Aquest dimarts el primer Consell de Ministres del nou Govern de coalició entre PSOE i Unides Podem ha anunciat que les pensions pujaran un 0,9%, amb efectes retroactius des de l’1 de gener. Aquesta pujada del 0,9% coincideix amb l’estimació mitjana de l’IPC, és a dir, que lluny de ser una pujada és una actualització respecte a la pujada del cost de la vida. Aquest és l’objectiu anunciat per Pedro Sánchez, que no minvi el poder adquisitiu dels pensionistes. Es contempla una clàusula de revisió si l’IPC creix per sobre del que es preveu el 2020, per a això es preveu una paga compensatòria abans d’abril de 2021.

La pensió mínima per als jubilats de 65 anys amb cònjuge a càrrec quedarà en 843,3 euros al mes (enfront dels 835,6 euros actuals), la de sense cònjuge en 683,49 euros (677,4 euros actualment) i la pensió amb cònjuge no a càrrec en 648,68 euros mensuals (enfront dels 642,9 euros actuals). Mentre que la pensió màxima de jubilació se situarà en 2.683,34 euros mensuals i la pensió mínima de viduïtat per als titulars amb càrregues familiars se situarà en 790,6 euros mensuals, en contrast amb els actuals 783,6 euros al mes.

Et pot interessar: El govern de coalició PSOE – Unidas Podemos pren possessió davant el rei

D’aquesta manera, almenys en el tema de pensions, l’entrada al govern d’Unides Podem i dels famosos “ministres comunistes” no ha suposat cap canvi substancial. De fet, l’any passat es van incrementar un 1,6% amb caràcter general i un 3% en el cas de les mínimes i no contributives. Per tant, després d’anys de crisis i de pèrdua de poder adquisitiu de les pensions la situació de precarietat en la qual viuen moltes persones jubilades no canviarà substancialment.

Sobre com es garantirà el sistema de pensions en el futur, Sánchez va assenyalar que "tendirem la mà a totes les forces polítiques" i als agents socials per a acordar "mesures justes, equilibrades, que permetin millorar la protecció dels nostres jubilats" i que això sigui "compatible" amb l’estabilitat pressupostària. Per tant, segueix sense quedar clar, sobretot després dels enormes límits de la proposta de reforma fiscal.

El que sí que és clar és que amb, la modificació de l’article 135 de la Constitució que va implementar el propi PSOE juntament amb el PP i que entra enguany plenament en vigor, uns pressupostos que no s’ajustin al pagament del deute i als sostres de despesa, poden ser tirats enrere pel Tribunal Constitucional.

Davant aquesta situació, la vaga general convocada a Euskal Herria aquest 30 de gener és, actualment, l’única iniciativa per esquerra que està posant realment sobre la taula la necessitat d’un canvi substancial en el sistema de pensions. Una vaga que no rebrà cap suport d’una majoria de l’esquerra reformista que recentment està estrenant el seu “trosset de cel” de l’Estat capitalista espanyol.

Serà aquesta la dinàmica que s’imposi en el pròxim període? És molt aviat per a assegurar-ho. Però els atacs al sistema de pensions a França han estat resposts amb una vaga i mobilitzacions al carrer que ja s’estenen des de desembre de l’any passat. Una lluita impressionant que ha de servir-nos d’exemple i perspectiva.