Les protestes contra la sentència s’estenen per tota Catalunya. Després de les manifestacions i l’acció de l’aeroport del dilluns, ahir dimarts desenes de milers es van mobilitzar a les principals ciutats. Aquest dimecres han arrencat les primeres vagues estudiantils, com a la UAB, que demà s’estendran a la resta d’universitats i les marxes que el divendres confluiran a Barcelona. Tot un gran escalfament de motors per a la jornada de vaga general prevista per a aquest dia i que serà el punt més àlgid d’aquesta setmana de lluita.

Preparem la vaga general del 18-O amb assemblees en els centres d’estudi i treball.

Per a poder sostenir i desenvolupar aquesta lluita, enfortir-la i decidir democràticament quin és el full de ruta que necessitem per tal d’imposar l’amnistia, frenar la repressió i reprendre la lluita pel dret a decidir, és fonamental que l’esquerra independentista, anticapitalista i el sindicalisme alternatiu, promoguem assemblees a tots els centres d’estudi, treball i barris.

Al moviment estudiantil cal preparar la vaga i la confluència amb els treballadors i treballadores. Els sindicats estudiantils han de convocar assemblees de base a totes les facultats i als instituts per a convertir els centres d’estudi en epicentres d’organització dels milers de joves que es mobilitzen diàriament.

L’esquerra sindical ha de sumar-se de conjunt a aquesta convocatòria, començant per la CGT que va ser clau per a la vaga del 3 d’octubre. Al seu torn, cal buscar la confluència amb els sectors de base dels grans sindicats que des de seccions sindicals i comitès volen ser part de la vaga del 18.

I redoblar l’exigència a les direccions de CCOO i UGT que fins avui es neguen a fer-ho i continuen posant traves així perquè sigui una vaga massiva.
Realment no pensen fer res per a oposar-se a aquesta retallada de drets democràtics sense precedents?
És necessari que cridin a la vaga a Catalunya i preparin mobilitzacions a la resta de l’Estat per tal combatre el discurs anti-català amb el qual el règim vol dividir la classe treballadora.

Contra la repressió Buch Dimisión! !BRIMO dissolució!

La reacció de l’Estat ha estat la d’esperar. El bloc monàrquic, aquesta vegada amb el PSOE al capdavant, ha endurit el seu discurs i les mesures repressives. La sentència és una maçada contra el dret a manifestació, a reunió i a la llibertat d’expressió. Quelcom que queda confirmat amb fets com el trasllat de gairebé 3.000 policies nacionals i guàrdies civils, les càrregues policials d’aquests dies o les amenaces de Marlaska contra el Tsunami Democràtic.

El Govern de la Generalitat, mitjançant als Mossos d’Esquadra, ha estat al capdavant de la repressió de les protestes. Sumant-se a la campanya de criminalització contra una part cada vegada més significativa del moviment català que titllen de “violents”, han justificat la seva mà dura -que ha deixat gairebé 200 ferits- com una necessitat per a evitar que l’Estat faci efectives les seves amenaces contra l’autogovern.

Avui mateix el conseller d’Interor ha sortit a defensar les càrregues i sumar-se a la campanya de criminalització mediàtica en marxa. A més, per a 4 dels detinguts del dimarts el Govern s’ha sumat a la Fiscalia en la seva petició de presó provisional, la mateixa mesura que es va imposar als presos polítics catalans abans de la condemna del dilluns.

Per això el crit de “Buch Dimisión” ha passat a ser un càntic popular de les manifestacions, i organitzacions com la CGT o la CUP exigeixen la dissolució de la BRIMO, els antidisturbis dels Mossos. Des de la CRT fem nostres aquestes demandes. I afegim que per tot això és cada vegada més important posar en peus un moviment independent del Govern i els partits que ho composen, que han decidit sumar-se a aquest nou engranatge repressiu.

El bloc monàrquic amenaça amb més repressió i Unides Podem no vol quedar fora d’aquest consens reaccionari

El PSOE ha decidit posar-se al capdavant del bloc monàrquic com ho va estar Rajoy al 2017. El PP i Cs li demanen mesures més contundents, com l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional o un nou 155. Vox se suma a les demandes amb mesures encara més extremes. El bloc monàrquic del 2017 reapareix amb tota la força, amb el Rei i la Justícia darrere, volent imposar un nou consens reaccionari que suposa una retallada de drets i llibertats històric en tot l’Estat.

La posició de Podemos en aquest escenari és escandalosa. Pablo Iglesias va cridar el dilluns a acatar la sentència i després de la seva reunió amb Sánchez ha donat un suport crític al govern en funcions i l’actuació dels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en aquests dies.

Des de la CRT denunciem aquest salt en la integració al Règim de la direcció de Podemos, que assumeix, segons els fets, ser la pota esquerra d’aquest nou consens reaccionari que suposa la confirmació del marc. Al mateix temps, els exigim que trenquin amb aquesta política i, si es consideren mínimament democràtics, es posin al capdavant de la convocatòria de mobilitzacions a tot l’Estat en solidaritat amb Catalunya. Tots els sectors democràtics d’Unides Podemos, especialment els companys i companyes d’Anticapitalistes, haurien de separar-se públicament d’aquesta política, exigir que l’abandonin, que convoquin i siguin part de les concentracions de suport que ja s’estan organitzant

Que la baralla per l’amnistia reobri la lluita per imposar processos constituents

El moviment democràtic català torna a ser el principal ariet contra el Règim del 78 i els intents de tancar la seva crisi per una via reaccionària. En aquesta ocasió ho fa amb amplis sectors, sobretot a la joventut, que actuen després de l’experiència de 2017.

La direcció procesista es troba molt més desprestigiada que llavors, tant pel seu retorn al “autonomisme” com per haver-se sumat a la repressió. També les consignes desmobilitzadores o “a la calma” que puguin fer entitats afins al Govern reben una contestació en contra a l’acció. Malgrat les condemnes a la “violència” que ha fet avui el Govern i el procesisme, aquesta tarda desenes de milers estan prenent de nou els carrers de Barcelona.

Desenvolupar la autorganització i que la classe treballadora i la joventut passin al centre d’aquesta baralla democràtica, són elements fonamentals per a aconseguir imposar les demandes democràtiques que s’estan plantejant des dels carrers. Però també per a lligar aquesta baralla a la lluita per la resolució dels grans problemes socials pendents i per tal d’acabar amb un règim polític que ha demostrat que no té res més a oferir que ajustos, retallades de drets i repressió.

L’actual lluita democràtica a Catalunya i un gran moviment de solidaritat a tot l’Estat, és avui el camí per a bloquejar els intents d’una nova Transició i reobrir la baralla que es va plantejar a partir del 15M i a la tardor de 2017: imposar processos constituents lliures i sobirans per mitjà d’una gran mobilització que escombri les restes del règim hereu de la Dictadura.

Amnistia!
Prou repressió!
Buch dimissió!
Vaga general a Catalunya i mobilitzacions a tot l’Estat!
Lluitem per processos constituents lliures i sobirans!