En aquestes eleccions 5 milions de persones immigrants no han tingut dret a vot i la participació de la població treballadora i urbana valdrà, en alguns casos, quatre vegades menys.

El Règim electoral del 78

Aquest sistema electoral va ser creat pels fundadors del Règim del 78 amb l’objectiu de restringir la representació parlamentària de la classe obrera urbana. La LOREG (Llei orgànica del Règim Electoral General) al costat de la divisió en dues Cambres li permet al Règim distorsionar i manipular el suposat principi de sufragi universal i igualitari.

El sistema D’Hondt s’utilitza per a repartir les restes i ajuda als partits més votats, però el veritable problema es troba en la grandària de les circumscripcions i l’assignació d’escons. La LOREG fixa les circumscripcions a les províncies.

Amb una assignació mínima es produeix una hiper-epresentació de les províncies més despoblades i una infra-representació de les més poblades. La circumscripció de Madrid té un escó per cada 179.290 habitants mentre que a Soria només necessita 46.110 habitants. Per si això fos poc, les votacions al Senat (que veta les lleis del Congrés) encara són més anti-democràtiques. Totes les províncies tenen quatre diputats per igual, independentment de la seva grandària.

En una de les entrevistes que li van fer poc abans de morir en 2007, Leopoldo Calvo-Sotelo (president del Govern per UCD) va reconèixer que l’objectiu de la Llei electoral que es va elaborar durant la Transició espanyola era obstaculitzar que el Partit Comunista arribés a les institucions. I això només podia fer-se restringint encara més la representació democràtica a les classes treballadores urbanes. Objectiu que també va reconeixer un dels pares de la Constitució, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón.

Com va denunciar Vicenç Navarro, el primer esborrany de la Llei Electoral que donava més representació a les províncies menys poblades va ser redactat pel moviment feixista (el Moviment Nacional) i l’aprovació d’aquesta Llei pel Govern de Suárez va ser la condició exigida pel Moviment per a la seva dissolució.

Un parlament més reaccionari que fa 40 anys

Des que s’imposés la LOREG en els 70, el parlament es va fer cada vegada més anti-democràtic, com posen en evidència les dades de l’“Espanya buida”. Segons l’estudi de “Àrees Escassament Poblades del Sud d’Europa” (SEPAs) la despoblació és tal a Espanya que en el 53% del territori només viu el 5% de la població. La migració de la població rural cap a les ciutats i el desenvolupament de metròpolis en les quals s’amunteguen milions de treballadors de tota mena d’indústries de serveis, producció i logística al costat de barris dormitori, han canviat brutalment la geografia humana.

Segons dades de Público, dels 505.000 quadradets d’1 Km de costat que té l’Estat espanyol, només vivim en un 13% d’ells. La resta és un enorme erm. A això se li agrega una sorprenent dada. I és que les ciutats espanyoles viuen molt més atapeïts i amuntegats que la resta dels europeus: 20 dels 33 quadrats més densos d’Europa (40.000 habitants per km2 o més) estan a Espanya. Hi ha més treballadors enllaunats en 1km2 de l’Hospitalet de Llobregat que en el Districte XVIII de París. Des d’aquest punt de vista, com més pes social i econòmic en la distribució urbanística va adquirir la classe obrera més anti-democràtic va resultar el Parlament espanyol.

Per un programa democràtic radical per a enfrontar al búnquer i l’extrema dreta

El problema de base del règim electoral ha estat denunciat una vegada i una altra en diversos articles per Vicenç Navarro (membre del Consell Ciutadà de Podemos des de 2017), però és insuficient. És necessari acabar amb aquest joc electoral i lluitar per una Circumscripció única basada en un diputat cada 20.000 electors, que pugui ser revocat i cobrar el salari d’una mestra.

Perquè el dret de vot de la població treballadora, immigrant i la joventut estigui menys restringit, és important plantejar aquesta qüestió. Però això no acabaria aquí, el règim continuaria tenint els fiscals, el Tribunal Constitucional i el Suprem per a tirar a baix qualsevol reforma progressiva que beneficiï al poble treballador. Fins i tot la Constitució del 78 continua atorgant-li a la Monarquia (i darrere d’ella, a l’Exèrcit Espanyol del qual es nodreix part de Vox i el PP) la capacitat de veto contra el sufragi universal.

Una Reforma Electoral radical, que s’enfronti al Règim del 78, està lligada a la lluita per una Assemblea Constituent realment democràtica on poder discutir tots els problemes socials sense cap veto, els diputats del qual siguin votats cada 20 mil electors, revocables i amb el sou d’una mestra, quelcom que només podem aconseguir mitjançant el desenvolupament d’una lluita massiva de la classe treballadora i els sectors populars.