Que tenim un règim polític, el del 78, que és hereu de la dictadura franquista, i que aquesta va imposar el model de Transició que li va donar origen, és alguna cosa que veiem diàriament. Gran part de la classe política, l’aparell repressiu, les elits econòmiques de la dictadura van mantenir el seu poder després de la mort de Franco, i avui dia, són ells o els seus descendents els que continuen ostentant el poder en l’Estat espanyol.

Aparell judicial lligat amb el franquisme

En el cas que ens ocupa, el de la Justícia, això és més evident, i es veu perfectament en moltes de les sentències que dicten. Fa pocs dies, coneixíem com el jutge que ha intentat paralitzar l’exhumació de Franco de la Vall dels Caiguts, per suposades raons de seguretat, és fill de José Yusty Pita, un dels primers militars que es va unir al cop del 18 de juliol del 36.

Les víctimes del franquisme o els seus familiars porten més de 40 anys de suposada democràcia, veient com la justícia espanyola es nega a jutjar res relacionat amb els crims de la dictadura. Han hagut d’anar a buscar a l’Argentina, la justícia que se’ls nega al seu país.

La causa que porta la magistrada María Servini, en un jutjat de Buenos Aires intenta jutjar aquests crims, però es topa una vegada i una altra amb la negativa de l’aparell polític i judicial que es nega a extradir a personatges tan sinistres amb l’exministre franquista Martín Villa o el torturador Billy “El niño”.

Aquesta vegada és el Tribunal Suprem el que torna a posar-se en contra d’aquestes víctimes en rebutjar la petició de la família de Timoteo Mendieta, perquè el govern estatal, assumís els 100.000€ que va costar en 2017, la cerca, exhumació i identificació de les seves restes mortals. Aquest carnisser i sindicalista de la localitat de Sacedón (Guadalajara) va ser afusellat en 1939 i llançat a una fossa comuna del cementiri de la ciutat de Guadalajara, juntament amb 47 víctimes més.

La seva filla Ascensión, juntament amb la seva germana ja morta, van iniciar des de llavors una lluita de més de 80 anys, que va culminar al juliol del 2017, quan amb més de 90 anys d’edat, va poder donar-li a les restes identificades del seu pare una sepultura digna.

Aquestes restes, junts amb el de 27 persones més, van ser exhumats, recuperats i identificats gràcies, als tècnics de l’Asociación para la Recuperación de la Memòria Històrica (ARMH). Totes les despeses de tot aquest llarg procés, van ser sufragats, com gairebé sempre, per aquesta associació, gràcies, en gran part, a la donació anual que reben d’un sindicat d’electricistes noruec. Com veiem, els diners que se’ls nega en l’Estat espanyol el reben de la solidaritat d’uns treballadors i treballadores noruegues.

Les dretes contra la memòria històrica

La dreta espanyola clàssica, representada en el PP, és hereva política del franquisme, per tant, sempre ha tingut a la memòria històrica un absolut menyspreu. Aquest es va manifestar clarament amb l’oposició frontal a l’aprovació de la Llei de Memòria d’Històrica de Zapatero. Una vegada en el poder en 2009, amb la “asfíxia econòmica” de la mateixa al no dotar-la amb cap euro en els pressupostos estatals. Ara, el PP de Casado, encara més conservador, parla d’una Llei de Concòrdia, que elimini l’actual llei, que en la pràctica suposaria deixar a les víctimes del franquisme sense cap mena de recurs ni suport institucional.

Les “noves” dretes van en la mateixa línia. Ciutadans menysprea d’igual manera a les víctimes, i diu que cal “deixar enrere el passat” i “no remoure velles ferides”. VOX, que com a representant de l’extrema dreta més lligada i legitimadora de la dictadura, ha omplert les seves llistes electorals de militars franquistes o membres de grups nazis i feixistes. A Andalusia, a través de la seva representació parlamentària que sosté el govern de PP-C’s, exigeix la retirada de tota ajuda pública a les associacions de víctimes. A més, els seus diputats les diuen “cercadors d’ossos” i afirmen que ja no que queden fosses comunes ni persones per desenterrar.

Veritat, justícia i reparació per a les víctimes de la dictadura

Com veiem l’aparell estatal i les 3 dretes faran tot el possible perquè aquestes 3 paraules, que resumeixen les reivindicacions de les víctimes no es duguin a terme mai. Però no només són elles. Altres partits que es reclamen d’esquerres com el PSOE, quan han estat en el poder, van aprovar, com Zapatero, una llei totalment insuficient i igualitària de tots dos bàndols, o com en el cas de Pedro Sánchez han estat 8 mesos sense prendre cap mesura efectiva, quedant-se en un “discurs buit”.

A la seva esquerra, Unidos Podemos, malgrat el seu discurs més radical i pròxim a les víctimes, ha sostingut a aquest mateix govern socialista que no ha dut a terme cap de les mesures promeses en matèria de memòria històrica com: l’exhumació de Franco o la retirada de medalles a Billy el Niño.

És clar que sota aquest sistema, sota aquest règim del 78, les demandes de les víctimes del franquisme mai podran dur-se a terme. Per això és més necessari que mai, que la seva reivindicació, la seva lluita i el seu record continuï viu i molt present.

Per a això elements amb el documental El Silenci dels Altres, guanyador del Goya al millor documental, que recull la lluita de persones com Ascensión Mendieta o els integrants de la querella argentina, són imprescindibles que tinguin la màxima difusió possible. El mateix es podrà veure dijous que ve 4 a la nit, en la 2 de TVE.

Com a revolucionaris, com a fills, néts o besnéts dels quals van morir o van ser represaliats pel feixisme espanyol, continuarem lluitant per derrocar aquest règim hereu de la dictadura franquista, per a poder donar així, a les víctimes el que es mereixen i se’ls continua negant després de més de 80 anys.