|
Ahir es donava el tret de sortida a la XIX edició del Mobile World Congress (MWC), aquest monstre que posa als seus peus a tota una ciutat per al goig i benefici de grans multinacionals i empresaris de tot el món ansiosos de moure’s per la ciutat comtal com el qui passa per Port Aventura.
Any rere any aquest macro esdeveniment, el més gran en el sector de la tecnologia, aterra a Barcelona, una ciutat que, també any rere any, aprofundeix i estén els seus mecanismes d’expulsió als sectors més vulnerables.
A més aquest 2019 el Mobile arriba en un marc incomparable que deixa sens dubte clar que allà on hi ha "la pela", el polític burgès obeeix.
Torra inaugura l’esdeveniment al costat de Felip VI
Quina quantitat de fulles de diaris i discursos televisius acaben en les escombraries quan es veu al president Torra passejar durant la data inaugural al costat de Felipe VI. Sobre les 10.10 hores el Rei, Sánchez i Torra, al costat de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, arribaven en un minibús a l’entrada d’un dels pavellons, on saludaven a la resta d’autoritats.
L’acte contestatari, segons sembla, va ser no saludar al monarca a la porta, sinó fer-ho a l’interior del recinte. Algú pot pensar, encertadament, que el rebuig que s’hauria de tenir a Catalunya al monarca va més enllà d’on se li dóna la mà.
Hauria de ser més similar a la rebuda que constantment li atorguen els CDRs o el rebuig absolut que la majoria dels estudiants universitaris li han mostrat en els referèndum sobre la monarquia durant l’hivern.
Pero ni existe esa voluntad, ni menos de hacer una actuación de ese calibre con el caballero Don Dinero mirando de cerca y moviendo su cestita de dinero para el 2020.
Però ni existeix aquesta voluntat, ni menys de fer una actuació d’aquest nivell quan t’hi estas jugant les garrofes per al 2020.
La Barcelona de Colau, la Barcelona de Trias
El MWC cau en dates pròximes a eleccions i que diferent és la situació dels comuns, de Barcelona en Comú. A hores d’ara ja han reprimit i criminalitzat als manteros, han traït vagues com la dels treballadores i treballadores de Movistar i s’han enfrontat explícitament a la vaga de TMB T, contra la precarietat. I durant la seva gestió és quan més desnonaments s’han executat.
Aquest any ni s’han pogut permetre el luxe de parlar d’un MWC “més just”, “sense precarietat”, “diferent”. Res de res, el mateix MWC que hi havia amb l’administració convergent. El mateix que aprofundeix la precarietat amb la facilitat que el ganivet travessa la mantega.
És tan sols el segón dia i segur que molts més detalls sortiran, però entre les “millors” vantatges que té la celebració del MWC a Barcelona es troba que es demani al treballador “gran tolerància a l’estrès”, o que per exemple, es pagui més a les hostesses que mesurin per sobre de 1,75m i vesteixin talons de 5 centímetres.
Fa quatre any el MWC va servir per a trair la rebel·lio de les escales (el MWC i la renovació del contracte de telefonia de la ciutat de Barcelona amb Movistar), aquest any simplement s’han limitat a entrar amb els empresaris, monarca i altres, i callar. No hi havia una altra possibilitat.
La dignitat de TMB
Un any més els treballadors i treballadores de TMB estan en vaga durant la setmana del MWC, i no ho estan, com en altres ocasions, per millorar les condicions dels usuaris (tarifes) o per denunciar el robatori dels directius de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona, aquest cementiri d’elefants que viu protegit pel consistori de Colau, no. Aquesta vegada ho estan pel seu dret a la vida, perquè el treball al metro els mata lentament.
El conflicte s’ha intensificat després que els treballadors denunciessin que el nombre d’empleats afectats per amiant augmenta any rere any i l’empresa no efectua cap pla de retirada i neteja dels punts més conflictius.
Et pot interessar: La plantilla de TMB Metro exigeix seguretat laboral enfront de l’amenaça de l’amiant
I tot això quan s’han cobrat ja morts, l’última a l’octubre a Madrid, on un treballador al qual li van concedir la incapacitat laboral permanent al juny, va acabar morint per les partícules d’amiant al seu organisme.
Novament aquesta Barcelona, la dels treballadors, torna a estar diametralment oposada a la Barcelona dels magnats, proxenetes i multinacionals de l’explotació, a la qual el monarca, Govern i Ajuntament els obren any rere any les portes.
|
