http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ELECCIONS
Les eleccions espanyoles també són en “català”
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

Tots els partits parlen de Catalunya com una forma de guanyar vots, no obstant això les “solucions” o són més aviat repressives o tracten de tornar a l’estatus anterior.

Ver online

Des del PSOE, passant per Unidas Podemos i els partits de dretes i extrema dreta neguen el dret a autodeterminació del poble català, amb diferents fonaments legals i vies repressives del Règim centralista espanyol.

El "No és No" de Pedro Sánchez

El President del Gobierno central, Pedro Sánchez s’ha despatxat amb un “No és no a un referèndum d’autodeterminació”. Furtant una de les consignes corejades contra la violència de gènere i “la manada”, Sánchez demostra que la seva “solució” cap a Catalunya és negar el dret democràtic bàsic de poder realitzar un referèndum d’autodeterminació (demanat pel 80% dels catalans) i que tot segueixi com si res ha passat.

El líder de “la rosa” ha estat contundent: “Si hi ha un govern socialista no hi haurà independència a Catalunya, no hi haurà referèndum per la independència i no es trencarà la constitució”. Sánchez va dir en un míting a Saragossa que la independència “no es produirà perquè la Constitució espanyola no la regla, no la reconeix”. El dret d’autodeterminació té més de 200 anys i la Constitució a penes supera els 40.

No obstant això, el que més ha impactat és el seu pobre coneixement de la situació catalana. El President va dir que “no es va produir sobretot i fonamentalment perquè els propis catalans no volen la independència”. No obstant això, les enquestes del CEO donaven que un 48% vol la independència, mentre el 41% opina que la unitat és la millor opció. Però, com la “Constitució no ho regla”…

El PSOE segueix el mateix deixant. Ja sigui l’ala de Susana Díaz, la vella guàrdia o els barons territorials. Els “social liberals” han donat suport activament a l’aplicació del 155 a Catalunya i han alimentat les manifestacions als carrers de la dreta. Els fiscals i l’advocacia de l’estat, dependent del Govern, sostenen que els líders catalans han protagonitzat un delicte de sedició.

El “trifachito”: més repressió i centralització

El sector més dretà del trifachito és el ressorgit Vox. El seu líder, Santiago Abascal va presentar la seva proposada “estrella” per a solucionar els problemes territorials de l’Estat: realitzar un referèndum de per recentralitzar. Abascal es demostra així com el millor alumne de José María Aznar que va tractar de reiniciar una recentralització des del poder en la seva última legislatura quan tenia majoria pròpia.

A tota la dreta, especialment a Vox els és igual que hi hagi més de 2,5 milions de catalans, un 48% segons l’últim CEO que demanin la independència. Per a ells la visió de l’Estat espanyol que tenen és la correcta i punt. Òbviament que les llibertats democràtiques per a aquesta gentussa són com a molt una eina per a promoure el seu domini polític i enriquir a les elits polítiques i de l’Ibex 35.

Pablo Casado porta mesos demanant un 155 permanent per a Catalunya. Una cosa similar a la recentralització encara que aplicada de manera selectiva i sense referèndum. El líder del PP, líder en màsters de dubtosa realització, també busca una Espanya de corró, deixant de costat la realitat plurinacional que s’expressa en la península. Encara que no ho digui en veu alta, és clar partidari de la consigna franquista: “Espanya, una, gran i lliure”.

El cap de Ciutadans més del mateix. Rivera ha dit "Si sóc president, aplicaré, si fa falta, el 155 i demanaré al Senat que ho doni suport". I, no dubta que al Senat hi haurà majoria dretana suficient per a aplicar el garrot al Principat. No obstant això, més del 40% dels votants de *Cs i PP estarien d’acord a votar en un referèndum d’autodeterminació. La qual cosa demostren que els seus discursos també són enganys per a governar a favor dels empresaris capitalistes (qualsevol similitud amb el PSOE no és coincidència).

I, per a evitar “adoctrinaments” Casado i Rivera bavegen ràbia per poder fer-se amb TV3 i tota la Corporació de mitjans. I, com si fos poc, es llancen contra l’educació catalana, els seus mestres i la immersió lingüística. En realitat, es proposen adoctrinar i espanyolitzar la població vernacla. Rivera proposa una assignatura especial sobre la Constitució, com si no es veiés en els Instituts la carta fundacional del 78. I, per descomptat, ajuntant signatures per a acabar amb el català a les escoles.

Unidas Podemos, un referèndum pactat, però amb qui?

Pablo Iglesias i els dirigents d’Unidas Podemos han defensat discursivament la realització d’un referèndum pactat. Expressió que més aviat sembla un oxímoron. Però que sobretot és una expressió que no sol arribar als carrers. Es queda en el Congrés, els mitjans públics o mítings. O en els capítols programàtics per a les eleccions. Els Comuns d’Ada Colau són un calc però en català.

De fet, el programa electoral per a les generals planteja que “Reconeixerem constitucionalment la naturalesa plurinacional d’Espanya, com també assegurarem el dret dels governs autonòmics a celebrar consultes a la ciutadania sobre l’encaix territorial del país”. Clar que perquè això sigui realitat, cal acceptar les restringides regles del joc del Règim del 78, règim que oprimeix a les minories nacionals.

Més concretament i ja sobre el referèndum indica: “promourem la convocatòria d’un referèndum amb garanties a Catalunya perquè els seus ciutadans i ciutadanes puguin decidir el tipus de relació territorial que desitgen establir amb la resta d’Espanya.” Això de “amb garanties” vol dir pactat. Encara que falta l’opció de separació. Personalment no desitjo que hi hagi una separació de Catalunya, però molt menys encara vull que hi hagi una “unió forçada”. Davant això Unidas Podemos deixa sense paraules amb qui pactar-ho.

El mateix que li passa al sobiranisme que buscar un diàleg amb el govern de Sánchez (i abans amb el de Rajoy) sobre el referèndum. No obstant això, Sánchez ha dit milers de vegades que no pactarà aquest referèndum. I, el trifachito escataina de fons un “arriba Espanya” en blanc i negre. El PSOE no pactarà, molt menys encara el trifachito. Amb qui pensen fer-ho els dirigents d’ Unidas Podemos? (i els d’Esquerra? i els de Junts per Catalunya?)

L’Espanya d’Orwell

Mentrestant continua la repressió judicial amb un judici completament increïble i fora de lloc. Un judici amb una instrucció fantasiosa, amb uns testimonis policials que es queixen dels clavells i el Fairy que els llançaven, amb la Presidència de la sala que denega múltiples proves a la defensa. Amb la persecució policial contra els integrants dels CDRs i múltiples causes judicials. Fins i tot la Fiscalia es proposa denunciar als ciutadans que es van oposar a la repressió policial. Ja ho deia Orwell: “La veritat és la mentida” i l’Espanya de 2019 és de 1984.

Per part seva, els representants de la burgesia catalana, Junts per Catalunya i amb Esquerra, són els partits que governen pensant en la porció de l’Ibex 35 de Catalunya. Són ells els qui no volen enfrontar al Règim del 78. Els seus dirigents estan dient que van obeir al Constitucional. No volen acabar amb els negocis comuns que tenen amb “Madrid”.

Per això, fa falta una alternativa d’esquerra, independent de tots els partits del Règim. La ruptura de l’esquerra independentista, com la CUP amb Puigdemont i Junqueras, hauria de ser el primer pas per a reagrupar els milers i milers que van defensar les escoles els dies previs al 1-O i que van organitzar el referèndum. D’aquesta manera, podrà mobilitzar als carrers a una gran força social i començar a influir sobre els treballadors i amplis sectors socials. Pas indispensable per a imposar el referèndum d’autodeterminació que vol el 80% dels catalans.

La realitat és que ni la República catalana, ni el “referèndum amb garanties” podran sorgir de les entranyes del Règim del 78. Per contra, les institucions d’aquest règim fomenten la repressió i persecució contra l’independentisme des de les seves clavegueres. El mateix que fa contra aquells que s’oposen a la Monarquia, o aquells que defensen les conquestes laborals.

El Règim és irreformable. Cal buscar la unió dels treballadors i els pobles per a derrocar-ho i crear una Federació de Repúbliques de Treballadors, lliures i voluntàries que permeti la lliure associació de les diferents nacionalitats resolent els greus problemes socials de l’atur, la precarietat, els salaris de misèria, etc.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic