http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
#27S #CLIMATESTRIKE
Cinc motius per a sumar-se a la Vaga Mundial pel Clima
Alejandro Bravo
Madrid

Aquest 27 de setembre culmina la Setmana pel Futur. Novament, milions de joves, treballadors i integrants de la comunitat científica mundial sortiran als carrers en una nova jornada de la Vaga pel Clima, per a exigir als Governs i organismes internacionals que actuïn davant la crisi climàtica. Aquí sintetitzem cinc motius pels quals és necessari sumar-se massivament a la vaga.

Ver online

Aquest divendres 27 de setembre del 2019 se celebra la Vaga Mundial del Clima, una protesta a nivell global en la qual novament s’espera que participin milions de persones de tot el món, en coincidència amb la celebració a Nova York (els EUA) del Cim Climàtic convocat per l’ONU.

A l’Estat espanyol, més de 300 organitzacions, encapçalades per la plataforma Fridays For Future, convoquen a la vaga i hi ha manifestacions en més de 70 municipis de l’Estat.

La jove Greta Thunberg, que s’ha alçat com a figura de la mobilització, expressa una generació que ha obert els ulls davant un sistema irracional, que ens emmalalteix i depreda la naturalesa per a eixamplar les butxaques d’un grapat d’empreses i corporacions capitalistes. Per això, la joventut que sortirà novament als carrers en diversos països no li deu res a aquest sistema, no té res que perdre. Al contrari, literalment té “un món per guanyar”. Sobren motius per a sumar-se a aquest moviment. Aquí sintetitzem cinc dels més importants.

1. Perquè el canvi climàtic és un fet científic i les seves conseqüències poden ser terribles

El canvi climàtic és una realitat demostrada científicament que només pot ser negada pels més necis o, majorment, pels poders econòmics interessats a generar confusió sobre aquest tema. Des de 1880 la temperatura mitjana s’ha incrementat en aproximadament 1 °C. Segons el Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) la temperatura podria incrementar-se entre 2 i 5 graus centígrads en els pròxims 50 anys, augmentant el nivell de l’oceà entre 18 a 59 centímetres en les pròximes dècades, mentre que les emissions passades i futures de diòxid de carboni (CO2) continuaran contribuint a l’escalfament durant més d’un mil·lenni.

Segons aquest organisme de l’ONU, les estimacions de la qual solen ser les més conservadores, les emissions de gasos contaminants haurien de reduir-se en un 45% en menys d’11 anys per a evitar superar el llindar crític d’escalfament de 1,5 graus centígrads, per sobre del qual es generalitzaria l’augment del nivell del mar, els fenòmens meteorològics extrems i l’escassetat d’aliments. La necessitat de combatre el canvi climàtic amb mesures dràstiques és innegable.

2. Perquè ja hi ha centenars de milions de persones que sofreixen les conseqüències del canvi climàtic a tot el món

La crisi climàtica no és només una amenaça per al futur (molt pròxim), sinó que les seves conseqüències ja són un fet per a centenars de milions de persones a tot el món. Els fenòmens catastròfics relatius al clima, com els incendis incontrolables o les onades de calor extremes, són cada vegada més freqüents i la seva permanència i acceleració dels seus ritmes augmenta any rere any. La contaminació de l’aire per gasos i partícules derivats del trànsit de vehicles, així com de la producció industrial en les grans ciutats, produeixen 9 milions de morts anuals a tot el món, 800 mil persones solament a Europa.

La població més pobra dels països dependents i semi-colonials són els més afectats per aquesta transformació artificial de les condicions mediambientals. Segons les Nacions Unides, actualment existeixen més de 20 milions de refugiats per causes climàtiques que se sumen als d’altres milions de persones, que fugen de les conseqüències de les polítiques imperialistes de les potències occidentals i que es topen amb les muralles de l’Europa i Amèrica del Nord fortalesa. Segons diferents estimacions, d’elevar-se la temperatura global a més de 2 graus, es calcula que seran 280 milions de refugiats.

3. Perquè el sistema capitalista és incompatible amb la vida

Existeix tot un discurs que pretén diluir la responsabilitat d’aquesta situació repartint la culpa “entre tots” i apuntant a l’acció humana en general. La veritat és que aquesta amenaça catastròfica és un episodi inèdit en la història de la humanitat, i no per casualitat es produeix en el marc de la manera de producció capitalista.

Les conseqüències del canvi climàtic no es reparteixen, com vam veure, equitativament entre totes les persones. Però molt menys les seves causes. Segons un informe d’Intermon Oxfam, el 10% de la població més rica, aquella que posseeix més riquesa que 3.800 milions de persones, és responsable del 50% de les emissions de CO2. A més, segons el Carbon Disclosure Proyect, només 100 grans empreses són responsables del 70% del CO2 emès des de 1988. A l’Estat espanyol, la situació és similar: 20 empreses generen el 80% del CO2. Endesa, que està al capdavant, emet ella sola el 10% de totes les emissions i concentra la quarta part de totes les que emeten els sectors fixos.

La degradació del planeta és la conclusió lògica d’un sistema que posa els guanys multimilionaris d’una minoria per sobre la vida humana i la pròpia naturalesa.

4. Perquè els governs de tot el món no mouran un dit per a evitar el canvi climàtic

Des que en 1972 se celebrés a Estocolm la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi humà, vàries han estat les cimeres internacionals mediambientals que tenen en comú un elevat cost, la pompa diplomàtica i la seva completa inutilitat a l’hora de resoldre l’amenaça del canvi climàtic i la destrucció de la naturalesa.

En realitat, això no podia ser d’una altra manera, perquè els líders polítics i els governs del món són els millors representants de les multinacionals i grans empreses, responsables de la contaminació. Per molt que es vesteixin de verd i declarin públicament la seva preocupació respecte al canvi climàtic –quan no el neguen directament com és el cas de Trump o Bolsonaro–, mai estaran disposats a adoptar les mesures dràstiques necessàries per a resoldre el problema, perquè suposaria atacar els grans interessos econòmics capitalistes als quals serveixen. D’ells només podem esperar mesures contra les classes populars, com l’impost a la gasolina que va tractar d’implementar el president francès Macron que va suscitar la rebel·lió de les armilles grogues. Com sol cridar-se en les mobilitzacions ecologistes, “si la Terra fos un banc, ja l’haurien rescatat”.

A l’últim, i novament inútil, Cim del Clima de l’ONU, l’activista Greta Thumberg va recriminar als líders mundials: “els joves estem començant a comprendre la magnitud de la seva traïció”. Per això, enfront de la hipocresia del discurs dels polítics, la vaga climàtica recupera el protagonisme de l’organització i la lluita de la joventut, les dones, els treballadors i les classes populars. Aquesta és l’única forma de començar a plantejar alternatives des de baix per a combatre el canvi climàtic enfront de la inacció calculada i interessada dels representants polítics dels responsables de la degradació del planeta.

5. Perquè no tenim un ’planeta B’

Sota aquest sistema, la producció cultural sembla més disposada a imaginar mons catastròfics, postnuclears, invasions d’extraterrestres i fins i tot zombies, que una societat que racionalment garanteixi la supervivència del planeta i de totes les seves espècies. Resulta més fàcil imaginar la fi del planeta que la fi del capitalisme.

No obstant això, el moviment contra el canvi climàtic tanca un nou món en els cors de milions d’una nova generació de joves que neix a la vida política i l’activisme. Les gegantesques mobilitzacions a tot el món mostren el potencial transformador en la defensa del planeta i les idees que aquest moviment tanca.

L’amenaça real a la qual està sotmesa la vida de totes les espècies per a benefici d’una ínfima minoria mostra la irracionalitat del sistema en el qual vivim. Lluitar amb ungles i dents per la seva conservació és el millor objectiu al que podem dedicar el nostre temps i esforç. Si el capitalisme destrueix el planeta, destruïm el capitalisme! Suma’t a la Vaga Mundial pel Clima.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic