Segons mitjans espanyols, el Govern espanyol "rebutja amb fermesa" l’argument de la missiva, mentre les transnacionals espanyoles segueixen amb el saqueig.

“No podríem commemorar els 500 anys de la Conquesta sense posar-nos al corrent amb el que va esdevenir. I no només és que el rei d’Espanya o el Papa Francesc, que ja l’ha fet en altres països, com Bolívia, volem que també ho faci a Mèxic" va declarar López Obrador en la tarda del dilluns 25 de març des de *Tabasco, durant la commemoració dels 500 anys de la batalla de Centla, punt de partida per a la conquesta dels pobles originaris de l’avui territori mexicà.

Va assegurar que ell també demanarà perdó en nom de l’Estat mexicà pels abusos que es van cometre contra els indígenes -entre ells als Yaquis i als Maies- en els últims dos segles, i també al poble xinès per l’extermini dels treballadors d’aquesta nacionalitat que van treballar a Mèxic durant el govern de Porfirio Díaz i la Revolució mexicana.

El president López Obrador va assenyalar que la carta al rei d’Espanya, Felip VI, i al Papa Francesc perquè demanin perdó als pobles originaris de Mèxic per les matances i la imposició dels espanyols i l’Església catòlica durant la Conquesta.

La seva meta és dur a terme una revisió històrica i aconseguir una reconciliació "plena" entre els dos països a partir del reconeixement de la invasió del territori de l’actual Mèxic, els assassinats, els atropellaments. Però va aclarir que no demana indemnització.

La resposta des de la península no es va fer esperar. En un comunicat, el govern de l’Estat espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, va declarar que “lamenta profundament” la seva publicació i que “rebutja amb fermesa” l’argument de la missiva enviada pel president López Obrador. Al seu torn, sosté que “l’arribada, fa cinc-cents anys, dels espanyols a les actuals terres mexicanes no pot jutjar-se a la llum de consideracions contemporànies”.

“S’ha de reconèixer també el que va significar el saqueig colonial dels nostres recursos naturals”, va replicar López Obrador davant la resposta espanyola.

Davant el cinquè centenari de l’arribada d’Hernán Cortès a Mèxic, amb la comanda de disculpes públiques al rei d’Espanya, López Obrador reprodueix, a la seva manera, un gest polític que van tenir en 2017 Evo Morales, president de Bolívia, i Nicolás Maduro, mandatari de Veneçuela.

D’acord amb el diari El País, la disculpa que López Obrador li ha demanat al rei, no és per la conquesta com a concepte, sinó pels delictes i vexacions que es van cometre contra els pobles natius durant aquella època.

La conquesta i els greuges als pobles originaris són un tema sensible a Mèxic. La indignació pel atropellaments de les cultures originàries àdhuc s’assegui, amb l’enorme contradicció que el 95% de la població indígena viu en la pobresa i enfronta múltiples formes de discriminació. En aquest context, la comanda de López Obrador al rei d’Espanya ha generat un ampli debat, a favor i en contra de les cartes que va enviar i les seves declaracions sobre el tema.

No obstant això, López Obrador no diu res sobre el saqueig que va iniciar amb l’arribada dels espanyols i que àdhuc continua. I no hi ha disculpa pública que freni l’espoliació que duen a terme les transnacionals espanyoles en territori mexicà, com a BBVA Bancomer -que posseeix 21.5% d’actius del sector bancari a Mèxic-, Gas Natural Fenosa, principal beneficiària de la distribució del gas natural domèstic i que juntament amb Iberdrola generen més del 20% de l’energia elèctrica i Repsol que té un contracte d’explotació de gas en el Golf de Mèxic i subministra gas liquat a la planta de Manzanillo.

Tampoc esmenta a Abengoa, Elecnor i ACS adjudicatàries de contractes per a edificació de centrals elèctriques per a la Comissió Federal d’Electricitat (CFE) o de la constructora OHL -protagonista d’escàndols de corrupció internacional- Iberdrola, Abengoa, ACS-Dragados, Acciona Aigua, Cobra, entre moltes altres, són beneficiàries de contractes milionaris d’obres d’infraestructura com a ponts i carreteres, que moltes vegades presenten defectes de construcció.

Totes aquestes empreses espanyoles es beneficien no només de contractes milionaris, sinó també dels baixos salaris i la precarització laboral que imperen a Mèxic, i en el cas de BBVA, de les comissions bancàries més sucoses del mercat internacional, que paguen treballadores, treballadors i professionals subjectes a la bancarització dels salaris.