|
L’Audiència Nacional ha ordenat aquest divendres la llibertat sota fiança per a Xavier Duch, Eduard Garzón i Txevi Buïgas, tres dels CDR detinguts el passat 23S.
La sala d’apel·lacions ha decidit acceptar el recurs presentat pel col·lectiu d’advocats de l’organització antirepresiva independetista, Alerta Solidària, i decreta la fiança sota pagament de 5.000 euros.
Per part seva, la fiscalia demanava una fiança de fins a 9.000 euros, després de canviar el seu criteri i argumentar que els tres investigats no van manipular explosius. A més, el jutge els imposa la mesura de comparèixer al jutjat cada dilluns i la prohibició de sortir de l’Estat espanyol als tres membres dels CDR.
Cal recordar que el passat 23 de setembre Garzón, Buigas i Duch van ser detinguts juntament amb altres sis membres dels Comitès de Defensa de la República, dels quals quatre d’ells encara seguiran a la presó, acusats de suposats delictes de terrorisme i tinença il·lícita d’explosius, en un cas que va ser anomenat Operació Judes.
Però si per quelcom destaca per sobre de qualsevol altre cas de criminalització a l’esquerra independentista és per la vulneració absoluta dels drets a la defensa durant les detencions primer i després en el mateix règim penitenciari. A més d’una posada en escena policial brutal i pressions constants per a efectuar declaracions manipulades per part de la Guàrdia Civil, recordant tot a una aplicació de la Llei Antiterrorista de forma encoberta, tal com han declarat en nombroses ocasions els advocats d’Alerta Solidària.
En aquest sentit, els magistrats han denegat en la interlocutòria la denúncia per vulneració, detenció il·legal i coaccions interposada per part de l’organització antirepresiva, sentenciant que "la tutela judicial s’ha complert escrupolosament".
Cal no oblidar tampoc que l’Operació Judes contra els nou membres dels CDR va suposar també la punta de llança de l’ofensiva de criminalització cap al moviment independentista prèvia a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders sobiranistes presos.
En aquest aspecte, les detencions dels nou CDR van ser precursores de la repressió contra milers de joves que van sortir als carrers per a respondre a la infame sentència, deixant un saldo de més de 200 ferits, 600 detinguts i desenes de presos polítics durant les primeres setmanes de la revolta catalana. Alguns dels quals, igual que els del 23S continuen encara a la presó provisional, mentre que i d’altres han estat deportats al Marroc, com és el cas recent de Ahsraf o Ayoub, aplicant-los a més la Llei d’Estrangeria.
Davant això, avui continua sent més necessari que mai aixecar un moviment que coordini tots els casos de repressió i lluiti per l’absolució de tots els presos polítics i contra la deriva reaccionària del Règim del 78, que amb la sentència del Suprem seu un precedent més per a criminalitzar i perseguir a qualsevol que gosi manifestar-se contra l’ordre establert i l’estret marge constitucional.
|
