|
Aquestes últimes setmanes han succeït diversos atacs racistes i xenòfobs contra la població immigrant, particularment menors no acompanyats residents en diversos centres catalans. L’atac més greu va ser el de l’alberg Cal Ganxo on diversos menors i educadors van ser agredits per un grup de 25 encaputxats amb consignes racistes.
Aquest succés s’afegia al de Can Xatrac, un altre centre situat a Canet de Mar que també havia estat atacat dies abans. En aquesta ocasió unes 40 persones van protestar enfront de l’Ajuntament de la localitat per la inseguretat que atribueixen als menors migrants. A més es van dedicar a esbroncar a educadors i proferir insults racistes a tot aquell que semblés d’origen magrebí. Cinc dies després un home armat amb un matxet entrava al centre de menors.
Tots aquests atacs estan motivats per l’odi i el racisme, agreujats pel context polític d’ascens de VOX i la dreta que sembla donar ales a aquest tipus d’atacs. Però seria parcial culpar solament a l’extrema dreta d’aquests fets.
No es poden separar de la pèssima situació en què es troben els serveis socials i, en particular, els centres d’atenció a la infància migrada. Un servei totalment precaritzat, externalitzat i abarrotat. Les diferents administracions parlen de que es troben sobrepassades... però la realitat és que estem parlant de tot un Estat imperialista que només rep l’arribada de 3.000 menors estrangers en un any. El problema és que el racisme és en primer lloc institucional, el tracte que reben aquests joves és la primera baula d’una cadena que acaba amb atacs com els que hem vist aquests dies.
Aquestes polítiques creen el brou de cultiu perfecte perquè els centres de menors siguin autèntics centres de contenció, amb innombrables riscos, fins i tot pels propis residents que hi viuen i els professionals que hi treballen. Són concebuts per les administracions públiques com a mers aparcaders de menors immigrants amb múltiples i diversos perfils de risc com a casos de salut mental, consum de drogues o tracta. Tot amb el mínim pressupost que fa que qualsevol tasca educativa sigui sota mínims. Però poc els importa a les autoritats, que als 18 anys els donen la "puntada de peu" i els deixen literalment al carrer i sense papers.
La DGAIA i la Generalitat deixen anar llàgrimes de cocodril, lamentant els atacs racistes als menors sabent la pèssima situació dels serveis i que les seves retallades són les que condueixen a aquesta situació.
La CGT-Sector Social parla encertadament de com aquests joves són doblement victimitzats "per ser migrants i per exposar-los a l’extrema dreta, que campa amb impunitat". Es podria dir metafòricament que la Generalitat porta anys tirant llenya a la foguera i que l’extrema dreta ha hagut d’encendre només el llumí per a obtenir aquesta situació.
Fins al moment ni la Generalitat ni DGAIA semblen disposades al fet que això canviï. Davant l’arribada significativa de més menors mantenen la mateixa línia. Són els mateixos que fent gala d’una hipocresia sense límits assistien en 2017 al Palau Sant Jordi, sota el lema “Welcome Refugies”, al concert de “Casa nostra és casa vostra”. Sembla que aquests menors mai trobaran “casa nostra”. Ells van deixar la seva casa la seva vida per a trobar un futur que és rebut amb racisme de ració doble.
|
