Des d’Esquerra Diari entrevistem un treballador de TMB Metro Barcelona, militant de Solidaridat Obrera, sobre el problema sorgit amb l’aparició d’amiant a les instal·lacions i vagons del metro.

Quin és l’origen del problema?

L’any 1987 TMB s’inscriu al RERA (Registro Empresas con el riesgo de Amianto). L’any 2002 diuen que no hi ha amiant al metro i aquesta mateixa gent et diu ara que si hi ha amiant però que no afecta a passatgers i usuaris. No et pots creure a aquesta gent. És complicat, és tota una campanya que va començar amb això de Madrid, ja des que va sortir això del metro de Madrid i en altres empreses, volem que es reconegui com a malaltia professional.

A qui afecta?

En principi volien que només passessin les proves una sèrie de categories, els que estan en tallers arreglant trens, els que estan treballant a les vies, la que està en senyals i comunicacions, perquè en el cablejat pot haver-hi amiant i el que se’ls exigeix és que se li realitzin les proves a tot aquell que voluntàriament vulgui i estan donant visita mèdica per a gairebé finals d’any.

En tots aquests anys mai s’ha netejat el túnel a fons i als trens de la sèrie 1000, 1100 i 2000 les sabates de frens tenen amiant i que sapiguem, l’amiant no és biodegradable, amb la qual cosa si accionant els frens s’alliberen partícules d’amiant, estaran aquí, i la gent de vies ha de baixar cada nit a peu a fer el seu treball.

Però no solament és la gent que hem nomenat, també estan els jubilats que en el seu moment han estat treballant i haurien d’avisar-los, gent que ha estat a l’empresa i per un motiu o un altre ha marxat, a aquesta gent cal localitzar-la i TMB ha de fer-los passar aquestes proves i que tinguin un seguiment mèdic.

Existeix ja algun pla viable, que pugui aportar solucions?

El que no hi ha és un pla per a retirar aquest amiant. Poden estar identificant on n’hi ha, però només identificant no es resol res, ha d’haver-hi un pla de com es produeix aquesta retirada i això no existeix, no existeix perquè fins ara ho han estat negant.

TMB s’ha compromès a l’adquisició de més de 40 trens, però aquests començaran a venir d’aquí a dos anys, encara que ells triguen poc a posar-se medalles, però en realitat si continues llegint el que diuen Mercedes Vidal, presidenta de TMB, i Enric Cañas, conseller delegat, és que són trens als quals li queden dos o tres anys de vida útil, són trens fabricats a principis dels 80, les sèries 3000 i 4000 que ja amb 40 anys necessitaven ser renovats. És a dir, trens que al marge del problema de l’amiant ja estaven en situació de renovació.

Hi ha xifres de casos afectats?

Dels 84 casos que al juliol de 2018 van haver de passar la revisió mèdica de forma obligatòria s’ha passat a 1050 al gener de 2019 amb 20 casos afectats i d’aquests, 12 amb afectacions a la pleura. “Té vostè engrossiment de la pleura però no es preocupi no és res greu, pot ser que sigui per l’amiant, no es pot assegurar, estigui vostè tranquil, ara això sí, d’aquí a un any torni que es farà una altra prova i així any rere any”.

A l’institut mèdic on els fan el TAC (Tomografia Axial Automatitzada), diuen que no es pot dir que sigui per l’amiant, això és una ordre que els dóna la direcció, tampoc poden dir que no ho és, el problema és que l’afectació per les fibres d’asbest amiant et pot sortir dins de 10, 15 i fins i tot 20 o 30 anys.

Quina és la posició de TMB?

L’empresa continua negant la major. Estem circulant amb trens en línia 1 i línia 3 que tenen amiant. Et posen un cartellet que diu no manipular, “amiant”, a la part interior de la cabina i sobretot a baix a la pintura, a la part de baix, encara que també apareixen al passadís d’enllaç de l’estació de Catalunya entre línia 1 i línia 3, al llarg dels passadissos veuràs aquests cartells perquè darrere dels panells hi ha amiant.

L’amiant està en instal·lacions i en trens, quan va sortir tot van anunciar que havien fet unes proves, que havien trobat un tren que tenia amiant i que l’havien retirat, però aquell mateix dia, el tren en qüestió estava circulant en línia1. Després d’aquest van venir més i continuen circulant igual. Hi ha un tren que circula sense aire condicionat i circula igual perquè en aquesta part hi ha amiant i no es pot tocar, però és igual, es treu el tren a primera hora quan és menys necessari l’aire i quan comencen les queixes es retira.

En quin punt es troben les negociacions?

Dilluns 19 de febrer els representants de la plantilla van tenir reunió amb l’empresa, però la situació està estancada. Per al dimecres 20 està prevista una altra reunió prèvia a l’assemblea del dijous 21 on es decidiran els horaris de les aturades en cada torn durant els quatre dies consecutius del 25 al 28 de febrer, segons decisió de l’assemblea.

Sobre la taula de negociació està el tema del tancament automàtic d’estacions, la qüestió de la contractació a través de la bossa d’estiu i que l’acomiadament improcedent permeti al treballador acomiadat triar si accepta indemnització o la seva reincorporació a l’empresa, encara que la crisi de l’amiant, per la seva gravetat, centra el debat.

Des d’Esquerra Diari seguirem com avança el conflicte i donant suport a les decisions que els treballadors i treballadores decideixin per a defensar unes condicions de treball segures.