|
Les reformes laborals del PSOE i PP són algunes de les mesures més lesives que s’han pres en la legislació laboral en molts anys per a la classe treballadora, la joventut i els sectors populars. Posades en marxa amb la crisi econòmica, es mantindran en la majoria dels seus aspectes amb el Govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos.
És per això que existeix un ampli sentiment entre la classe treballadora, contrari a les reformes laborals com a causants principals de la situació de precarietat i retrocessos en els seus drets laborals fonamentals.
Aquest sentiment xoca amb les il·lusions en què aquest Govern acabarà amb les reformes. Malgrat els titulars de molts mitjans de comunicació que feienn pensar a molts sectors que es “derogarien les reformes laborals”, en el seu programa anuncien que només es farà marxa enrere en algunes qüestions de la que va impossar el PP. I és que encara que els acords de coalició recullen en el punt 1.3 una sèrie de mesures sota el titular “derogarem la reforma laboral”, el text només es refereix a la intenció de revisar alguns dels seus punts.
Tot això fins al punt de que les declaracions públiques del Govern han anat encaminades a desinflar qualsevol il·lusió en la derogació, limitant-se a assenyalar que es treballarà en la modificació d’alguns aspectes de la reforma del PP, ni parlar de la del PSOE.
La classe treballadora ha sofert dues reformes laborals des de l’any 2008, quan va esclatar la crisi capitalista internacional. La primera reforma va ser en 2010 sota el Govern del PSOE durant la segona legislatura de Zapatero, amb el Reial decret llei 35/2010 i que li va costar una vaga general. La segona, ja en 2012 i sota el Govern del PP amb Rajoy amb un Reial decret llei 3/2012, aquesta última va ser resposta i rebutjada als carrers i els centres de treball amb dues massives vagues generals.
Les dues reformes Laborals, al costat de la futura reforma de les Pensions que el nou govern té per davant, són demandes de les patronals i dels organismes europeus. Qüestió aquesta última que es va denunciar durant la vaga d’Euskal Herria del 30 de gener, a la que s’hi van anar sumant diferents sectors amb les seves reivindicacions. Vaga que, per cert, no van secundar ni la burocràcia sindical de CCOO i UGT, ni Podemos com a part del govern.
Les treballadores i el moviment de dones també vénen incorporant a les seves reivindicacions la lluita contra la precarietat “amb rostre de dona”, Per tant, la derogació de les reformes laborals també estan a l’agenda de reivindicacions del moviment feminista.
Vegem quins drets i condicions seguiran minvats de cara a la classe treballadora i quins es proposa, almenys de paraula, derogar el nou govern de coalició del PSOE i UP.
Què prometen modificar i què quedarà igual? Tèbies promeses del govern i enormes silencis
Existeixen diferents mesures que no seran modificades i que de fet conformen els eixos centrals de les reformes, és a dir, mesures destinades a precaritzar les condicions laborals i facilitar i abaratir l’acomiadament.
No obstant això, el document programàtic promet reforçar el control dels contractes a temps parcial i perseguir el seu ús fraudulent. Quelcom que és limitar-se a complir amb l’última reforma del PSOE.
Aquest tipus de contractes, als qual el govern de Felipe González (PSOE) va obrir les portes en els 80 i els successius governs van generalitzar, avui són sinònim de precarietat i baixos salaris.
Els acords del nou govern parlen de revisar les causes de l’acomiadament per causes objectives, però segueix sense quedar clar si serà o no necessària l’autorització de l’autoritat laboral com abans de la reforma del PP. Tampoc diuen res sobre la possibilitat de reduir la jornada entre un 10 i un 70%, concedida als empresaris per la reforma del PSOE.
Prometen “derogar la possibilitat d’acomiadament per absentisme causat per baixes per malaltia”. Una mesura aberrant, que atenta contra un dret conquistat feia molt de temps.
Prometen “revisar el mecanisme d’inaplicació dels convenis col·lectius, orientant-lo al despenjament salarial vinculat a causes econòmiques greus”. És a dir, que els empresaris comptin amb la possibilitat de baixar salaris. Així com “derogar la prioritat aplicativa dels convenis d’empresa sobre els convenis sectorials.” Una de les poques mesures de gran importància positiva per als treballadors.
Sobre la vigència dels convenis col·lectius prometen “derogar les limitacions a l’àmbit temporal d’aquests, fent-lo arribar més enllà de les previsions contingudes, després de la finalització de la seva vigència i fins a la negociació d’un de nou”. Encara que no queda clar que en aquesta fórmula es recuperi la ultractivitat dels mateixos que va derogar la reforma del PP.
Prometen “modificar l’art. 42.1 de l’Estatut dels Treballadors sobre contractació i subcontractació laboral a l’efecte de limitar la subcontractació a serveis especialitzats aliens a l’activitat principal de l’empresa”. Està per veure en què queda aquesta promesa de “limitar” la subcontractació, el que queda clar és que continuarà sent part del quadre laboral a totes les empreses pel que fa a les tasques “alienes a l’activitat principal” d’aquestes.
Les successives reformes han donat curs a les Empreses de Treball Temporal (ETT) fins a convertir-les en agències de col·locació. La seva existència, i el seu nefast rol per als treballadors, no estan, si més no, esmentades en l’acord de govern.
La reducció de la indemnització per acomiadament improcedent de 45 dies per any treballat amb un topall de 42 mensualitats a 33 dies per any amb un topall de 24 mensualitats tampoc està recollida en l’acord, quelcom que mira per a la tranquil·litat dels empresaris. No s’espera cap modificació aquí.
A aquests aspectes centrals, s’hi suma el Contracte de suport a emprenedors, inclòs en l’última reforma laboral del PP, una fórmula a la que es poden subscriure les empreses de menys de 50 treballadors, mentre la taxa de desocupació superi el 15%. Sobre això res diu l’acord de govern, també quedarà intacte.
Treballar menys per a treballar tots
Les reformes laborals del PSOE i PP van ser la forma que van trobar els capitalistes a través dels seus representants polítics de mantenir els seus guanys durant la crisi. Però la classe treballadora i els sectors populars tenim interessos completament oposats.
Per això, per a acabar amb l’atur i la precarietat, a més de la derogació de les reformes laborals, quelcom que seria un gran pas però insuficient, proposem impulsar la prohibició de les ETTs, i posar fi a les subcontractacions i els falsos autònoms. Així com la reducció de la jornada laboral a 6 hores en 5/5 dies setmanals sense que afecti el salari.
La reducció de la jornada a 6 hores de treball i el topall d’una setmana laboral de 5 dies, sense rebaixa salarial i amb un salari acord a les necessitats de la vida, permetria la creació de centenars de milers de llocs de treball a tots els sectors.
Aquesta mesura a més de fer front a l’atur, posaria un límit a l’ambició desmesurada de les patronals que busquen constantment imposar que els treballadors i treballadores es deixin la vida a les fàbriques i llocs de treball (moltes vegades literalment) per a pastar les seves fortunes.
Suma’t a la campanya!
Des d’Esquerra Diari posem les nostres pàgines al servei de denunciar les reformes laborals del PSOE i el Partit Popular que han servit per a descarregar sobre la classe treballadora i els sectors populars les conseqüències de la crisi capitalista durant l’última dècada.
Amb entrevistes, columnes obertes, vídeos i fòrums de debat donarem veu a tots els sectors que s’organitzen i lluiten en els seus llocs de treball per condicions dignes. Totes les conquestes de la classe treballadora han estat producte de la seva lluita i la seva organització. Cap conquesta ha caigut del cel, ni ha estat obsequiada per cap govern.
Posa’t en contacte amb nosaltres a través de la nostra pàgina de Facebook, per missatge privat a través del nostre Twitter o al mail [email protected] o [email protected]
|
