No és el 3 d’octubre, però se li sembla bastant. Felipe VI ha aparegut a l’escena del judici als dirigents independentistes sense passar a la sala del Suprem i ho ha fet per fer alguna cosa semblant a sentenciar. Ha estat a la clausura del Congrés Mundial del Dret celebrat a Madrid i que ha reunit uns 2,000 juristes.

El monarca, que en aquest acte ha rebut el Premi Mundial de la Pau i la Llibertat que li ha concedit l’Associació Mundial de Juristes, s’ha referit al procés del procés, això sí, sense nomenar-ho.

Felipe VI ha assegurat que "no és admissible apel·lar a una suposada democràcia sobre el dret, ja que sense el respecte a les lleis no existeix ni convivència ni democràcia, sinó inseguretat, arbitrarietat i, en definitiva, la fallida dels principis morals i cívics de la societat".

Una demagògia discursiva que no troba límits venint d’un monarca que ostenta la seva posició per herència i per gràcia de Francisco Franco, que viu a costa de l’esforç i el treball de la majoria de la població que sosté les penúries de la precarietat i que per si no n’hi hagués prou es lucra fent negocis amb les dictadures més reaccionàries del planeta com la Saudí, que està cometent un autèntic genocidi a Iemen amb poques armes fabricades a Espanya.

En el discurs, on no podia faltar l’agraïment a tots aquells que van fer possible l’exemplar "Transició, també va assegurar que" la defensa de la democràcia "ha de ser" al mateix temps, la defensa de l’Estat de dret "i que "Sense democràcia, el dret no seria legítim, però sense dret la democràcia no seria real ni efectiva".
És a dir, l’1 d’octubre va ser un atac a l’Estat de Dret construït pel Règim del 78, i com tal atac ha de ser jutjat (que és el moment actual) i castigat (que és el que està per venir).

Perquè si algú tenia dubtes que el final d’aquest macrojudici estava escrit, ara, després d’aquestes declaracions, ja es pot revisar la sentència en els diaris. Ni és casual el contingut de les afirmacions del monarca, ni el context, una convenció internacional de juristes.

Vaga general a Catalunya, l’altra resposta al judici

Demà dijous dia 21 hi ha convocada la general vaga a Catalunya per la Intersindical - CSC. Aquesta convocatòria d’oposició ha estat secundada per l’arc polític independentista (ERC, JxCat i CUP), pels sobirans de les comunitats i pel sector independentista de CCOO. És l’altra resposta al judici.

A més, altres col·lectius i organitzacions s’han sumat a la jornada d’oposició, com el sindicat USTEC, SEPC o Universitats per la República. És en l’educació on s’espera un major impacte, perquè secundà el desempat la USTEC -el majoritari d’ensenyament-, la sectorial de la CGT en aquest àmbit, a més de les cites organitzacions estudiantils.

Es preveuen diferents accions al llarg de la jornada a tota Catalunya, destacant les concentracions de les 12:00 i la de les 18:00 a Barcelona. La primera, amb sortida des de la cèntrica plaça d’Urquinaona, serà una majoritària estudiant. L’acte central de la tarda, amb sortida des de Jardinets de Gràcia, comptarà amb la presència dels principals partits polítics independentistes i les organitzacions ANC i Omnium.

La jornada d’estancament de demà, aquesta vegada sense l’etiqueta de "parada de país", pot marcar l’inici d’una agenda de mobilitzacions que sigui a l’altura del judici polític que s’està duent a terme ara a Madrid.

No sabem si el matí serà un 3 d’octubre, un 8 de novembre o alguna cosa diferent, però sense dubte serà una oportunitat de tornar a defensar a les ciutats, organitzades, el dret democràtic a decidir del poble català, que lluny de qualsevol parlament o tribunal, és el millor lloc i la millor forma de defensar-se dels atacs repressius del Règim del 78.