http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
NI UNA MENYS
El femicidi de Laura Luelmo i les violències del capitalisme patriarcal
Josefina L. Martínez

El crim de la professora de 26 anys ha generat una gran commoció. Cal apuntar la ràbia contra aquest sistema capitalista i patriarcal que reprodueix les violències contra les dones i la majoria dels éssers humans.

Ver online

Laura Luelmo era una professora interina d’arts en un petit poble espanyol. Una tarda va sortir a córrer i ja no va tornar a casa. El seu cos va ser trobat pocs dies després i es va confirmar la pitjor sospita: havia estat copejada i assassinada, abandonada nua en un descampat fins a morir. El dolor va esclatar en les xarxes i el crit de #NosQueremosVivas i #NiUnaMenos va tornar a recórrer el món. En poques hores l’etiqueta #TodasSomosLaura va sumar a milers de dones i també molts homes mostrant la tristesa, la ràbia i la indignació davant un nou femicidi.

El crit per Laura Luelmo és també un crit de dolor per Jenifer, per Celia, per María Adela, Paz, Dolores, Patricia, Silvia, María José, Doris i moltes altres; ja són 94 els femicidis a l’Estat espanyol tan sols en 2018. Què fem amb aquesta ràbia? Com transformem les xarxes de solidaritat i les manifestacions d’indignació en una lluita radical contra aquest sistema capitalista masclista i patriarcal?

Contra les violències masclistes… i el punitivisme reaccionari

No havien passat ni 24 hores de la troballa del cadàver de Laura Luelmo quan el Partit Popular (PP) va sortir a instrumentalitzar-lo per a la seva campanya electoral defensant la Llei de Perpètua Revisable que està vigent des de 2015. Ciutadans se suma a les veus que busquen augmentar les condemnes en el codi penal i VOX advoca per Cadena perpètua sense possibilitat de “reinserció”. Volen utilitzar la commoció per aquest nou assassinat per a enfortir els instruments repressius de l’Estat i el sistema carcerari. Pretenen instal·lar la idea que la violència contra les dones es pot solucionar donant més poder de foc a l’Estat i enfortint un sistema carcerari racista i de classe (la majoria dels empresonats són pobres, racialitzats i migrants) que reprodueix i multiplica les violències en totes les seves formes.

Si la força del moviment de dones als carrers es canalitza cap a una estratègia que posa l’eix a exigir-li a l’Estat capitalista penes més dures per als agressors -un Estat còmplice del patriarcat, que expulsa als immigrants i reprimeix als activistes-, s’acabarà en una legitimació d’aquest aparell de dominació, mentre es crea la il·lusió que amb càstigs individuals es pot acabar amb l’opressió cap a les dones.

Enfront d’aquest populisme punitiu, tampoc són una sortida les tèbies manifestacions del progressisme liberal que des del govern repeteix anomenats institucionals per a realitzar “un minut de silenci” després de cada assassinat. Lamentablement, tampoc ha servit per a frenar els femicidis la Llei de violència de gènere aprovada en 2004 (Llei que ara VOX proposa derogar per a reemplaçar-la per una reaccionària llei de “violència intrafamiliar”). Aquesta Llei conté greus insuficiències -a més de lligar l’assistència a les dones a l’exigència que aquestes denunciïn penalment als seus agressors reforçant novament el punitivisme-.

Et pot interessar: No Passaran! El moviment de dones enfront de Vox i l’extrema dreta->http://www.esquerradiari.cat/No-Passaran-El-moviment-de-dones-enfront-de-Vox-i-l-extrema-dreta?id_rubrique=2653]

Davant el flagel de la violència de gènere és necessari desenvolupar comissions de dones autoorganitzades en tots els llocs de treball i estudi, per a decidir mesures i protocols contra l’assetjament i les agressions. Al mateix temps, són necessaris plans integrals contra la violència de gènere que reconeguin tot tipus de violències (violència sexual, violència física o psicològica, violència institucional, assetjament en el treball, etc.), sense imposar cap mena d’intervenció judicial ni policial, i facilitar cases d’acolliment per a dones i nens controlades per les pròpies dones i professionals. A les escoles són imprescindibles assignatures d’educació sexual en tots els nivells educatius, deixant de finançar l’educació religiosa. Les dones que pateixen violència de gènere en les seves llars necessiten accedir a habitatges socials, la qual cosa pot aconseguir-se començant per expropiar les milers d’habitatges buits que avui estan en possessió dels bancs. Per a les immigrants, que es troben en una situació de major vulnerabilitat i pateixen la violència institucional, fa falta atorgar papers per a totes i derogar la Llei d’estrangeria, que imposa situacions de violència de forma permanent. En els treballs, cal lluitar per acabar amb l’extrema precarietat i llargues jornades laborals a la qual estan sotmeses treballadores i treballadors, que impedeixen la conciliació amb la vida familiar i social i genera situacions de violència dins i fora de l’àmbit laboral.

Per a lluitar per totes aquestes mesures, és necessari desenvolupar l’autoorganització i organització del moviment de dones al costat de la joventut, els immigrants i la classe treballadora.

Un sistema que reprodueix tot tipus de violències

En la seva recent visita a Madrid, Angela Davis va dir que “hem de comprendre la relació que hi ha entre les diferents formes de violència de gènere i la violència estatal; entre la violència que s’expressa a escala individual i la violència en les presons, les guerres i la que prové de la Policia. Això és alguna cosa que les dones de color han viscut". L’activista nord-americana apuntava al fet que no es pot aïllar la violència cap a les dones de les violències que aquest sistema capitalista, patriarcal i racista, genera i reprodueix com a forma permanent d’existència. Vivim en una societat devoradora d’éssers humans, on cada dia les dones són assassinades per ser dones, les persones racialitzades són assassinades per la policia i desenes de milers moren en el mediterrani per ser immigrants. És un sistema depredador, on milions de persones moren per misèria o fam, mentre un grapat acumula riqueses inaudites; un sistema capitalista rapaç i sagnant que alimenta amb carn humana la maquinària d’explotació i d’opressions, generant dolors profunds i monstruoses crueltats. Per això és necessari convertir tota la ràbia pels femicidis en una rebel·lió contra aquest sistema, evitant caure en el parany reaccionari de promoure una “guerra” de dones contra homes -una estratègia que només pot reforçar als poders establerts-, sinó enfortir una lluita radical i conscient del moviment de dones i de tots els oprimits contra aquest sistema patriarcal, racista i capitalista.

En pocs dies es compliran cent anys de l’assassinat de la revolucionària polonesa Rosa Luxemburg en mans de soldats alemanys. En un text, Luxemburg assenyalava que un món de laments femenins espera per a ser redimit, per mitjà de la lluita per l’alliberament de tot el gènere humà:

“El taller del futur precisa de moltes mans i de gran alè. Un món de laments femenins espera per a ser redimit. Així està la dona del petit pagès que es trenca sota el llast de la vida. Allà a l’Àfrica alemanya, en el desert de Kalahari, es blanquegen els ossos de les indefenses dones herero, que van ser arrossegades per la soldadesca alemanya a una mort terrible de fam i de set. A l’altre costat de l’oceà, en els alts penya-segats del Putumayo, s’extingeixen sense que ningú els senti, els crits de mort de les dones índies, martiritzades en les plantacions de cautxú dels capitalistes internacionals. Proletàries, les més pobres dels pobres, les més privades de drets dels sense drets, correu a la lluita per l’alliberament del gènere femení i del gènere humà dels espantts de la dominació capitalista”.

Laura Luelmo havia dedicat un dels últims tuits a la lluita de les dones el 8M. El millor homenatge que podem fer en el seu nom, i per totes les que no estan, és redoblar la lluita contra aquest sistema patriarcal i capitalista. El pròxim 8M fem que la terra tremoli per Laura, per Jenifer, per María, per totes les dones, perquè tots els seus laments siguin redimits i ens alliberem de l’espant de la dominació capitalista i patriarcal. Aquesta és la nostra esperança.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic