http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
VÍDEO
Nadal: un conte gens innocent
Miguel Raider

A la majoria del món occidental es festeja el Nadal, fins i tot ho fan alguns dels que pertanyen a un altre credo o no el tenen. Però des de quan es festeja el Nadal? Quin va ser el seu origen i objectiu?

Ver online

El Nadal és un relat fictici, encara que gens innocent. Segons l’Enciclopèdia Catòlica, “el Nadal no estava inclosa entre les primeres festivitats de l’Església”. El sacerdot Orígenes assenyalava que “no veiem en les escriptures que ningú hagi guardat una festa ni celebrat un gran banquet el dia del seu natalici” [1]. El dia de Nadal va ser establert per un decret del Papa Julio I l’any 350 a instàncies de les necessitats polítiques de l’emperador Constantí [2], qui va assimilar el cristianisme com a religió oficial de l’Imperi romà per a consolidar la seva unificació. En aquest sentit, Constantino i els bisbes van introduir premeditadament el relat del Nadal el dia del solstici d’hivern (el dia més curt de l’any), data que coincideix amb la festivitat celebrada per tots els pobles pagans que adoraven als déus del sol [3], intercanviant regals. D’aquesta manera, el cristianisme es va anar incorporant gradualment als pobles pagans, servint a les necessitats de l’Imperi romà.

Un punt d’inflexió

La revolucionària polonesa Rosa Luxemburg assenyalava que hi havia un punt d’inflexió entre el cristianisme primitiu i el cristianisme desenvolupat des del segle IV [4]. És en aquest marc on el Nadal exerceix un rol fonamental. El cristianisme primitiu, també anomenat cristianisme comunista, funcionava com el partit polític dels pagesos pobres, víctimes dels grans senyors romans que s’apoderaven de les terres i el cereal. Per a sobreviure fugien a la ciutat, però com el treball era realitzat pels esclaus, van quedar reduïts a un exèrcit de captaires que vivia de l’almoina. La impossibilitat de trobar una sortida davant la brutalitat de la soldadesca romana [5], va empènyer a aquests pagesos a abraçar la religió que deia que els rics havien de compartir el pa amb els pobres. Aquest comunisme cristià era impotent per a suprimir les desigualtats entre pobres i rics, perquè es basava en la propietat comuna dels béns de consum i no en els mitjans de producció com la terra i els animals de cultiu, deixant intacte fins i tot el règim esclavista. Així, a mesura que es desenvolupaven les comunitats cristianes va començar a generar-se una burocràcia eclesiàstica corrompuda, separada dels pagesos pobres, per a administrar els diners i els negocis. A principis del segle IV, Constantino va advertir la influència popular del cristianisme, mentre l’Imperi estava travessat per lluites faccionals. Així Constantino va assimilar el cristianisme com a religió d’Estat per a restablir l’homogeneïtat de l’Imperi, atorgant grans prebendes als bisbes com a funcionaris d’Estat. No obstant això, encara subsistien les discussions del cristianisme primitiu sostingudes per Sant Basili i Sant Joan Crisòstom [6]. Per a acabar definitivament amb aquest passat, Constantino va pactar un acord amb els bisbes i va convocar el primer Concili de Nicea [7] l’any 325 on va adquirir per primera vegada rellevància l’establiment institucional del Nadal i la Pasqua amb la finalitat d’imposar un nou dogma del culte estatal, recolzat sobre la veneració del naixement, la mort i la resurrecció de Jesús. En conseqüència, l’establiment del Nadal forma part del punt d’inflexió observat en el segle IV, quan l’Església s’incorpora definitivament com a institució de les classes dominants, rol que exerceix fins a l’actualitat, mantenint en la ignorància a les grans masses i donant suport quanta croada reaccionària exigeixi el poder de torn.

Tot va millor amb Santa Claus

El procediment del solstici d’hivern també va ser utilitzat en l’evangelització de Llatinoamèrica. A Mèxic els sacerdots agustins van introduir el naixement de Jesús en la festa de l’adveniment de Huitzilopochtli, déu del sol i la guerra. Així van substituir al déu prehispànic pel déu cristià per a dominar als pobles originaris mitjançant les idees com a complement de la coerció i l’assassinat.

Les classes dominants es van valer de la popularitat de les festes nadalenques per a incorporar tradicions funcionals als seus interessos. En aquest sentit, probablement la figura de Santa Claus és el millor exponent. També conegut com a Sant Nicolás, es remiteix al bisbe Nicolás de Bari, mort l’any 345, qui solia fer regals als nens pobres [8]. Aquesta figura va ser reinventada als EUA al 1863 per Thomás Nast, encara que va adquirir la seva fisonomia actual al 1931 a partir de l’influx publicitari de la marca Coca-Cola. D’aquesta manera, la multinacional nord-americana va vestir amb els seus tradicionals colors vermell i blanc a Santa Claus i va estendre els seus negocis, i el seu segell de marca, a tothom. Avui dia, la figura de Santa Claus corporiza l’anomenat “esperit del Nadal”, aquesta mística inexplicable capaç de transformar fins al més mesquí i pervers dels capitalistes en un “bon home”, aspecte difós per infinitat de pel·lícules nord-americanes.

Notes

[1] Cites de Natal Day, The Catholic Enciclopèdia, 1911.
[2] www.es.wikipedia.org/wiki/navidad
[3] Quan l’emperador Juli Cèsar va introduir el seu calendari en el 45 a. de C., el 25 de desembre se situava entre el 21 i el 22 de desembre del nostre calendari gregorià.
[4] Rosa Luxemburg. El socialismo y las iglesias. www.mia.org.ar
[5] Els esclaus constituïen l’única classe que podia proporcionar una alternativa, però aquests es trobaven dispersos i summament afeblits després de la gran derrota de l’exèrcit d’Espartac l’any 71 a. de C.
[6] Rosa Luxemburg. El socialismo y las iglesias. https://www.marxists.org/espanol/luxem/05elsocialismoylasiglesias_0.pdf
[7] Constantino acaba amb les diferències entre “cismàtics” i “heretges” i institucionalitza el cristianisme tal com el coneixem en l’actualitat.
[8] www.navidadlatina.com.ar

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic