|
Fernando Grande-Marlaska, ministre d’Interior, va plantejar retirar les concertines per uns mitjans "menys cruents" que garanteixin "igual o més seguretat" a la frontera, tenint-se previst iniciar en l’última setmana de febrer o la primera de març la seva substitució. Segons han informat fonts del Ministeri a Europa Press, encara no s’ha començat el procés, sota l’argument que encara han d’estudiar com es durà a terme la substitució.
Aquest estudi que tindria l’objectiu de modernitzar la frontera ha estat encarregat a l’empresa pública Ingeniería de Sistemas para la Defensa de España (ISDEFE) i al no estar finalitzat, ni tan sols està adjudicada encara l’empresa que s’encarregarà de retirar les fulles de les tanques. En conseqüència, encara que el projecte de retirada es preveu que s’efectui en 2019, amb les eleccions el pròxim 28 d’abril, el projecte queda en l’aire.
La situació ve a demostrar, una vegada més, la impostura d’un Govern del PSOE que en cap moment es planteja donar un canvi radical a situacions que, com en aquest cas, són de flagrant necessitat. El seu discurs “progressista” es recolza en “gestos” que contrasten obertament amb la realitat. No oblidem que va ser en 2005, durant el govern del PSOE de José Luís Rodríguez Zapatero, quan es van col·locar les concertines en la tanca. Les mateixes concertines que han mutilat a milers de persones migrants que han tractat de travessar la frontera, prioritzant el manteniment de la seguretat fronterera enfront de les vides de les persones.
Grande-Marlaska assenyala de fet que tampoc es retiraran les concertines de totes les zones frontereres (en el cas que es retirin en algun moment), només es retirarien les de "les zones més vulnerables", és a dir, les que han estat objecte de majors intents de salt. L’alternativa serà elevar un 30% l’altura de la tanca precisament en aquests punts més sensibles als salts fins a situar-la en els 10 metres, al mateix temps que es coronarà amb elements que dificultaran el salt, però suposadament sense ser "lesius".
El tema de les polítiques migratòries està en l’agenda política domèstica, europea i internacional. Tant que va ser un dels eixos de l’entrevista que Jordi Évole li va fer al Papa Francesc. En la conversa amb el periodista, Bergoglio es va mostrar crític amb les concertines i la política immigratòria del Govern, al que des del PSOE s’ha respost a la defensiva. El secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, fins i tot ha reivindicat la posició del Govern en la qüestió dels rescats de persones al Mediterrani, davant les crítiques pel cas del vaixell de rescat de l’ONG Proactiva Open Arms, que encara segueix paralitzat a Barcelona. De la mateixa manera Grande-Marlaska ha respost amb el tema de les concertines, comentant el projecte de la seva retirada.
El president de la Ciutat Autònoma de Ceuta, Juan Vivas, del PP, ha ressaltat en aquesta polèmica la importància de les concertines per a la “seguretat” i que són “elements dissuasius”. És clar que la possibilitat de ser brutalment mutilat és un element dissuasiu, però per descomptat, difícilment justificable.
El Papa pot criticar la inhumanitat d’aquests mètodes brutals i les polítiques migratòries, dins de la seva retòrica cristiana, però ho fa sense qüestionar de cap manera les lògiques socials, econòmiques i polítiques que estan darrere. Això al mateix temps que considera “malalts” a les persones que no s’ajusten a la normativa heterosexual o nega drets a les dones, com l’avortament, anomenant-les “assassines”.
El PSOE per part seva, ve a justificar o a legitimar la seva política migratòria d’una forma semblant, al·legant que la seva política migratòria és millor que la d’altres països europeus (quelcom que a la “Europa fortalesa” dels Salvini i altres governs xenòfobs i reaccionaris, no és molt difícil tampoc). O com ha plantejat Grande-Marlaska, "volem tenir una frontera del segle XXI i no del segle XVII”, és a dir, una frontera que sigui més efectiva en el seu control, més moderna tecnològicament i que, a poder ser, no estigui basada o no tant almenys en la mutilació i la mort de les persones. Un discurs que, encara que adornat amb algun element retòric, continua seguint sent el de la “seguretat” i el “control migratori” típic d’aquesta reaccionària i racista “Europa fortalesa”. És a dir, dins de les lògiques d’un sistema capitalista que no genera més que misèria, violència i migracions.
Quan José Luís Ábalos justifica la política del Govern en relació a la migració, dient que el seu “àmbit de responsabilitat no és mundial”, sembla oblidar no només àmbits que sí que són directament la seva responsabilitat, com és la tanca de Ceuta i Melilla, però també la racista Llei d’Estrangeria, els Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs) o les situació d’opressió i precarietat que viuen les persones migrants en l’Estat espanyol; sinó també el paper que el propi Estat espanyol i les seves multinacionals tenen en l’escenari polític internacional.
Res pot esperar-se d’aquest Govern del PSOE, ni tan sols d’un possible futur Govern presidit de nou per Pedro Sánchez en coalició amb Unidos Podemos o de la manera en què sigui, en un escenari d’inestabilitat política, com és el que vivim, i on la lògica d’aquests partits queda subordinada al discurs de l’“ordre” i de la “seguretat” tan típic de la Unió Europea i l’emergència de l’extrema dreta.
|
