En el que va de 2019 un centenar de dones han estat assassinades per violència de gènere q l’Estat espanyol, segons Feminicidio.net. Mentre la justícia patriarcal continua culpabilitzant a les dones, continuem exigint mesures d’emergència contra la violència masclista, plans d’educació sexual a totes les escoles i llocs de treball i l’augment de pressupostos per a l’atenció especialitzada d’aquest tema en les àrees d’educació i salut. També reivindiquem la necessitat d’habitatges d’acolliment i sortida laboral per a totes les dones que pateixin violència de gènere -sense control policial ni judicial-, així com una nova Llei integral contra la violència de gènere que no imposi a les dones la judicialització obligatòria per a rebre ajudes i assistència.

L’Església, aquesta institució reaccionària que compta entre les seves files amb Bisbes que llancen missatges homòfobs i misògins, no només continua sent finançada amb milions per part de l’Estat, sinó que té un enorme pes en l’educació dels nens i nenes, amb les assignatures de religió a les escoles i el finançament per a les escoles concertades. La separació de l’Església de l’Estat és una qüestió elemental si volem lluitar contra el poder d’aquesta institució enemiga dels drets de les dones i les persones LGTBI.

La feminització de la pobresa i la precarietat continua sent una realitat dolorosa per a milions de dones i la veritat és que res ha canviat amb el govern “liberal progre” del PSOE en el poder durant l’últim any. Els treballs més precaris continuen sent ocupats per les dones i migrants; les dones són desnonades pels bancs per no poder pagar les hipoteques o els preus del lloguer. Les dones es troben entre els sectors amb salaris més baixos i la bretxa de gènere és encara més gran en les pensions. El PSOE ja ha anunciat que en un futur govern amb Unidas Podemos no derogarà les reformes laborals, i la futura ministra d’Economia, Nadia Calviño, vol mantenir rigorosament l’“equilibri fiscal” imposat per Brussel·les, quelcom que és sinònim de noves retallades en drets i serveis públics.

Les migrants continuen enfrontant deportacions i la reclusió en els CIEs, tot garantit per una Llei d’estrangeria que determina “ciutadanes de segona” dins de l’Estat espanyol. El futur govern de coalició PSOE-UP no pretén canviar gens ni mica aquesta situació. Les activistes dels sindicats i moviments socials s’enfronten a persecucions i noves “lleis mordasses i digitals”, mentre desenes de dones i joves han sigut empresonades per lluitar pel dret a l’autodeterminació a Catalunya i a les últimes manifestacions.

Mentre la dreta i l’extrema dreta arremeten amb la seva “croada anti-gènere”, negant que existeixi la violència de gènere, volent restringir el dret a l’avortament i amb discursos homòfobs i transfòbics, des del moviment de dones tenim plantejat més que mai donar una resposta contundent, als carrers, amb una nova vaga de dones al costat de tota la classe treballadora que paralitzi l’educació, les empreses i el transport, per a fer real el lema que “si nosaltres parem, para el món”. Multiplicar i aprofundir la lluita del moviment de dones, amb les nostres reivindicacions al capdavant, en una perspectiva anticapitalista, antiracista i antimperialista i en unitat amb el conjunt de la classe treballadora.

Els drets es conquisten amb la lluita i l’autoorganització!

La vaga del 8M de 2019 va ser una gran manifestació de la potencialitat del moviment de dones. Les dones treballadores, joves i immigrants van imposar als dirigents dels sindicats majoritaris que havien convocat només dues hores de vaga, un aturada que va aconseguir un 70% en algunes de les grans ciutats. I gràcies a les assemblees del moviment 8M i les lluites de moltes dones que van donar dins dels seus propis sindicats, la xifra va ser superior al 70%, especialment en educació i sanitat. En el moviment estudiantil es van paralitzar els instituts i les universitats, després de setmanes d’assemblees. Les massives manifestacions de més de mig milió de dones treballadores, immigrants, joves i estudiants -moltes de les quals no tenen dret a veu ni vot en els sindicats burocratitzats- van prendre els carrers amb cassolades durant la matinada i nombrosos piquets en tot l’Estat. Les manifestacions del 8M del 2019 a l’Estat espanyol van ser les més multitudinàries del món.

Per què retrocedir i no avançar cap a una altra gran jornada de vaga general el pròxim 8M? Que aquesta vegada sigui un diumenge no pot ser excusa per a no fer-ho, ja que una gran majoria de dones precàries treballen els dies de festa com les empleades domèstiques, de cures, en residències i hospitals, en el sector d’hostaleria o calls center. A més, el moviment de dones en països com a Itàlia o Suïssa, inspirades en les vagues de l’Estat espanyol, ja es plantegen convocar vaga de dones el 8 o 9 de març.

No obstant això, a l’espera de la formació d’un nou govern, l’agenda feminista del PSOE i Unidas Podemos, busca estabilitzar al Règim i “pasivitzar” el més possible al moviment de dones creant il·lusions en que les conquestes de les dones tindran solució des de les velles institucions del règim del 78. La idea del feminisme liberal es transforma en una qüestió d’"Estat" i ens volen convèncer que ja no farien falta vagues de dones, perquè les solucions les portaran les noves "ministres feministes" de la mà del PSOE.

Però nosaltres sabem que no podem confiar que el conjunt de les nostres reivindicacions siguin resoltes “des de dalt”, ni pels governs de les dretes ni tampoc el “neo-liberal progressista” del PSOE, que ara es prepara per a governar en coalició amb Unidas Podemos. No volem que el PSOE o el nou govern de coalició instrumentalitzi al moviment de dones per al seu propi benefici.

I és que, no han sigut els governs del PP i del PSOE els que ens han portat a dècades de reculades en els nostres drets? Amb els seus plans neo-liberals, la majoria de les dones mai aconseguiran els “sostres de cristall”, perquè estan atrapades en els sòls enganxosos, com les treballadores de la llar, Las Kellys o les caixeres dels grans hipermercats. No és aquest reaccionari règim del 78 amb la seva monarquia vetusta el que només ofereix repressió i precarietat per a la majoria de les dones? No és aquest règim el que manté tots els acords de concordat amb l’Església catòlica i la Llei d’estrangeria contra les migrants?

Les vagues del 8M de 2018 i 2019 no es van desenvolupar de manera espontània. Van néixer d’intensos debats en les assemblees territorials, en els centres de treball, en les assemblees estudiantils, en diverses “Trobades de dones” a nivell estatal i comissions de tota mena per a organitzar-la Perquè fins ara no s’estan convocant aquestes trobades a nivell estatal? És clau continuar apostant per l’autoorganització des de baix per a decidir com continuar aquesta lluita que hauria de retrocedir des de la que ja venim donant, i per a exigir als sindicats que convoquin novament a una vaga laboral aquest 8M.

Moltes dones estem donant suport a les lluites de les dones de Llatinoamèrica, que estan a l’avantguarda, com a Xile, Bolívia o l’Equador. Cal que aquí fem com a Xile o com França, cridar a la vaga i unificar a tots els sectors en lluita.

Des de l’agrupació de dones Pan y Rosas, estem orgulloses de compartir aquesta lluita amb les nostres companyes de Pan y Rosas a Xile, Argentina, Brasil, Bolívia, Perú, Veneçuela, Costa Rica, Mèxic, els Estats Units, França, Itàlia i Alemanya. Per a preparar un gran 8M internacional de lluita i organització, convocant una gran vaga general de dones, i que siguem milions les que ens mobilitzem contra aquest sistema capitalista patriarcal.