|
La joventut universitària hem començat a organitzar-nos i això no hi ha qui ho pari. Aquest dilluns, s’han celebrat assemblees a la Universitat de Rovira i Virgili a Tarragona i als campus de la Universitat de Girona. Seguint l’exemple, a la Universitat de Barcelona estan convocades assemblees obertes en totes les facultats per a aquest dimarts que compten amb el suport del SEPC, activistes estudiantils independents i agrupacions juvenils com ContraCorrent.
ç
Tot això és una gran notícia. Necessitem crear espais d’autoorganització on els i les estudiants puguem decidir com continuar amb aquest moviment, quins objectius volem donar-li, com incorporar les nostres pròpies demandes i desenvolupar els nostres propis mètodes de lluita per a aconseguir-les.
Aquest dilluns es complia una setmana des que va sortir la vergonyosa sentència del judici farsa del procés que condemnava a 100 anys de presó als líders independentistes responsables del referèndum de l’1 d’octubre per sedició.
Davant semblant atac, la joventut ens mobilitzem massivament buidant els centres d’estudis, tallant carreteres i iniciant una marxa que va arribar fins al Prat de Llobregat per a ocupar els accessos a l’aeroport. I això va ser tan sols el principi. Durant tota la setmana passada, els i les joves vam omplir els carrers i ens efrontarem amb fermesa contra la dura repressió policial.
Aquest moviment juvenil és l’expressió catalana d’una generació que està farta i ha dit basta, com demostren també els centenars de joves que es manifesten a Madrid o a Bilbao contra la sentència, enfrontant la mateixa repressió que sofrim a Catalunya o els i les estudiants xilenes que paralitzen Santiago en la seva lluita contra la pujada del preu del transport públic.
Des de ContraCorrent, sempre hem defensat que el moviment estudiantil ha d’estar basat en assemblees massives, democràtiques i coordinades. Considerem que hem de lluitar per impulsar aquest tipus d’organismes en totes les facultats, instituts, centres de formació professional i fins i tot en els centres de treball, perquè a més d’estudiants, la joventut és alhora un dels sectors més precaris de la classe treballadora.
Aquest tipus d’espais afavoreix l’aliança i unió amb altres sectors de la societat que també es veuen explotats, oprimits i reprimits pel Règim del 78 com ho són les dones, els migrants o la classe treballadora en el seu conjunt, dins de la qual tant les dones com els migrants i la joventut són una gran part.
Desenvolupar l’autoorganització, aquest és el camí, en lloc de pressionar als rectors i degans perquè suspengui les classes. Una política que impedeix justament l’autoorganització del moviment i que manté la dinàmica que “tot ve de dalt”.
Hem de posar els nostres esforços a aixecar grans assemblees per a poder preparar una altra gran vaga general com la del passat divendres i ser milions de persones al carrer. Això només ho podem fer des de les bases i buscant l’aliança amb el sindicalisme alternatiu i els sectors de treballadors, com els de l’educació, el port o el metro, que van estar al capdavant de parar-ho tot el 18 de otubre. Prenguem l’exemple del Maig del 68 i posem dempeus un moviment estudiantil que penetri en la societat per a aconseguir que la classe treballadora entri amb tota la seva força en la lluita.
“Venien a pegar a àvies i es van trobar amb els seus néts i nétes”, doncs bé, prenguem el seu exemple i organitzem-nos per a lluitar per les nostres demandes com ens van ensenyar en el seu moment amb les grans vagues estudiantils i obreres que van fer entrar en crisis a la dictadura.
Aquesta és una lluita contra el Règim del 78, i des de Contracorrent considerem que aquestes assemblees massives, democràtiques i coordinades, esteses als centres d’estudi, treball i barris, són imprescindibles per a poder imposar un procés constituent lliure i sobirà des de la mobilització social. On conquistem l’amnistia dels i les preses polítiques, la fi de la repressió i el dret d’autodeterminació dels pobles en primera instància, però també puguem discutir i portar endavant un programa per a donar resposta als grans problemes socials i que no es quedi parat en el respecte de la propietat i privilegis dels grans capitalistes.
Que abordi les qüestions de fons per la qual la joventut estem al capdavant d’aquesta gran mobilització. Com la lluita contra la precarietat a la qual se’ns condemnen, contra l’emergència climàtica, per un transport públic gratuït, sostenible i sota control de les i els treballadors i usuaris, pel repartiment d’hores de treball sense rebaixa salarial, per la derogació de totes les reformes laborals, per l’expropiació dels habitatges dels bancs per a acabar amb els desnonaments o per un model d’universitari totalment públic, gratuït, democràtic i al servei de la classe treballadora i el poble.
|
