http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
SÍRIA
Turquia ataca als kurds a Síria i dóna una puntada de peu al tauler geopolític
EsquerraDiari.cat

Sonen tambors de guerra a la frontera siriana. Durant setmanes Erdogan al costat de l’exèrcit turc, van preparar l’ofensiva militar contra els bastions kurds en aquella regió estratègica. La resistència kurda està en problemes per l’abandó dels EUA

Ver online

Durant el cap de setmana el president turc, Erdogan, va anunciar que la invasió als territoris kurds en el nord de Síria és imminent. Es tracta de l’aprofundiment de la seva política sistemàtica de neteja ètnica kurda. Des de la seva intervenció en la guerra civil siriana, l’exèrcit turc es va dedicar molt més a combatre a les diferents organitzacions i milícies kurdes en totes dues bandes de l’Èufrates, que a l’Estat Islàmic.

Mentre es preparava l’ofensiva militar, Donald Trump, va anunciar per Twiter la retirada de les 2.000 tropes nord-americanes a la regió, que mantenien una aliança clau per als kurds de la YPG (Unitats de Protecció Popular) que feia una funció dissuasiva cap a aquesta mena d’atacs turcs o russos. Aquesta milícia, aliada de Washington, és considerada per Ankara com una organització terrorista, així com les del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), la qual cosa justificaria per a Erdogan qualsevol atac militar. En les seves files lluiten més de 70.000 soldats, dels quals el 20% són aguerrides dones que es van convertir en el malson de l’Estat Islàmic.

Durant les ofensives de l’Estat Islàmic en el nord de Síria, els kurds-sirians (YPG) es van armar per a resistir les onades jihadistes, així com també ho van fer en el nord de l’Iraq els peshmergas (kurds iraquians). En aquest moment van formar una aliança amb un grup donat suport pels EUA, formant les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), aconseguint recuperar els territoris que controlava l’Estat Islàmic que aconsegueixen una superfície similar a la de Gran Bretanya.

Enfront de l’augment de la concentració militar i el prestigi guanyat per la resistència kurda del YPG, que va formar l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, Turquia va llançar en 2016 dues operacions militars per a trencar el corredor geogràfic que unificava totes les regions kurdes: Rama d’Olivera i Escut de l’Èufrates. L’objectiu va ser dividir qualsevol possibilitat d’unificació dels territoris que formen part d’un reclam històric per l’autodeterminació dels 40 milions de kurds que ocupen el nord de Síria, l’Iraq, Turquia i Iran.

En 2018, l’ofensiva contra el cantó d’Afrin va ser part d’aquesta estratègia, on les YPG, es van replegar a Manbij per a evitar un bany de sang. els EUA havia establert una aliança amb les YPG justament per a posar un fre a l’avanç turc. Si bé els EUA, va retirar les seves tropes per a evitar un enfrontament directe amb Erdogan, Trump el va amenaçar amb “destruir l’economia turca, si se sobrepassen en siriana”, deixant un missatge a tots els seus aliats regionals. Una iniciativa ancorada en el lema “America First”, que deixa en la incomoditat total als qui tinguin relacions, que podríem dir tàctiques, amb els EUA, empenyent-los als braços d’actors com la Xina, Rússia o Iran, que va anunciar el seu rebuig de manera immediata a la incursió turca.

Aquesta decisió de Trump és qualificada com a unilateral pel Partit Republicà, obrint una fractura en el partit en moments en què el president enfronta un impeachment. Molts d’ells plantegen que la credibilitat dels Estats Units en el món quedaria danyada de mort. Fins i tot el president del Senat, Mitch McConnell, fidel aliat de Trump, va dir que ha travessat la línia vermella. Segons el New York Times, gran part del congrés es va oposar a la retirada de les tropes perquè deixaria el terreny aplanat als enemics dels EUA. Una altra dels advertiments, és que uns 12.000 soldats de l’Estat Islàmic que estan sota custòdia de les guerrilles kurdes, podrien escapar per a reagrupar-se.

Quin és l’objectiu d’Erdogan a Síria?

En aquesta ocasió, l’objectiu estratègic turc és l’establiment d’un corredor per a refugiats que escapen de la guerra civil a Síria i l’Iraq que va tenir el centre els combats contra l’Estat Islàmic. D’aquesta manera formar una “zona tap”, que va ser discutida amb els EUA, durant el mes d’Agost.

Recordem que en la guerra civil siriana van participar diferents actors internacionals amb interessos contraposats. Rússia en defensa del Rostiu, els EUA i l’OTAN contra l’Estat Islàmic, però en favor de la caiguda del líder sirià. Per a la UE, la major preocupació són els milions de desplaçats que migren cap a les costes europees. Per a frenar-los, l’aliança amb Turquia és la clau. D’aquesta manera, l’objectiu té dos rostres, allunyar del centre polític als refugiats sirians i iraquians, i posar un tap a les milícies kurdes. A més aquesta ofensiva d’Erdogan respon a la pressió de l’electorat turc que veu amb mals ulls que el seu país albergui tanta quantitat de refugiats, la qual cosa es va expressar en la reculada electoral que va sofrir el partit de Govern durant el 2019. Això es combina amb la pressió dels partits d’ultradreta anti-kurds que arenguen constantment amb incursions militars

El projecte d’assentament està dividit en tres zones: de Manbij i Kobani fins a Tel Abyad, formant un sol districte amb set localitats i 65.000 persones. Una altra, des de Tel Abyad fins a Serekaniye (Ras al Ayn, en àrab) contenint tres districtes, 63 nous pobles i 405.000 refugiats. La ultima zona arribaria fins a la frontera amb l’Iraq, sent la més gran contenint sis districtes, 70 pobles. En la primera fase, hi hauria 530.000 refugiats reassentats.

En total s’espera que en aquells assentaments visquin unes 4 milions de persones establint la “zona de seguretat”. D’aquesta manera, el pla d’Erdogan aconseguiria canviar la composició ètnica del nord de Síria, a més que la construcció d’aquests assentaments de refugiats vindrà acompanyada d’una ocupació militar. Una doctrina colonial similar a israeliana a Cisjordània.

D’altra banda, a la regió controlada per les YPG a l’est de l’Èufrates, es troben els principals jaciments de cru de Síria. Aquests pous són una de les aspiracions principals del Rostiu per a reconstruir Damasc i restablir el control total del país a 8 anys de guerra civil. Si Turquia es fa amb aquests jaciments, s’obre el risc que el conflicte esdevingui en un conflicte de major escala entre tots dos països que ja s’enfronten a la província de Idlib.

Operació Primavera de Paz

Les operacions que van començar des del dissabte, van ser aprovades pel parlament turc per àmplia majoria, exceptuant al kurd HDP (Partit Democràtic dels Pobles). Els primers atacs van ser en el nord de l’Iraq, per a donar-li temps a la retirada de les 2.000 tropes nord-americanes del nord de Síria. En els bombardejos han mort diversos membres del PKK. Turquia també va bombardejar el cap de setmana amb foc d’obusos i morters, aldees a Shera, a la província d’Afrin: Malikiya, Shewarxa i Irshadiya. Són llogarets de subministraments de les ciutats principals com Ras al Ayn que avui està sent assetjada per l’exèrcit i bombardejada per la força aèria.

En tota aquesta regió del nord-est de Síria viuen al voltant de sis milions de persones, la meitat del poble kurd. Entre ells, prop dels 2 milions, necessiten assistència humanitària, i 650.000 han estat desplaçats per la guerra segons l’ONG Save The Children.

Per a resistir l’atac, el dilluns, milers de persones s’han manifestat contra l’ofensiva fent un anomenat a la solidaritat internacional. Temen una altra catàstrofe humanitària. Segons les dades de les YPG, fins al moment ja hi ha 6,2 milions de desplaçats interns al país sirià, i 5,6 milions de refugiats en països veïns i a Europa. A més, hi ha 11.000 soldats morts i 24.000 ferits.

La incursió militar en el nord sirià presenta problemes estratègics importants que canviaran el tauler geopolític regional en els pròxims anys. Erdogan, que ve de dues derrotes electorals on va perdre les alcaldies d’Ankara i Istanbul, necessita enfortir el nacionalisme turc. La guerra sol ser la recepta més utilitzada per aquests líders que per cada derrota econòmica, enforteixen la repressió interna a l’oposició política. Les regions kurdes de Rojava i Kobane que van aconseguir construir una Administració Autònoma, controlant recursos estratègics són una amenaça per al govern turc, que si bé gaudeix de superioritat militar, els kurds compten amb una llarga història de resistència que alimenta els seus desitjos de llibertat.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic