http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
#JUDICIFARSA
El Judici Farsa i les defenses paranys
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

Aquesta setmana hem vist el primer pas de la defensa del Major José Luis Trapero. Tenint en compte les altres defenses, cal obrir la polèmica sobre aquest tema.

Ver online

No és la primera vegada, segur que no l’última, que el poder judicial d’algun país jutja a dirigents de masses per realitzar accions reivindicatives massives davant un règim opressor i antidemocràtic. Fa diverses setmanes que el Règim del 78 està jutjant als dirigents polítics catalans i es disposa a aplicar penes de fins a 25 anys.

Estem assistint a un judici ple d’irregularitats. Són tantes que només esmentaré algunes. La instrucció s’ha fet sobre la base d’atestats de la Guàrdia Civil i gairebé sense proves. S’arriba al ridícul de parlar de malversació de fons, quan les arques públiques catalanes estaven controlades directament de Madrid i el llavors ministre d’hisenda, Cristóbal Montoro havia assegurat que no va sortir ni un euro per al 1-O.

En l’etapa d’instrucció es va separar irregularment als integrants del Govern que estan en l’exili i també a la cúpula dels Mossos. No obstant això, tots són jutjats pels mateixos fets i, òbviament, pels mateixos càrrecs. La Justícia espanyola, va arribar al ridícul d’anul•lar l’Euro Ordre de detenció a Puigdemont, perquè només ho lliuraven perquè sigui jutjat per malversació.

Les defenses han estat privades d’una multitud de testimonis i de proves. Es dóna la situació irregular que primer donin testimoniatge els testimonis de la defensa, quedant per al final molts policies que van ser sol•licitats per les acusacions. L’actuació de Marchena posant límits a les defenses ha aixecat queixes entre observadors internacionals

Marchena va haver d’acceptar que la Fiscalia no pugui fer algunes preguntes al Major Trapero, ja que no havia citat a declarar pel tema de referència. Això ho va fer per la protesta realitzada per un advocat de les defenses. No obstant això, la “solució” que va trobar Marchena va ser fer aquesta pregunta seva. Queda clar qui corre amb el cavall de comissari.

Amb defenses així, millor defensar-se sol

Al principi d’aquest Judici Farsa es va donar un fals debat entre les defenses jurídiques i les defenses polítiques. Les primeres posen l’accent en els fets jutjats i les segones posen l’accent en l’al•legat polític. Aquesta dissociació de fets i discursos no té sentit. Els fets jutjats són fets relatius a fenòmens polítiques de masses com va ser el referèndum del 1-O i les manifestacions que es van donar en aquests dies.

Les diferències més importants entre les defenses van consistir sobretot en la decisió de si es contesta exclusivament al seu propi advocat, o si es contesta també a la fiscalia i l’advocacia de l’Estat. Ningú contesto a l’anomalia d’acusació popular realitzada pels ultradretans de Vox. No obstant això, les defenses van coincidir en la interpretació dels fets.

L’exconseller d’Interior, Joaquim Form assegurava que "La DUI no es va votar, només es va llegir" per a concloure que no tenia importància jurídica. El mateix que Josep Rull que va destacar que era una "declaració de voluntat política". O Turull: “expressió d’una voluntat política que reflecteix el sentir majoritari del poble de Catalunya”. I Dolors Bassa: El referèndum mai es va dur a terme "com un acte concloent per a la independència". O el mateix Romeva que va entendre el 1-O com “un mandat polític que havíem de gestionar”.

El cas més controvertit ha estat el de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Ella també va sostenir que el 27-O es va fer “una declaració política sense transcendència jurídica”. Ja s’havia oblidat quan cridava a Artur Mes en les manifestacions “President, posi les urnes”.

Tots van treure la importància de l’1-O. Es van mobilitzar més de dos milions per a votar en un referèndum que JxCat i ERC van dir era vinculant. Desenes de milers van ser a les escoles per a garantir el lloc de votació. Centenars de persones van burlar la Intel•ligència espanyola portant les urnes que es van usar per a votar i desenvolupant un programari que especial per al 1-O. Milers i milers van posar el cos davant la brutal repressió policial i tot això va ser senzillament per a pressionar al govern espanyol.

Els dirigents de JxCat i ERC s’estan burlant dels seus votants i d’un important sector de la població catalana. No saben com van arribar les urnes, com es va pagar tal o qual despesa, fins i tot Forn va arribar a dir que una cosa són les seves conviccions polítiques i una altra l’acció d’ell com a Conseller del Govern. Però, per a què volem un Govern que no desobeeix, ni vol manar? JxCat i ERC volen, com a màxim, una república consentida pel Règim del 78.

L’exconsellera Dolors Bassa ho deia: “no volíem desobeir” i “mai vaig fer res per a incomplir cap resolució del TC. No vam fer res des del moment que rebem la resolució del TC sobre el referèndum.” El problema és que aquests dirigents “anaven de fanal” com va dir Clara Ponsatí, l’exconsellera d’Ensenyament i que no tenien cap estructura d’estat, ni suports polítics internacionals. Un engany en tota regla.

El Major José Luis Trapero ha explicat que tenien planificat des del 25-O com detenir al Govern de Puigdemont en cas de rebre ordres de l’Estat. També ha explicat que els Mossos han estat més efectius que la Policia i la Guàrdia Civil a l’hora de tancar escoles (igual que Joaquim Forn). Drapaire va demostrar clarament que els Mossos sempre han obeït als requeriments de la (in)justícia i el Règim del 78.

Els dirigents polítics de Junts per Catalunya i d’Esquerra Republicana s’estan defensant per a evitar unes acusacions completament irreals de rebel•lió o sedició. Acusacions greus però completament falses. Però ho estan fent d’acord a la seva estratègia política: no desobeir al Règim del 78.

Mai van desobeir. Ja ho va dir Artur Mes “jo no vaig desobeir”. I això és el que la gran majoria d’exconsellers van explicar a la Fiscalia i l’Advocacia. Cadascun d’ells ha rendit homenatge al Règim del 78 a veure si d’aquesta manera aconsegueixen reduir la condemna. No obstant això, aquest homenatge demostra que mai van voler organitzar un referèndum vinculant, mai es van jugar de debò a desafiar aquest règim decrèpit i reaccionari.

Aquest judici està assenyalant el final del “procés” i possiblement és el prolegomen d’un nou moment polític en la lluita del poble català per l’autodeterminació nacional. Un moment en el qual quedi clar que no es pot exercir sense lluitar contra el Règim del 78. Règim amb el qual estan compromesos els partits de la gran burgesia catalana, Junts x Catalunya/PDeCAT i ERC.

Cada vegada es fa cada vegada més necessari trencar amb la burgesia catalana per a buscar una lluita unitària dels treballadors i el poble per autodeterminació nacional, la defensa dels drets democràtics i els drets socials que ens han llevat amb retallades socials, atur i precarietat.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic