Ens trobem en un moment polític excepcional i cal una resposta col·lectiva a l’alçada. La persecució permanent al moviment independentista, la criminalització de la dissidència, la negació del dret a la protesta i les vulneracions dels drets més bàsics no poden restar impunes ni normalitzar-se.

El judici polític del Tribunal Suprem, els muntatges contra els CDR’s, la burda vinculació de l’independentisme amb el terrorisme, l’amenaça constant del 155 que amenaça les institucions públiques com la televisió catalana o la immersió lingüística,... Tot plegat constitueix un acumulat d’injustícies en aquests dos anys que ja comença a trobar formes de denúncia com les recents mobilitzacions a Sabadell. Però la deriva autoritària i repressiva de l’estat no afecta només al moviment independentista. Aquest règim que no permet l’exercici del dret a l’autodeterminació és el mateix que castiga a les classes treballadores amb polítiques neoliberals, que asfixia la legítima protesta amb la llei mordassa i assegura els interessos de les elits i del capital en detriment de les classes populars via article 135.

Els moviments socials i les lluitadores sindicals portem anys coneixent la repressió de l’estat. Les que ens hem oposat al règim del 78, a les polítiques d’austeritat, a les privatitzacions dels serveis públics, a la precarietat laboral i les contrareformes laborals, a la violència patriarcal i a la brutalitat policial contra refugiades i migrants sabem bé que la justícia està polititzada i esbiaixada. Sabem que la “justícia” avui és patriarcal, racista i de classe. És per això que les treballadores, les activistes socials i sindicals, som conscients que hem d’exercir la solidaritat. Només unides, generant complicitats arreu, farem front a la repressió i serem capaces de tombar el règim.

El judici contra l’independentisme afecta als drets de totes i judicialitza el legítim dret a la protesta. Després de qualsevol sentencia que no sigui absolutòria totes podrem ser considerades violentes si sortim al carrer per defensar la sanitat o l’educació públiques, per aturar un desnonament, per fer un piquet en defensa dels nostres drets laborals,...

Apostem per la mobilització permanent i a l’organització popular als centres de treball o d’estudi, als barris i viles. Hem de demostrar el rebuig més enèrgic a aquest judici polític i a l’imminent sentència que atempta contra les llibertats de totes i tots. Des de la Plataforma 3 d’octubre anunciem des de ja que treballem per aixecar una vaga general que posi el poder de les treballadores al centre del tauler polític i faci de la solidaritat la nostra millor arma. Solidaritat és VAGA GENERAL.