|
Les cambreres de pis auto-organitzades al Sindicat Las Kellys Catalunya, continuen la seva lluita incessant contra la precarietat laboral, conseqüència directa de les externalitzacions que operen a la majoria dels hotels. Les empreses externes a l’hotel són les que les contracten en condicions laborals nefastes, amb baixíssims salaris, sense drets laborals bàsics i en condicions d’explotació brutals.
Conseqüències: malalties professionals no reconegudes, pobresa salarial però, sobretot, dones que van decidir plantar-se, organitzar-se i lluitar convençudes de que “guanyarem”, diuen.
“Readmissió acomiadades”, “Llibertat Sindical”, “Drets laborals” són les seves etiquetes a les xarxes. Aquesta vegada el focus està posat en el Grand Hotel Central de la cadena Único Hotels, situat en ple centre de la turística zona de Barcelona, cosmopolita i modernista per a alguns, però una privació de la seva cultura i activitats d’oci per a la majoria de les dones treballadores, la joventut i les persones precaritzades.
“Tenim companyes acomiadades ja que en aquest hotel s’ha creat una empresa d’externalització. Les nostres companyes estan sofrint assetjament laboral i volen que signin els contractes d’aquesta empresa que ara és externa”, explica Vania Arana, portaveu de Las Kellys Barcelona.
Al novembre de 2018, aquest hotel va acomiadar a dues de les seves nou treballadores sindicaliztades a l’associació Las Kellys d’aquest mateix hotel, una d’elles era la delegada sindical. Les que encara continuen treballant estan sofrint diàriament persecució i assetjament patronal per a obligar-les a signar contractes que acaben sent externalitzacions encobertes.
“Estem a aquí perquè readmetin a la nostra companya, a la nostra delegada, perquè pensem que tenim dret a la sindicalització. No acceptem que la nostra companya que ha lluitat pels drets de totes i pel dret a sindicar-nos hagi estat acomiadada”, denúncia Vania.
“Les Kellys som les que a penes tenim temps per a gaudir de la ciutat per haver de treballar de dilluns a diumenge”, denuncien. En el paisatge de la luxosa ciutat comtal, a més d’una diversa agenda cultural i oci per al turisme, es podrà apreciar una agenda carregada de mobilitzacions, concentracions i vagues contra la precarietat com la de Metro, els desnonaments i lloguers abusius, el racisme institucional, entre altres. Els grans guanys de les empreses turístiques, ja no poden amagar la pobresa de milers, la sobreexplotació i saqueig dels habitatges.
En aquest paisatge podrem apreciar un cridaner color verd: són les samarretes de les dones treballadores les que, amb megàfon i pancarta en mà, es mobilitzen a les portes dels hotels al crit de “Per un euro cinquanta, neteja tu!”, No, no i no a l’externalització!
I ara, cada divendres, Les Kellys es concentraran a la porta de l’hotel amb el lema “Tea Time Protest in Hotel’s Garden” convidant a un te amb pastes. No es tracta d’una performace simbòlica. Elles estan lluitant jugant-se els seus llocs de treball, pels seus drets, el de les seves companyes i el de totes les cambreres d’hotels invisibilitzades.
|
