|
La vaga va ser convocada per la CONAIE (Confederación de Nacionalidades Indígenas), el Frente Unitario de Trabajadores (FUT), i organitzacions socials i estudiantils, i es va desenvolupar amb bloquejos i marxes a tot el país.
El president Moreno, que la setmana passada va decretar l’estat d’excepció durant 30 dies i va mudar la seu de Govern a la ciutat costanera de Guayaquil, va decretar en la nit del dimarts un toc de queda entre les 20 h i les 5 h, que prohibeix a les persones reunir-se prop d’edificis estratègics i administratius.
Aquestes mesures van ser rebutjades per les organitzacions que van convocar a l’aturada, que també van denunciar la brutal repressió que vénen sofrint des de la setmana passada, amb morts en el marc d’operatius policials, desenes de ferits i centenars de detinguts.
Quito va ser novament escenari aquest dimecres de violenta repressió policial per a dispersar a milers de manifestants del sector indígena, joves i obrers que van secundar una mobilització nacional contra les mesures econòmiques del Govern.
Una multitud de manifestants va iniciar una marxa poc abans del migdia al parc de El Arbolito i es va sumar a una altra de sindicats a l’Avinguda 10 d’Agost, que van confluir en una marea humana cap a la ciutat vella de la capital equatoriana.
L’objectiu dels manifestants era a tota cosa accedir a la Plaça Grande i el limítrof Palacio de Carondelet, seu del Govern, però el traçat colonial en quadrícula que emana des d’aquest lloc estava reforçat per diferents cordons de seguretat, i en cada cantonada hi havia una nombrosa presència policial darrere de grans tanques, que en alguns casos, eren reforçades amb filat de pues.
Mentre diferents funcionaris del Govern i referents de l’oposició dretana reclamaven als manifestants que es mobilitzessin en “pau”, les ordres de les forces de seguretat eren impedir l’accés dels mobilitzats a l’emblemàtic edifici de la Presidència equatoriana.
En alguns punts de la capital va haver-hi intenses càrregues policials com a la Plaça del Teatro, situada a mig quilòmetre de Carondelet, o en la de Santo Domingo, a menor distància, que es van convertir en escenari del tret massiu de gasos lacrimògens i pebre. Al carrer Guayaquil, limítrofa a la Plaça de Santo Domingo, l’acció policial es va produir sense que mediés acció dels manifestants.
"El que fa aquest president ens perjudica. Els nostres pares hauran de treballar més per a pagar els passatges", va manifestar a Efe un jove que acudeix des del dilluns a tota manifestació contra l’Executiu de Moreno.
El Govern manté la repressió mentre proposa un diàleg amb la Confederación de Indígenas
El president Moreno continua a Guayaquil, encara que va assegurar que podria tornar a Quito sense precisar molt més. Justament en aquesta ciutat costanera, i centre empresarial i polític de l’establishment equatorià, es van donar concentracions convocades per referents polítics de la dreta que es van manifestar contra les protestes.
L’alcaldessa guayaquilenya, Cynthia Viteri va convocar a les manifestacions per a respondre al que anomena l’intent de grups que buscaven protestar a la ciutat.
Viteri, després de recordar la gesta llibertària de Guayaquil del 9 d’octubre de 1820, va dir que la història sembla que es repeteix i que ara als guayaquilenys els toca defensar a la ciutat de les protestes. "La democràcia no caurà als carrers de la nostra ciutat", va afegir Viteri que va cedir la paraula a l’exalcalde de la ciutat, Jaime Nebot, un polític socialcristià que podria presentar-se per a les pròximes eleccions presidencials al país.
"A Guayaquil no passarà" va assegurar Nebot després d’assenyalar que grups de manifestants van intentar ingressar a Guayaquil en el marc de la jornada nacional de lluita contra el govern de Moreno, però que van ser detingudes.
Sostingut en l’oposició política de dreta i els empresaris, sumat al suport de la dreta regional, el Govern va buscar reprendre la iniciativa política. El vicepresident, Otto Sonnenholzner, va assegurar que les forces de seguretat estan aconseguint "frenar" la pretensió "de desestabilitzar" al Govern.
Al mateix temps diversos ministres van anunciar un pla enfocat en el sector agrícola i van reiterar la decisió del Govern d’anar a un diàleg. El secretari general de la Presidència, va assenyalar que el Govern està disposat a ampliar la discussió amb els indígenes per a aconseguir acords, assegurant que es va reunir el dimarts a la nit amb diversos representants de sectors socials. Va dir que es tracta de converses inicials per a fomentar confiança entre les parts. Això va ser desmentit per referents de la CONAIE, encara que mostra un intent oficial per desmobilitzar a aquest fort moviment social.
Lenin Moreno busca obrir aquest canal de diàleg recolzat en què els dirigents de la CONAIE asseguren que el seu objectiu és fer retrocedir l’ajustament anunciat recentment, però no és treure al govern.
Moreno també a reeixit, mitjançant un discurs polaritzat que acudeixi a l’expresident Rafael Correa d’estar darrere de les manifestacions, aprofitar la “esquerda” política equatoriana i dividir a diferents sectors que es mobilitzen.
Els dirigents de la CONAIE s’han manifestat reticents a la unitat amb sectors que es referenciïn amb l’expresident Correa, quelcom que afavoreix la divisió dels qui es manifesten en contra de les mesures del Govern i l’FMI.
Les burocràcies de la CONAIE i la FUT fins ara han rebutjat el diàleg amb el govern, però alhora controlant les mobilitzacions i limitant les demandes al fet que es retrotreguin les mesures d’ajustament. Una expressió d’això és que els dirigents repudien les expressions d’indignació i desesperació popular com són els saquejos en moments que es disparen els preus pel paquetazo econòmic del govern i l’FMI.
Arribat al govern fa dos anys de la mà de l’ex president Rafael Correa amb un discurs de “continuïtat amb canvi”, Moreno va girar ràpidament a la dreta alineant-se amb les polítiques imperialistes a la regió i posant-se a to amb els vents reaccionaris que bufaven des del Brasil, l’Argentina i Colòmbia entre altres. El seu Govern busca resistir l’embat de les manifestacions recolzat en la dreta i els empresaris equatorians.
La jornada d’aquest dimecres va tornar a deixar oberta la crisi al país, mostrant que allò més determinant fins al moment és el control de les direccions burocràtiques que vénen impedint que la massives manifestacions es tradueixin en un clar triomf contra l’ajustament imposat per l’FMI.
|
