http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CATALUNYA
Judici del procés: el Tribunal pretén no llegir públicament la sentència
Roberto Jara

La Sala és partidària de no fer una lectura pública de la sentència, inicialment programada per al 16 d’octubre, sinó donar a conèixer el resultat abans sense donar les raons de la sentència. El tribunal tanca files entorn de la repressió al dret a decidir del poble català.

Ver online

La llei espanyola permet mantenir al reu a la presó provisional durant dos anys sense judici previ. El 16 d’octubre de 2019 és la data límit per a la celebració del judici de procés, en complir-se dos anys de l’empresonament dels presos polítics catalans. Així mateix, la llei tampoc obliga a comunicar la sentència als propis condemnats o a fer-la pública.

Al costat de la infinitat d’irregularitats jurídiques que ha filat el judici al procés durant mesos, el Règim del 78 té en el seu ADN ple fonament legal per a reprimir el dret d’autodeterminació, la protesta social o els drets laborals. Es tracta d’una sentència presa per endavant contra les llibertats democràtiques de forma exemplaritzant per a tot l’Estat espanyol.

No hi hauria lectura pública de la sentència, però a què temen els jutges del TS? Els delictes de sedició o rebel·lió no tenen jurisprudència ni antecedents en la justícia espanyola, per la qual cosa el tribunal hauria d’explicar la sentència. I és que la pròpia explicació de la sentència és l’explicació detallada d’un atropellament múltiple a les llibertats democràtiques, sobre la base d’extractes seleccionats de forma arbitrària.

A més del trasllat dels presos polítics, el judici podria desencadenar l’emissió de noves euroordres de detenció per als exiliats, incloent a Puigdemont. El passat 12 de juny quedaven vists per a sentència pel Tribunal Suprem els casos del exvice president de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, al costat dels exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa, l’ex presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i els líders d’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La Fiscalia els acusava a de delictes de rebel·lió i malversació per la celebració del referèndum del 1-O i els dies previs, i demana per a ells penes que van dels 16 fins als 25 anys de presó.

Abans que el tribunal dictés sentència, el judici havia durat 52 sessions en les quals han passat pel tribunal més de 600 persones entre testimoniatges i tècnics, donant per conclòs un judici que des del seu inici s’ha demostrat com una farsa en la qual, sistemàticament, Fiscalia i advocacia de l’Estat s’han ridiculitzat a si mateixes intentat ficar amb calçador les acusacions de rebel·lió i sedició durant el 1-O i els dies previs, així com també en el cas de la proclamació de la república el 27-O, i del qual només mancada saber si les penes seran per l’un o l’altre delicte; però, sens dubte, la sentència de presó per a la majoria dels acusats ja està presa.

En aquests quatre mesos hem assistit a la judicialització del major conflicte que ha tingut el Règim del 78 sobre la seva taula des de la seva instauració, i que l’única cosa que ha buscat en tot moment ha estat la desarticulació del moviment democràtic català per la via penal.

Però aquest judici és solament la cúspide d’una ofensiva espanyolista reaccionària contra les aspiracions democràtiques de milions de catalans que es va iniciar molt de temps enrere, i que amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola es va agreujar exponencialment.

Un judici que, al seu torn, posa en la picota els drets i les llibertats democràtiques, ja que les detencions d’activistes independentistes i les seves consegüents causes judicials continuen obertes, o estan encara per arribar.

Si cridar a la calma a les masses mobilitzades, tal com van fer Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el 20S de 2017, senti precedent com a delicte de rebel·lió o de sedició, què no els pot passar als pensionistes, al moviment feminista o a la joventut precària quan es manifesten als carrers? La sentència del Tribunal Suprem contra els líders sobiranistes presos està ja presa i afectarà, sens dubte, al conjunt de les llibertats democràtiques.

A escasses setmanes que es dicti la sentència del Tribunal Suprem contra l’independentisme català tindrà lloc la manifestació de la Diada. El moviment democràtic català afronta aquesta tradicional data de mobilització en el mateix marc repressiu instal·lat per l’Estat des de la tardor de 2017. Però arriba també travessat per la crisi i divisió en el si de la direcció processista i una important desmobilització.

És per això que és necessari que el moviment independentista català llevant un full de ruta totalment independent dels partits de la burgesia i la petita burgesia catalana; però també es torna summament important que es lligui la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya amb la resta de les demandes socials més sentides, i que, al costat dels diferents sectors populars i la classe treballadora de Catalunya i la resta de l’Estat, enfrontem el curs reaccionari d’aquest Règim podrit.

És urgent el desenvolupament d’una mobilització social independent posant al servei d’aquesta totes les posicions institucionals de l’esquerra independentista i avançar a constituir un pol que agrupi a tots els sectors que volen combatre pel dret a decidir, però també contra la precarietat, els acomiadaments, el problema de l’habitatge o la lluita pels serveis públics.

 
Izquierda Diario
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
info@izquierdadiario.es
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic