http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
IMPERIALISME ESPANYOL
Tancament de files amb la “Conquesta” per a defensar el saqueig imperialista d’avui
Santiago Lupe
Barcelona | @SantiagoLupeBCN

López Obrador, com Catalunya, uneix a la Corona, PP, PSOE, Cs i Vox. Podemos es desmarca però sense qüestionar el saqueig de les multinacionals espanyoles d’avui dia. Només una política anti-imperialista conseqüent pot rescabalar els greuges històrics.

Ver online

Foto: montatge ED.cat

S’acaba un dels hiverns més secs de la història. Tres mesos de cels blaus i clars. No obstant això, des de dimarts passat s’han cobert d’un espès núvol. El meteoròlegs no es posen d’acord, són núvols? boira?... No, és només caspa.

Un espès i extens núvol de caspa sortit de la unànime reacció dels partits del Règim del 78 a la petició del president de Mèxic, Manuel López Obrador, a la Casa Real espanyola i el Vaticà perquè pronunciïn una disculpa per la “Conquesta”.

Quan semblava que poc podria superar al garrulisme ibèric lloc en escena amb les banderes espanyoles XXXL de Sánchez; els “Viva el rey” per a agrair que el metge ens signi una recepta de Casado; els joseantonianos “ni obrers ni empresaris, espanyols” de Rivera; els fitxatges franquistes de Vox o el “a por ellos” dels quatre amb Felipe VI al capdavant; ara surten a defensar l’obra civilitzadora que la Monarquia Hispànica i la Inquisició van portar al “Nou Món”.

Pablo Casado li va etzibar al president mexicà que “Espanya podria demanar a Mèxic que li donés les gràcies” i el seu número dos, Adolfo Suárez Illana, afegia que “Espanya es pot sentir tremendament orgullosa del que va fer a Amèrica”. Per si no fos prou, si guanya les eleccions el líder del PP va prometre que celebrarà en 2020 el V centenari de l’arribada d’Hernán Cortès a Mèxic. Només li va faltar afegir un viril “com Déu mana”.

Vox per la seva part va emetre un comunicat que sembla escrit per algun cronista del Consell d’Índies: “López Obrador, Mèxic i tota Amèrica haurien d’agrair als espanyols que portessin la civilització i posessin fi al regnat del terror i barbàrie al qual estaven sotmesos. Res més que dir. Espanya va deixar Nova Espanya com un territori ric i pròsper”.

El líder de Ciutadans, Alberto Carlos Rivera –així s’ha rebatejat en llistes electorals temorós que el seu nom català li resti vots- ha acusat a Obrador de proferir una “ofensa intolerable al poble espanyol" i estar tractant de falsejar la història per a buscar l’enfrontament amb Espanya.

El PSOE, per mitjà d’un comunicat del govern ha deixat clar que “l’arribada, fa cinc-cents anys, dels espanyols a les actuals terres mexicanes no pot jutjar-se a la llum de consideracions contemporànies" i que, per descomptat, de demanar perdó per delmar la seva població originària, tres segles d’ocupació o l’espoli continuat dels seus recursos naturals, ni parlar-ne.

L’única força parlamentària que s’ha pronunciat a favor de la petició del president mexicà ha estat Podemos, declarant que "té molta raó a exigir-li al rei que demani perdó pels abusos en la ’Conquesta’” i que si governen "hi haurà un procés de recuperació de la memòria democràtica i colonial que restauri a les víctimes".

Ara bé, l’interessant en aquesta polèmica i verborrea imperialista és indagar què hi ha darrere. En primer lloc darrere del núvol de caspa que tot ho inunda. Però també quins són els profunds límits de les polítiques memorialistes que fan del simbòlic la fi última.

La importància que pot tenir parlar de la “Conquesta” i les seves conseqüències no és només un debat historiogràfic, encara que també. Quelcom completament absent en els plans d’estudi de l’Estat espanyol, en els quals es dóna per bona i gairebé inqüestionable la tesi que tot és part de la “Llegenda Negra”. Un argumentari que, encara que data de l’època de la Contrareforma, en aquests dies enarboren sense complexos Casat i companyia.

La clau és veure que d’aquella relació de colonització i dominació, provenen les actuals relacions de dependència que continuen condemnant a Mèxic, i els països llatinoamericans en general, a una condició de semicolonialitat de la qual l’imperialisme espanyol i les seves empreses continuen sent uns dels grans beneficiats.

Que a Mèxic, i la resta del continent, va haver-hi una liquidació de gran part de les seves poblacions originàries és un fet innegable. Com ho és que avui dia el 95% de la població originària d’aquest país es troba per sota del llindar de la pobresa i sofreix múltiples formes de discriminació. Una opressió establerta en els tres segles d’ocupació espanyola i mantinguda també en els diferents règims caciquils i sipais posteriors a la independència.

Que avui a Mèxic el problema no és Cortès o la Inquisició és totalment cert. Però continua havent-hi grans colonitzadors, molts espanyols. Com el BBVA -que posseeix el 21,5% del seu sector bancari-, Gas Natural Fenosa -en el consell del qual d’administració es senta Felipe González i que és la major distribuïdora de gas-, Iberdrola – que ocupa el 20% del mercat elèctric – o Repsol – una de les grans petrolieres del món, encara que sigui d’un dels països amb menys reserves en el seu propi subsòl-.

També els gegants del maó i les concessions públiques, aquestes empreses que des de l’inici de la crisi ocupen més espai en les notícies de corrupció que en les d’economia, vénen traient una bona suma de diners dels negociats amb l’Estat mexicà. Parlem d’ACS -no podia faltar Florentino Pérez a la festa-, Abengoa, OHL, Elecnor, Dragatges, Acciona o Cobra, entre d’altres.

Aquests són els Hernán Cortés del segle XXI. I la defensa del gentilhome no és més que la contracara de la defensa dels interessos d’aquests polps imperialistes al país i la regió. Quan Casado, Abascal, Rivera o Sánchez surten en defensa del Rey t i l’obra de la Hispanitat, fins i tot quan reverteixen les seves declaracions de crides a la germanor entre els pobles, el que estan fent és defensar que aquestes empreses multinacionals puguin continuar beneficiant-se de contractes milionaris, els baixos salaris i condicions laborals del país i els seus rics recursos naturals.

D’aquí també els propis límits de la carta de López Obrador o de les paraules de suport de Podemos a la petició de disculpes. Qüestionar la colonialitat com a relació entre els pobles passa per qüestionar el saqueig que es continua produint avui dia per aquestes empreses amb el suport de l’Estat espanyol i tots els seus governs.

El perdó simbòlic o altres iniciatives de memòria històrica es converteixen en mers gestos de cinisme de part dels Estats imperialistes. El millor exemple, que ahir Rafael Mayoral de Podemos reivindicava, és el de França en relació a Algèria. La seva disculpa per dècades de colonialisme i les barbàries comeses durant la guerra d’alliberament nacional, va ser mera xerrameca que no pot ocultar el rol de gendarme armat que continua jugant aquest país a la regió -com vam veure a Líbia o en la missió militar a Mali- i de principal espoliadora dels recursos econòmics i naturals de la seva antiga colònia.

Considerar que gestos com aquests són suficients és coherent amb el programa de la formació lila que en cap dels seus punts sosté un qüestionament a l’imperialisme espanyol del segle XXI. Per això el seu suport recurrent a les Forces Armades i les seves missions a l’estranger, la seva acceptació de l’OTAN o la seva proposta d’una especie d’“OTAN” europea, que defensaria justament els interessos de l’imperialisme del vell continent. Però també la renúncia a qualsevol mesura d’expropiació -i menys encara de devolució als legítims Estats- de les empreses multinacionals i tots els seus recursos.

L’única política coherent per a denunciar el saqueig de la “Conquesta” és la lluita contra l’imperialisme del segle XXI, començant pel nostre. Per tant, combatre tant l’imperialisme armat, és a dir defensar la retirada de les tropes de totes les missions militars en les quals pren part directa o indirectament l’Exèrcit espanyol, la sortida de l’OTAN i el tancament de totes les seves bases. I també contra l’imperialisme empresarial, el de major importància a Mèxic i la regió, lluitant per la nacionalització sota control obrer de totes les multinacionals espanyoles i que, com a primera mesura, retornin els actius i recursos naturals que posseeix en tots els països semicolonials.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic