http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
RACISME INSTITUCIONAL
Sánchez pretén expulsar al Marroc a menors immigrants sense acompanyament
Juan Carlos Arias
Madrid | @as_juancarlos

El Ministeri de l’Interior ha comunicat que, juntament amb la Comunitat de Madrid, s’està “treballant amb el Marroc” per a “readmetre” a menors no acompanyats. Les polítiques d’immigració del PSOE, similars a les del PP… i Vox.

Ver online

Un menor migrant desembarca en el port de Màlaga a l’octubre de 2018. JON NAZCA / REUTER

El Ministeri de l’Interior i el Govern del PP de la Comunitat de Madrid han mantingut recentment una reunió amb representants de l’ambaixada del Marroc per a negociar la possibilitat de realitzar expulsions de menors immigrants sense acompanyament al Marroc, a costa de vulnerar els seus drets bàsics. Això deixa a les clares la similitud actual de les polítiques d’immigració del PSOE i el PP, caracteritzades per l’atac als drets bàsics dels immigrants i el foment de la xenofòbia i el racisme institucional. I, per cert, no gaire allunyades de les de Vox.

La reunió es va realitzar amb representants polítics al més alt nivell del Ministeri de l’Interior, Comunitat de Madrid i membres de l’ambaixada del Marroc.

Damunt de la taula està la situació en la qual es troben molts menors immigrants no acompanyats procedents del Marroc, que sofreixen els enormes problemes de gestió i falta de recursos materials que han transcendit a la premsa per l’amuntegament i la falta d’atencions que estan patint. Però, el rerefons de la reunió va tenir també relació directa amb el destacat 10 dies abans per Felip VI, durant el seu viatge oficial al Marroc, en la qual el monarca va expressar amb absoluta claredat la necessitat d’anar “més enllà” en el control d’emigració.

Una font del Ministeri de l’Interior, segons ha recollit la premsa, ha comunicat que s’està “treballant amb el Marroc” per a aconseguir la possibilitat de “readmetre” a menors no acompanyats. Amb aquest indignant eufemisme es vol dir expulsar de l’Estat espanyol i retornar-los al Marroc sense cap garantia. Retornar-los al mateix país del qual prèviament han escapat per raons segurament molt greus i posant enlaire risc la seva vida i la seva integritat física.

La pretensió real és expulsar indiscriminadament a tots els menors possibles al Marroc, independentment de si es tracta de menors d’aquesta nacionalitat o no. Tot per a retallar els pocs recursos que s’estan destinant a aquesta fi i desfer-se sense cap problema dels menors que entenen que causen rebuig entre la població i poden restar, en conseqüència, vots en les pròximes eleccions. Rebuig que és un presagi acte-complert, atès que les condicions materials i socials en què se’ls acull, impossibilita cap política eficaç de reinserció social d’aquests joves que es troben sols, en la misèria i sense cap perspectiva, per la qual cosa se’ls aboca a la marginació social. No sembla probable, a més, que en el procés es vagi a dedicar molt de temps i esforços a esbrinar alguna cosa sobre l’origen real dels menors, atès que els 4.100 nens que estan actualment sota la tutela de la Comunitat de Madrid provenen de fins a 50 països diferents. I del que es tracta d’estalviar recursos i esforços i desfer-se d’ells com més aviat millor, sense cap mirament ni dret social o econòmic que puguin tenir.

No s’ofereixen, per tant, garanties de cap mena per a respectar els drets que assisteixen als menors en tot el procés, entre els quals un essencial i bàsic seria prestar-los una atenció integral d’acolliment per a aconseguir la seva reinserció social i projectar-los cap a una possibilitat de futur material amb garanties. Alguna cosa que, d’altra banda, el capitalisme és incapaç d’oferir a àmplies capes de la classe treballadora i les classes populars en general.

Per a tractar de justificar aquesta política extrema de racisme i xenofòbia contra els menors des del Ministeri de l’Interior han assenyalat que es tracta de realitzar aquest tipus d’operacions només amb aquells menors “que no s’hagin adaptat a Espanya”. Posant de manera cínica i hipòcrita el biaix en l’adaptació dels menors com si el problema fora d’aquests, i no del fet de l’enorme deficiència i degradació dels serveis socials que se’ls ofereixen per a garantir la possibilitat de la seva inserció. Malvivint en centres sense mitjans ni recursos suficients, amuntegats i abandonats, com ha arribat a denunciar els treballadors d’aquests centres de la Comunitat de Madrid, que han qualificat com de “condicions de postguerra”, resultant impossible cap integració mínima. No obstant això, l’enfocament tant del Govern de Pedro Sánchez com el del PP de la Comunitat de Madrid, part que l’autèntic problema deriva que alguns menors no s’adapten. Es podria utilitzar argument més racista, però aquest ja ho és bastant, per a justificar l’expulsió sense garanties d’aquests menors als quals se suposa s’ha de protegir especialment i que, a més, estan emparats per tractats internacionals signats per l’Estat espanyol.

També és un fet que el propi ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja el novembre passat va arribar a comunicar a la premsa que podrien produir-se “possibles repatriacions” de menors no acompanyats. Això sí, perquè ens quedéssim tranquils de seguida va afegir que en qualsevol cas “sempre s’aplicaria el criteri del bé superior del menor”, alguna cosa que seria graciós si no resultés insultant, tenint en compte que durant els últims anys s’han vingut produint protestes, per l’actuació institucional cap als menors. Ja l’any 2009 el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit un recurs d’empara d’un adolescent marroquí al qual ni se li va preguntar ni se’l va informar, ni se li va permetre opinar o discutir sobre la seva repatriació.

D’altra banda, han estat constants els qüestionaments de les institucions espanyoles als menors no acompanyats sobre la seva edat, aplicant-los proves i anàlisis de tota mena sense cap respecte als seus drets ni a les proves aportades per aquests menors, per a tractar de donar-los un tractament com a adults, sense respectar els seus drets com a nens immigrants.

L’única garantia que ha ofert el ministre de l’Interior, per a tractar d’assegurar un tracte no discriminatori ni vexatori per als drets essencials d’aquests menors, ha estat que s’intentaria oferir-los un tracte individualitzat, una cosa gens creïble.

Tot això partint que les xifres d’arribada són bastant escasses, uns mil menors no acompanyats durant tot 2018 per al conjunt de l’Estat i en el que va d’any de 2019 s’han acollit 652. Clar que les actituds racistes des de les institucions del Règim del 78 són constants. Cap municipi s’ha volgut fer càrrec i alcaldes com el de Tres Cantos o *Somosierra van mostrar directament el rebuig a obrir centres d’acolliment en les seves localitats. La solidaritat entre Comunitats Autònomes també ha estat inexistent i les que reben major número, Andalusia, Catalunya i Madrid vénen reclamant més fons i/o polítiques la realitat per a desfer-se dels menors sense cap mena d’acolliment.

De la “tolerància” a la repressió

Lluny queden ja les primeres i simbòliques mesures d’urgència humanitària sobre immigració adoptades pel Govern de Sánchez, poc després d’arribar a la Moncloa. Primer va ser la recepció en el port de València del “Aquarius”, un vaixell carregat d’immigrants i abandonat a la seva sort en el mar per tots els Governs europeus de l’entorn pròxim, Itàlia i Malta essencialment, i del qual ningú es volia fer càrrec. Posteriorment de l’ “Open Arms” a Algeciras. Tots rebuts, a més, mitjançant comitès de recepció com a missions humanitàries i acompanyats de certa flexibilització legal de la política immigratòria.

Recolzant-se en un discurs de defensa dels drets humans i dels drets dels nàufrags en el mar, la qual cosa portaven implícita la necessitat d’oferir un port segur, el Govern va donar cobertura legal a aquestes operacions i es va oferir una certa sortida a la seva situació. Això va fer que es generessin certes il·lusions sobre la possibilitat que es produïssin alguns canvis en la política d’immigració del PSOE respecte al que havia estat la política repressiva del Govern de Rajoy, les expulsions en calenta i les concertines.

Però pocs mesos més tard, un segon rescat del mateix vaixell “Aquarius” en aigües pròximes a Líbia era rebutjat pel Govern de Pedro Sánchez, pesi al perill que implicava desembarcar-los en algun port libi, com assenyalava el capità del vaixell, i el rebuig de la resta de ports pròxims d’altres països europeus.

Però tampoc s’han retirat les concertinas de les tanques de les fronteres, que tant mal fan, tal com s’havia promès. I es va passar, fins i tot, a defensar davant les institucions de Brussel·les la política d’expulsions en calenta amb la potència de tot l’aparell jurídic-administratiu de l’Estat davant les denúncies rebudes per les actuacions durant l’era Rajoy.

L’últim, després del resultat de les eleccions andaluses amb la forta pujada de Vox, ha estat el bloqueig en els ports espanyols dels vaixells de rescat de les ONGs, seguint clarament l’agenda política anti immigratòria i xenòfoba de Salvini a Itàlia.

Així, la política de Sánchez ha derivat ràpidament cap a una política clarament repressiva de la immigració, que inclou a més seguir endavant amb la construcció dels CIES, aquestes autèntiques presons il·legals en les quals els drets dels immigrants són calcigats sistemàticament.

Enfront d’aquesta política reaccionària, és una qüestió de principis per a l’esquerra defensar els drets dels immigrants, menors i adults, homes i dones, lluitant per la derogació de totes les lleis repressives de la immigració, la llei d’estrangeria, el tancament dels CIEs, el combat contra els atacs racistes de l’extrema dreta, i el desenvolupament d’una política d’acolliment de “portes obertes”, basada en la solidaritat, la igualtat social i la transformació social en un sentit anticapitalista i revolucionari.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic