primera vegada que veig una caiguda tan dramàtica en una àrea tan àmplia per a un esdeveniment específic", va dir Fei Liu, investigadora de qualitat de l’aire en la NASA.

El NO2 és un gas tòxic que en inhalar-se afecta al tracte respiratori, sobretot en nens, i és un dels gasos que crea la pluja àcida. La seva reducció és pel fet que ho produeixen principalment els automòbils i en plantes d’energia.

Però aquestes bones notícies són només temporals i, desgraciadament, insuficients. Podem observar-ho ara mateix a la ciutat de Pequín, on a pesar que la contaminació ambiental hagi disminuït, no s’ha pogut evitar que porti diversos dies consecutius amb nivells de qualitat d’aire “molt poc saludables”, amb valors de fins a 10 vegades el recomanat per l’OMS.

Coronavirus, capitalisme i canvi climàtic

Més enllà de la ironia d’aquesta situació en què les restriccions imposades pel govern xinès davant el brot del virus COVID-19 està generant una millora conjuntural de la qualitat de l’aire a la Xina, la realitat és que els canvis ambientals descrits són només temporals i desapareixeran una vegada se superi l’emergència i es reprengui normalment l’activitat econòmica del gegant xinès. Per això, estan lluny de poder revertir dècades d’emissions generadores del canvi climàtic i nocives per a l’ambient i la salut de la població tant xinesa com mundial.

Que una epidèmia actuï, d’una manera monstruosa, com a “reguladora” de la crisi ambiental generada pel sistema capitalista, ens fa veure l’absoluta irracionalitat del sistema en què vivim. Un sistema que, no oblidem, en el segle XX va deslligar dues guerres mundials entre potències imperialistes pel repartiment del món, el nivell de destrucció del qual de forces productives -començant per milions de treballadors i treballadores- va estar en la base de la seva recuperació en la segona postguerra.

El capitalisme és responsable de l’emissió de gasos contaminants que arriben a matar fins a 10.000 persones en un any, molts més que gairebé qualsevol epidèmia. Aquestes i moltes altres són les conseqüències, també monstruoses, del funcionament “normal” d’un sistema consolidat en un model de producció, energètic i de transport que destrueix el planeta a costa dels seus habitants. Com sosté l’ambientòleg Marc Cerdà en una entrevista per a Esquerra Diari: "Són les contradiccions entre capital i natura les que ens condueixen a un col·lapse socioecològic planetari".

Una de les tràgiques lliçons d’aquesta crisi és, com diu Yayo Herrero en un article publicat en CTXT, “quant de forma més veloç es destrueixen i es posen en risc les bases materials que sostenen la vida, més sanes estan les economies”. O dit al revés, quan l’economia capitalista funciona normalment, el planeta que habitem i la vida en general és amenaçada i destruïda de manera constant i sostinguda; mentre que en els moments de crisis com aquesta “podem respirar”.

El coronavirus no ens matarà a tots. Però si ens quedem de braços plegats davant la crisi ambiental global generada per la irracionalitat capitalista, el futur és molt pitjor que les conseqüències d’aquesta epidèmia.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic