La primera setmana d’un govern que li va declarar la guerra als treballadors

El dijous 3 de gener, en la seva primera reunió de gabinet de ministres, entre ells coneguts enemics de les dones, les persones LGBT i la classe obrera com Damares Alves i Paulo Guedes, Bolsonaro va anunciar que es duran a terme 50 mesures per a "desbloquejar" l’economia. Onyx Lorenzoni, Ministre de Govern ja acusat de corrupció per l’esquema de finançament il·legal durant la campanya, va dir que les mesures faran la vida més fàcil per a les persones.
Encara que les 50 mesures no es van anunciar íntegrament, es preveu que segueixin la tendència del que van ser els primers dies de la gestió Bolsonaro, que des que va assumir va declarar com una prioritat augmentar l’edat de jubilació a 62 anys, reduir el subsidi a persones majors i discapacitats (anomenat BPC), i atacar la jubilació dels treballadors rurals. És a dir, un pla per a augmentar la misèria dels més pobres i millorar la vida dels empresaris.
Ja va aprovar també per decret la reducció del salari mínim, per sota del qual havia votat la comissió parlamentària del Congrés, enviat per Témer, i la privatització d’empreses estatals (Electrobras, ports i aeroports, entre altres).

La llista d’atacs continua: volen avançar en aplicar una reforma laboral més profunda, acabar amb la Justícia de Treball i el conveni col·lectiu, destruir els drets dels pobles originaris i els negres, lliurant les seves terres als latifundistes. Amb la creació del Ministeri de la Dona, la Família i dels Drets Humans, dirigit per la reaccionària pastora evangèlica Damares Alves (que fins i tot està sent investigada per la possible implicació de la seva ONG en el tràfic de persones), Bolsonaro també va retirar a les persones LGBT de les directrius dels Drets Humans.
El punt més alts de tots aquests atacs és la reforma de les pensions. Tant el ministre d’Economia Paulo Guedes com Bolsonaro van començar a anunciar una sèrie d’atacs parcials que acabarien en un desmantellament total del sistema de pensions. Aquestes mesures impliquen la burocratització dels tràmits per a l’accés a prestacions de seguretat social, la suspensió dels subsidis estatals, la retallada dels beneficis per a les persones majors i discapacitats, entre altres, que s’estan duent a terme per mitjà de Mesures provisionals, que els permet avançar en la reforma sense necessitat de passar pel Congrés.
Per al primer semestre pretenen posar a votació el text complet de la Reforma de pensions, que inclouria una edat mínima de 62 anys. Una edat a la qual no arriba tot un sector dels treballadors emprats en treballs precaris i super explotats. És a dir una reforma que significaria que una part dels brasilers treballin fins a morir, sense possibilitat de gaudir mai d’una jubilació (ni parlar d’una que a més sigui digna).

La lluna de mel del govern Bolsonaro i una carrera de velocitats contra les inevitables desil·lusions d’aquest "matrimoni"

El ritme dels atacs és accelerat, però malgrat poder semblar que la velocitat té a veure amb un avantatge moral del president, tots els analistes burgesos acorden que aquesta carrera de velocitats dels atacs contra la classe obrera té a veure justament amb la "lluna de mel" amb la qual compta la nova gestió.
No obstant això els electors de Bolsonaro no li van signar un xec en blanc quan van posar la seva papereta a l’urna, tot el contrari. Enmig de la crisi orgànica (política i econòmica) que travessa el Brasil, el rebuig de les masses a la política, malgrat ser confús, conté certament trets d’autodefensa i d’odi als polítics rics (que actualment només va afectar amb major força als partits tradicionals, com el DEM e més profundament al PSDB). Aquest odi és el que, al mateix temps, fa que no sigui tan simple aprovar la reforma de pensions, malgrat els esforços de Guedes, Bolsonaro, i tota la burgesia nacional i imperialista per a presentar-la com a necessària i benèfica.
Els treballadors i el poble brasiler estan sent bombardejats per tots costats amb una ofensiva mediàtica a favor de la reforma de pensions. Els diaris, noticiaris, analistes polítics i fins a les telenovel·les diuen que el dèficit públic és culpa de l’Institut de Seguretat Social (INSS). Això a pesar que els propis analistes fiscals assenyalen que la previsió social no té res a veure amb això, i que la major culpable que els comptes no tanquin és justament el deute que el govern brasiler mai va deixar de pagar, honorant-la (pagant-la) amb la suor del poble i la pèrdua de drets i serveis públics.
Encara amb aquest bombardeig de propaganda prorreforma, els governs federal i estatal no aconsegueixen convèncer a la classe treballadora d’acceptar aquest enorme atac, i això s’ha provat parcialment en les vagues generals de 2017, que si no van anar encara majors, va anar pel rol traïdor de les direccions sindicals.
La lluita i les vagues de 2017 contra l’ofensiva de Témer van acabar amb l’intent de passar la reforma de pensions en aquest moment, i també podrien haver acabat amb la reforma laboral si no fora per aquestes mateixes direccions que van trair la lluita. Molts atacs que van intentar ser passats a nivell regional també van ser frenats per l’organització dels treballadors.
Bolsonaro i la burgesia saben que hi ha un rebuig generalitzat de la classe obrera i els sectors populars als ajustos, és una expressió latent que reflecteix que si bé el cop institucional s’ha consolidat amb l’assumpció de Bolsonaro, la classe obrera no està derrotada. Bolsonaro tractarà d’aprofitar de la seva "lluna de mel" per a imposar una derrota estratègica i per això, encara amb les direccions sindicals acceptant un període de "pau social", podrem veure elements de resistència obrera i assistir a profunds accions de lluita de classes, per al que és fonamental estar preparats amb un programa i una estratègia per a vèncer.

Les centrals sindicals i la necessitat de trencar la "pau social" amb Bolsonaro

El dia d’assumpció de Bolsonaro, els principals sindicats del país van enviar una carta a l’actual president amb un intent de diàleg respectuós. La carta no denúncia que Bolsonaro va ser electe en una eleccions completament manipulades pel Poder Judicial i tutelades pels militars, precedides d’un cop institucional i de l’empresonament il·legítim de Lula.
El PT i el PCdoB, que dirigeixen les centrals sindicals CUT i CTB, van sucumbir definitivament a les ales colpistes de la burocràcia sindical de Força, UgT i Nova Central, en guardar silenci com si no hi hagués un atac profund a les llibertats democràtiques dels treballadors amb la consolidació del cop institucional.
La normalitat que busquen mostrar les centrals sindicals té darrere l’estratègia d’esperar el desgast de Bolsonaro per a respondre electoralment en 2022. Aquesta estratègia no podria tenir un altre nom que el de traïció. Una traïció de qui se sotmet totalment per a mantenir els seus privilegis i garantir la seva supervivència, a costa de lliurar els drets dels treballadors, en un moment en què Bolsonaro promet "acabar amb el socialisme" i flama un moviment on una de les seves reivindicacions serà posar fi als sindicats. La CUT i la CTB van al capdavant cobrint per la "esquerra" a les centrals colpistes.
Aquesta és també la veritable estratègia del PT, que en la veu del seu antic dirigent, José Dirceu, va dir en una entrevista abans de l’assumpció de Bolsonaro que: "(devem) deixar que la cadira presidencial els cremi", és a dir que la pròpia implementació dels atacs desgasti Bolsonaro i el seu grup reaccionari per a, passivament i "naturalment", tornar en 2022 ja amb tots els drets dels treballadors i el poble liquidats. Volen que el poble brasiler confiï més en la "resistència parlamentària" de 70 diputats que en la força de la classe obrera per a frenar els atacs.
El Partit Socialisme i Llibertat (PSOL) forma part del mateix front que el PT, per això, malgrat diverses declaracions públiques dels seus referents, no presenta una altra sortida estratègica en guardar silenci sobre les maniobres de la burocràcia sindical, sense fer cap mena de cridat a l’organització dels treballadors per a superar aquest obstacle.
En contra d’aquesta orientació es fa necessari lluitar per una sortida perquè siguin els capitalistes els que paguin la crisi. Una sortida que a més de plantejar el rebuig urgent a la reforma de pensions i l’atac als altres drets econòmics i polítics, aixequi punts programàtics que ataquin l’espoliació imperialista i els guanys capitalistes, com el no pagament del deute públic, la fi de les privatitzacions i la nacionalització total de les empreses que ja es van vendre totalment o parcialment, amb funcionament sota gestió dels treballadors que allí treballen i control popular, per a enfrontar a les burocràcies estatals i les màfies que roben els recursos públics de les estatals del petroli i energia, aeroports i transport públic. A més, cal atacar les mesures reaccionàries contra la població LGBT, dones, negres i negres i els pobles originaris, lluitant per la demarcació de les terres “quilombolas” i dels pobles originaris, i la igualtat salarial entre negres, negres, blanques i blancs, homes i dones, trans i cis.
La guerra ja va començar, i Bolsonaro està disposat a tot per a ajupir el cap davant el capital imperialista nord-americà. Però la classe treballadora brasilera va mostrar ser molt més forta. Només necessita entrar en aquesta guerra, organitzant-se en cada lloc de treball i estudi, imposant als sindicats i centrals sindicals un pla de lluita i lluitant per a recuperar els sindicats i centres d’estudiants per a la lluita de classes, per a posar de tornada a la classe obrera, el veritable gegant brasiler, en acció.