Una vaga amb enorme seguiment en sectors neuràlgics com el transport o l’educació ha sotmes aquest dijous a un dur pols, que es prolongarà, a la reforma més arriscada que el president de França ha llançat en el seu mandat: les pensions.

Encara no se sap amb exactitud en què consistirà el pla del Govern per a modificar el sistema de jubilació, que de moment manté en secret, però el 71% dels francesos ja estaven preocupats pel futur de la seva jubilació abans d’iniciar la vaga, mentre que el 60% de la població dóna suport a la paralització contra la reforma.

Un dels aspectes clau de la contrareforma és l’eliminació dels règims especials per als treballs insalubres, que fa anys les diferents administracions van pretendre donar de baixa, sense èxit. Macrón mai va ocultar que un dels objectius del seu mandat fos reformar les pensions, per a acabar amb els 42 règims especials vigents en l’actualitat i fusionar-los en un per punts que té per objectiu augmentar l’edat de jubilació i reduir els anys de comptabilització d’aportacions, quelcom que reduiria les pensions. Aquest panorama empitjora tenint en compte l’augment de la precarització laboral i el treball informal sense aportacions o amb aportacions mínimes.

Igual que amb governs anteriors, com el de Juppé en els anys 90 o Sarkozy en els 2000, la contrareforma de Macron ha generat un rebuig automàtic que ha unificat a treballadors, estudiants i armilles grogues en una lluita que aquest dijous 5 ha tingut la primera demostració amb la paralització de sectors estratègics de tot el país i la mobilització d’un milió i mig de persones, segons la CGT.

L’aturada en els ferrocarrils i el transport ha sigut molt alta i total en els centres urbans provocant una paralització general en més principals ciutats.

La Societat Nacional de Ferrocarrils (SNCF) va assenyalar que un 55,6% dels seus empleats van secundar l’aturada, un percentatge encara més elevat en llocs clau per al funcionament dels trens com els maquinistes (85,7%) o els revisors (73,3%). Segons els sindicats l’adhesió va ser gairebé del 70%, arribant al 90% en els sectors clau.

També el trànsit aeri va sofrir greus pertorbacions, que van provocar la cancel·lació del 20 i el 30% dels vols, segons el Govern.

En l’educació, prop de la meitat dels professors es va sumar a la protesta, quelcom que va forçar el tancament d’una majoria de col·legis a França.

En el sector privat les refineries van ser les més afectades. Set de les vuit refineries franceses s’han declarat en vaga des d’aquest dijous. Emmanuel Lépine, Secretari Federal de la CGT Quimics, va assenyalar que "no surt cap producte, ni per canonada ni per camions". Lépine va dir que durant les vagues anteriors, ja sigui en 2010 contra la reforma de pensions de Sarkozy, en 2016 contra la llei del Khomri o en 2018 per salaris, el moviment havia estat menor que en la jornada d’aquest dijous.

Una aturada sense final a la vista

No obstant, el veritable problema per a Macron és que aquesta vaga és indefinida i els pitjors presagis apunten al fet que podria prolongar-se setmanes, potser fins a les vacances nadalenques.

Ja en 1995 una mobilització de tres setmanes contra una reforma similar promoguda pel llavors primer ministre, Alain Juppé, va acabar fent naufragar el projecte.

Macron es va reunir aquest dijous amb el Consell de Ministres i, segons han filtrat mitjans francesos, va demanar al seu Executiu que "no subestimi" les mobilitzacions però que, al mateix temps, continuï ferm en la necessitat de reformar el sistema. Els ministres de Macron van estar durant el dia en diferents mitjans dient que respectaven el moviment però que no retrocediran amb el projecte de llei que donaran a conèixer la setmana vinent.

El rebuig al pla no s’ha mostrat només en la vaga, sinó també en les manifestacions que van omplir els carrers amb milers de persones a les ciutats franceses, la més gran celebrada a París.

Entrevistat per l’agència EFE el jubilat Yves Saintemarie, va dir "No és només qüestió de les pensions, es tracta que la gent en general viu en la pobresa i la precarietat. Jo sóc ’armilla groga’ i sindicalista, i és necessari que les nostres lluites convergeixin, cal fer caure aquest govern que ens assassina".

Repressió policial

El Govern de Macron havia anunciat la presència de milers de policies als carrers amb l’objectiu d’intimidar als manifestants, i impedir tot el possible que arribessin a les places cèntriques de cada ciutat. A París van retenir les columnes sindicals durant hores mentre van tirar gasos lacrimògens sobre diferents sectors de manifestants per a evitar que avancin.

No obstant, una columna de bombers que marxava al costat dels manifestants es va posar a primera línia i va tirar les tanques que havia posat la Policia per a permetre que finalment les més de 250.000 persones que es van mobilitzar poguesin avançar cap a la Plaça de la República, on van finalitzar el recorregut.

Cap a la segona jornada de vaga

Per a aquest divendres els sindicats mantindran el desafiament, quelcom que augura una nova jornada de paralització en els transports, que possiblement es manté al llarg del cap de setmana.

De moment ja han votat prorrogar la vaga els treballadors del transport de la regió metropolitana de París (RATP) i els docents de diverses ciutats. A més, també han confirmat la continuació de la vaga aquest divendres els treballadors ferroviaris i els aeronàutics d’Air France. Per la seva part els treballadors de les refineries definiran aquest mateix divendres a les 14 hores la continuïtat de la vaga, que segons els dirigents de la CGT es podria renovar fins al dilluns.

La gran prova de foc per al Govern serà la setmana que ve. El primer ministre, Édouard Philippe, sortirà en una data encara sense determinar per a donar més detalls sobre l’abast de la reforma. Llavors es podrà saber si l’anunci no fa més que augmentar la ira i aprofundir les protestes a tot el país.