http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
INVESTIDURA
L’economia mundial nega el suposat programa progressista del PSOE
Ivan Vela
Barcelona | @Ivan_Borvba
Federico Grom
Barcelona | @fedegrom

Passen les dates i segueix sense haver-hi acord entre PSOE i Unidas Podemos (UP). Els desacords organitzatius distreuen dels núvols de turmenta que la desacceleració de l’economia mundial porta per als pròxims mesos. Un panorama que promet deixar en no res el pretès programa progressista del PSOE.

Ver online

En els últims dies tant el líder del partit socialista, Pedro Sánchez, i el Secretari General d’UP, Pablo Iglesias, han escenificat per terra, mar i aire el seu actual desacord a poc més de 3 setmanes de finalitzar el termini d’un nou intent de votació d’investidura.

Enrocats en les seves posicions (pacte programàtic enfront de govern de coalició), les dues formacions ja van mesurant el cost de la possibilitat d’unes noves eleccions i l’únic objectiu d’ambdues, a hores d’ara, és pressionar in extremis per un acord i culpar al seu soci per la falta d’aquest.

El xoc entre Sánchez i Iglesias se centra en l’aspecte organitzatiu del govern, el nombre de ministeris, les seves competències, un pla de discussió que òbvia el fonamental de la qüestió: la impossibilitat d’un govern “progressista” per part del PSOE. Una idea del propi 15M que UP ha enviat a les escombraries a força de blanquejar una vegada i una altra la figura de Sánchez i dels socialistes, aquell que fa no gaire era casta, i calç viva..

Et pot interessar: El PSOE no farà cap govern progressista (amb o sense Unides Podemos)

Però hi ha un altre aspecte que travessarà al futur govern: la desacceleració de l’economia mundial que estan començant a deixar la seva petjada en l’economia espanyola. La relativa i limitada expansió iniciada en 2013 per Rajoy a costa d’ajudes fiscals a les empreses i la precarietat laboral està tocant sostre, i imaginar en aquest context qualsevol tipus de legislatura de “volta” a l’Estat del Benestar -ja malparat des d’anteriors governs tant del PP com del propi PSOE- és poc menys que un guió de ciència-ficció.

Els ingredients són de sobres coneguts per tots, una autèntica tempesta perfecta. Crisi comercial a base de polítiques aranzelàries entre els EUA i la Xina, la profunda crisi política del Brexit amb l’amenaça de la desconnexió “dura”, les protestes i repressió a Hong Kong, la recessió d’Alemanya o l’estancament de l’economia italiana predit per a l’últim trimestre del 2019.

Tot això sumat a la crisi política i econòmica d’economies emergents a Llatinoamèrica, com a l’Argentina, amb un president moribund després de la primera ronda de les eleccions i l’intent de cop dels mercats, i el Brasil, en plena crisi pels incendis en l’Amazones i la gestió de Bolsonaro.

Si bé el pes de les exportacions en l’Estat espanyol, el 24% del PIB en 2018, han retardat els assots de la inestabilitat econòmica mundial en l’economia local, aquests han acabat arribant. Des de 2015, on es va arribar a creixements de l’economia trimestrals del 1,5%, l’economia espanyola es mou avui amb un creixement entorn del 0,8% en el millor dels casos, segons les dades del Banc Central Europeu.

Part del relatiu creixement de l’economia es va deure a un augment de les exportacions, especialment del sector industrial. La venda a l’estranger va aconseguir el seu màxim en els dos primers trimestres del 2018, amb un creixement interanual de fins a 4 punts. En aquest context des dels diferents Governs i el propi Banc Central d’Espanya s’apostava perquè la Indústria, amb el potent sector automobilístic al capdavant, arribava a representar el 20% del PIB (en països com Alemanya és el 33%).

Res d’això ha succeït. De fet la contracció és una possibilitat i el valor de la Indústria en el PIB es pot reduir fins i tot de l’actual 14%, precisament amb el sector automobilístic al capdavant de la caiguda, amb fins a un 6,6% menys d’exportacions en el segon trimestre d’aquest 2019.

L’economia interna, centrada especialment en serveis i turisme ha continuat creixent per l’arribada de més turistes i per les inversions estrangeres, però això no és motor suficient per a compensar la recessió produïda per la incertesa actual dels mercats i la desacceleració de l’economia mundial. Com va avançar el propi governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos en la clausura dels cursos de la Granda (Astúries), l’Estat espanyol no està preparat per a una recessió ràpida de l’economia internacional.

No hi ha un solo indicador econòmic que aguant comparativa amb el 2015; en aquells dies el creixement del PIB al juny es va situar en el 3,7%, en aquest 2019 ha estat en el mateix mes del 2,3%, en el mateix període comparatiu, les exportacions van créixer un 5,5% mentre que aquest 2019 han caigut un 6,6%, en 2015 es van crear gairebé 60.000 ocupacions, mentre que aquest 2019 a penes 15.200. Aquest agost que tanca registra la major pujada d’atur des de 2010.

De fet agost del 2019 la Seguretat Social ha perdut 212.890 afiliats, la qual cosa donen la xifra de més de 7.000 acomiadaments al dia. Aquestes dades han situat aquest agost com el pitjor des del 2008.

Ni voluntat ni possibilitat de mesures progressistes amb el PSOE

Davant aquesta situació d’estabilitat econòmica i possibles girs o crisis davant els aires de recessió mundial, els marges per a polítiques “progressistes” s’acovardeixen. I més aviat es potencien futures polítiques de retallades i atacs a les masses treballadores. Alguna cosa que el PSOE ja té carrera en la seva història. Si les seves propostes molt poc “progres” ja eren pur discurs, els cops econòmics podrien deixar al partit del futur govern exposat al que veritablement és: un partit neoliberal de l’IBEX35 disfressat de progre.

Ni augment d’impostos a les grans fortunes, ni augment d’impost a grans empreses, res en absolut. Malgrat els esforços d’UP per blanquejar i posar pell de xai al PSOE, aquests són ben conscients del panorama que s’aveïna i de quines mesures prendre per a satisfer els dictats dels grans capitalistes, els bancs, la Unió Europea i el pagament del deute.

UP continua mantenint la seva posició d’entrar en un govern de coalició com a “garantia” d’un programa progressista, mentre que els sectors d’IU i Anticapitalistas capitulen acceptant un pacte de programa progressista des de fora, és a dir, la línia política del PSOE d’un “govern a la portuguesa” cobrint-se amb un discurs d’esquerra.

La subordinació dels uns i els altres, més enllà d’aquestes diferències tàctiques, és absoluta. Pensar que el PSOE, que ja ha estat protagonistes de polítiques anti-obreres com la reconversió industrial de Gónzalez o la reforma laboral de Zapatero, serà ara garant dels drets de la classe treballadora i sectors populars és d’una hipocresia enorme.

Els grans mitjans, lobbies i polítics burgesos ja alcen l’alarma i es posen a la feina per a blindar, per segona vegada en aquest segle, els seus interessos i béns enfront de l’amenaça de la crisi. Per contra el neo-reformisme, més preocupat de la seva supervivència després d’un desgast en temps rècord òbvia aquests factors.

La decisió final probablement se sabrà sobre la botzina, però el que queda clar, per raons subjectives (ADN del partit socialista) i raons objectives (desacceleració economia mundial), és que no hi haurà un govern progressista del PSOE, amb o sense UP.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic