http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ENTREVISTA ARRAN
Adriana Roca, d’ARRAN : "La sentència és un precedent per a criminalitzar la protesta i la desobediència"
Verónica Landa
Barcelona | @lierolaliero

Mentre a Catalunya s’estan protagonitzant massives mobilitzacions contra la sentència del Suprem i davant la brutal repressió policial dels Mossos d’Esquadra, parlem amb Adriana Roca, portaveu de l’organització juvenil independentista Arran.

Ver online

Parlem amb Adriana Roca, portaveu d’Arran, un dia després de la publicació de la sentència del Suprem contra els líders independentistes i que va suposar el començament de les massives mobilitzacions que estem vivint aquests dies a Catalunya.

Amb ella xerrem sobre la repressió que s’està deslligant, no sols durant aquesta setmana per part dels Mossos d’Esquadra, sinó com la sentència i tot l’ofensiva criminalitzadora des de l’1O, ja venia aplanant el camí per a la regressió dels drets i llibertats democràtiques que suposa la condemna per sedició.

Després de conèixer-se la sentència, quina valoració feu des d’Arran?

Es podia preveure per on anaven a anar els tirs. A part que hi ha hagut dos anys de presó preventiva i la vulneració de drets fonamentals que ha suposat, sobretot hi ha una qüestió sobre el precedent que senti de com s’entén la dissidència política en l’Estat espanyol. Evidentment, això no és nou, però hi ha una acceleració de la repressió i això estableix un precedent.

Quan parlem que qualsevol forma de desobediència contra una llei és sedició, significa que parar els desnonaments també serà sedició i qualsevol forma de dissidència política passa a entrar en aquest marc. És clar que aquesta sentència estableixi el precedent de criminalitzar la protesta i la desobediència a l’Estat.

Des de fa temps la vostra organització ve denunciant que s’ha incrementat la repressió i persecució contra Arran

Nosaltres sempre hem entès la repressió com una conseqüència dels actes. Pot ser que hi hagi certs sectors de l’independentisme als quals la repressió els ve de nou, i que tenen certa sorpresa en veure com l’Estat reacciona, però nosaltres sempre hem entès la repressió com una conseqüència dels actes que fem. Si hi ha repressió és perquè molestem i si molestem és que les coses les estem fent bé. La repressió busca moltes coses diferents, entre elles parar l’activitat política de les organitzacions i no permetre que hi hagi aquesta dissidència política. Però si, és veritat que nosaltres en aquests últims mesos hem anat acumulant casos repressius, molt relacionat amb les mobilitzacions del procés, però també amb altres qüestions com les vagues feministes o les manifestacions de l’1 de maig.

Estem parlant ara mateix que tenim prop de 70 persones de l’organització encausades en 26 causes repressives obertes. A nivell d’indentificacions i detencions en els últims tres anys, portem entre 400 i 500 que en algun moment han estat identificades. Per tant, realment sí que és veritat que, més enllà de la repressió i els processos judicials en si, hi ha una voluntat criminalitzadora i una voluntat d’assenyalar a l’esquerra independentista en general i a Arran en particular, com a organització juvenil i algunes pràctiques que hem fet. Generant un relat de violència entorn de nosaltres, fins i tot arribant a sonar campanes d’il·legalització.

Les setmanes abans de la sentència ja es veia una voluntat clara de generar por i d’intentar desmobilitzar la possible resposta. Però és clar que no ha funcionat perquè la gent ha continuat sortint al carrer. En tot el tema de les detencions del 23 de setembre, queda clar que va haver-hi una vulneració de drets fonamentals espectacular i que genera aquesta sensació que pots ser tu i que qualsevol dia poden venir a casa teva a buscar-te. En el nostre cas, la mateixa setmana de les detencions, van detenir a dos companys nostres, menors d’edat tots dos, en Sant Andreu, sense donar explicacions de per què se’ls detenia. Tenim molta gent encausada, en molts dels casos dels CDR, com per exemple el del Tribunal Superior de Justícia; també per la protesta contra Societat Civil Catalana en la Universitat Autònoma. Es van acumulant i els motius són varis, mostrant que no és només una qüestió contra el procés independentista, sinó que és una qüestió més generalitzada.

Abans de l’11 de setembre vam fer una roda de premsa amb el lema No Claudiquem, la idea és emmarcar-lo tot aquí, amb la lògica que davant la repressió no claudiquem sinó que avancem. Jo crec que la idea és començar a veure com lliguem totes les campanyes anti-repressives sota aquest marc del no claudicar i de la importància de continuar cap endavant encara que la repressió t’ataqui.

En el cas que comentaves de Societat Civil Catalana, es veu el paper còmplice de la universitat amb la policia, la qual va arribar a donar noms de militants universitaris.

És clar que hi ha connivència per part de moltes institucions públiques. En el cas de 8 mil motius, encausades pels talls de vies durant la vaga feminista, qui posa primer la denúncia és Ferrocarrils de la Generalitat. I bo, aquí la gran contradicció en aquestes mobilitzacions és el paper dels Mossos. La majoria de casos repressius dels quals parlem no són de la Policia Nacional, són Mossos. Tens un Govern de la Generalitat que parla tota l’estona de la necessitat de mobilitzar-se, de sortir al carrer, de la injustícia de la sentència, però alhora està utilitzant als Mossos per a reprimir a aquesta mateixa gent a la qual crida a mobilitzar-se, i avui mateix no eren ni capaces de condemnar la violència de l’actuació de l’actuació policial en l’aeroport.

Uns dels casos que s’han conegut més és el de "Controlades", com s’origina i en què situació es troba actualment?

L’últim de Controlades és la sentència que condemnava a pagar 24.000€. Bàsicament Controlades ve d’una manifestació de l’1 de maig de 2016, on identifiquen a algunes companyes a través d’arxius policials. No hi ha identificacions en la manifestació. En el judici, els Mossos van deixar entreveure que algunes identificacions s’han fet a través dels arxius policials, perquè sinó no s’explica com identifiquen a aquestes persones a través d’identificacions prèvies que ja hi havia hagut, i agafen a unes quantes persones que estaven en la manifestació i les acusen de delictes de desordres públics.

Ara estem en procés de recórrer la sentència, però aquest cas és la mostra de com a través de perfils ideològics busquen persones per a incriminar-los certs delictes que puguin succeir en la manifestació i fer-ho a través de fitxers que no devien ni d’existir.

Amb tants casos de repressió, com us plantegeu fer-li front?

Entenem que la repressió hem de prendre-la de manera col·lectiva. Qui sofreix la repressió no ha de prendre-ho com una gestió individual, sinó que és una responsabilitat col·lectiva. Però clar, la repressió té conseqüències, tant a nivell individual, per la incertesa de tot el procés judicial, no sabem si d’aquí a dos anys estaràs entrant a presó....A nivell d’organització existeix l’asfíxia econòmica, que és una altra de les voluntats també: les multes, impedir que puguis fer activitat política, la por que genera en la resta de companyes...Té una voluntat desmobilitzadora a través de la por. Tot això cal treballar-ho col·lectivament i intentar que la repressió no pari el que estàs fent.

Si hi ha repressió és que el que estàs fent funciona i realment pot fer trontollar les bases de l’Estat, i has de continuar fent el que fas i no deixar que la repressió condicioni la teva activitat política. En aquest sentit, la solidaritat també és important, de cara a poder fer front a les multes i tota la resta.

Estem veient manifestacions massives contra la sentència i la participació de la joventut al capdavant...

Una cosa que s’escolta molt és això d’on estan els joves?. quan hi ha accions d’aquest tipus i que tenen sentit, la joventut participa, i està claríssim que han estat part de tot aquest moviment durant tot aquest temps i això és alguna cosa que es demostra cada vegada que hi ha accions com les actuals. Valorem molt positivament el que ha passat quan s’ha conegut la sentència. Nosaltres defensàvem la línia que la resposta a la sentència havia de ser massiva, desobedient i contundent, i creiem que això del dilluns complia amb això i que anava en la bona direcció, d’intentar tocar també a nivell econòmic, trencant la normalitat. La gent té ganes de sortir al carrer, de mobilitzar-se i de canalitzar la ràbia que suposa el que està passant. Mes allà de la resposta policial, la mobilització popular va ser impressionant.

Veient que la sentència senti un precedent dur de repressió contra moviments socials, com es pot continuar la lluita anti-repressiva i quin paper hauria de tenir la joventut?

El que comentàvem abans, crec que hi ha una una cosa fonamental que és que la repressió no aconsegueixi complir amb la funció per a la qual està pensada. Després, la idea de la solidaritat i prendre-ho col·lectivament. El que diem també és que davant de la repressió ens hem de protegir. Hi ha molta criminalització Cap a certes maneres de protegir-se, com pot ser tapar-se, però també l’exemple de Controlades, que es va identificar a gent per cambres i fitxers policials, llavors tenim drets a protegir-nos i hem de protegir-nos davant de l’Estat. Hi ha una escalada repressiva, que segurament no s’acabi aquí, i crec que hem de començar a preparar-nos per a veure com encarem tot això.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic