El PSOE revalida la victòria del 28A

El PSOE manté i millora la seva victòria respecte al 28A. A les europees arriba al 32,8%, lleugerament per sobre del 28,7% de les generals, i obté 20 eurodiputats que, donada la desfeta dels seus iguals en molts altres països d’Europa, seran una de les principals delegacions del bloc social-liberal a l’Eurocambra. A més manté gran part del poder territorial, amb comunitats com Astúries o Castilla la Mancha, encara que no aconsegueix desbancar al PP en feus com la Comunitat de Madrid, Murcia o Castilla y León.

Sánchez obté uns resultats que voldrà fer valer per a tractar de governar en solitari i que els seus potencials socis -la suma de 175 diputats que va donar la presidència del Congrés a Meritxell Batet- acceptin un rol de consorts parlamentaris. Aquesta fortalesa socialista, al costat de la consolidació d’una oposició a tres amb Vox marcant agenda, preanuncia un següent govern Sánchez molt més búnquer en qüestions com la territorial o la croada repressiva contra l’independentisme.

Podemos, IU i les confluències, els grans derrotats

Els grans derrotats de la nit han estat els qui es vénen proposant com els socis del PSOE per al pròxim govern central. Una pretensió que es posa encara més difícil. Parlem de Podemos, IU i les diferents confluències municipals, els resultats de les quals confirmen que l’espai del neo-reformisme, que va emergir justament a les europees de 2014 i va aconseguir les seves primeres victòries a les municipals de 2015, està definitivament a la seva fi de cicle.

Les principals “alcaldies del canvi” no es renovaran. A Barcelona Colau cedeix davant l’emergència d’ERC -encara que per molt pocs vots- i les seves candidatures baixen en totes les grans urbs de l’àrea metropolitana. Carmena guanya les eleccions a Madrid però la suma de les tres dretes del PP, Cs i Vox li fan perdre el bastó de la ciutat. El mateix pot passar a Saragossa, i a Santiago i la Corunya els alcaldes del canvi cedeixen el lloc davant els alcaldables socialistes. Solament a València -amb Compromís- i Cadis -amb la candidatura de Kichy- es mantindran els governs municipals.

Una situació que s’agreuja amb caigudes molt pronunciades a les autonòmiques en comunitats com Castilla León, Cantabria o Aragó. Aquesta nit suposa una gran garrotada tant pels “errejonistes” com els “pablistes”. Els primers veuen fracassar la seva operació amb l’alcaldessa de la capital, i els segons es queden sense cap espai de govern. A Castilla la Mancha, on co-governaven amb el PSOE, no seran necessaris davant la majoria absoluta de García Page. I les dues úniques alcaldies que queden estan en mans de sectors que havien trencat o s’havien distanciat d’Iglesias (Compromís i Kichy).

El PP manté el pols en una dreta a la baixa i prepara una generalització del "trifachito" andalús

La dreta es manté a la baixa, encara que amb alguns moviments importants en la seva guerra interna. Entre els tres grans partits han obtingut un 38% en les europees -encara per sota del 42% que van sumar el 28A-. No obstant això el gran perdedor de les generals surt reforçat enfront dels seus rivals. Aconsegueix mantenir els seus principals bastions autonòmics, té opcions de guanyar-ne de nous -com Aragó si aconsegueix el suport del PAR-, o aconsegueix l’alcaldia de Madrid i la de Badalona. Això pot alleujar-li les coses a Casado en el seu front intern. Cs per la seva part s’allunya del sorpasso que va fregar a les generals, queda a que 8 punts menys que el PP a les europees. I la novetat ha estat la burxada de Vox, que baixa del 10 al 6% a només un mes de la seva irrupció a les generals, separant-se de la tendència a l’alça que l’extrema dreta ha mantingut en molts altres països europeus, especialment França amb la victòria de Le Pen.

Encara que el PP aconsegueix cert avantatge a les internes de la dreta, en práticamente totes les places necessitarà reeditar el “trifachito” andalús per a governar. L’extrema dreta de Vox continuarà marcant agenda i la carrera per veure qui és més reaccionari es mantindrà oberta.

L’independentisme català i basc s’enforteix. ERC avança però Puigdemont “resisteix”

ERC aconsegueix guanyar les eleccions municipals a Catalunya, tant en nombre de vots com de regidors i alcaldes. La guinda ha vingut amb la victòria de Maragall a Barcelona, que serà el primer alcalde independentista de la ciutat. Una tendència a l’alça que confirma la seva victòria a les generals, però que no ha acabat de consumar-se pel resultat de les europees. En aquestes la llista de Puigdemont ha quedat amb el 28% dels vots enfront dels 21% de la llista de Junqueras.

A Euskadi la tendència a l’alça del PNB i sobretot EH-Bildu també s’ha confirmat, tant a les europees, que sumen el 34 i el 22%. Un resultat que puja al 36 i el 24% respectivament a les municipals.

La qüestió territorial continuarà sent doncs una de les patates calentes de la crisi del Règim del 78, que seguirà alhora amb la croada repressiva apadrinada per les tres dretes i el PSOE -com ha quedat demostrat recentment amb el cop institucional del Congrés contra els diputats presos-. En les següents setmanes la presència d’un pres polític, Junqueras, i l’exiliat Carles Puigdemont entre els electes a l’Eurocambra tornarà a donar un nou capítol d’internacionalització d’aquest curs autoritari.