|
Milers de treballadores i treballadors del sector públic estan cridats a la vaga aquesta setmana. De fet les treballadores i treballadors dels Centres d’Atenció Primària CAP) i dels hospitals concertats porten des del dilluns en vaga, convocats pels sindicats Metges de Catalunya i CGT.
Les demandes són múltiples, i és que després d’una dècada de retallades i atacs a la sanitat pública, aquest servei es troba en condicions insostenibles tant per al personal mèdic com per als usuaris. I és que en els primers anys de la crisi econòmica el Govern d’Artur Mas amb el conseller Mes-Colell al capdavant d’Economia, van veure en el sector de la sanitat una bona font d’ingressos per als seus negocis privats.
Les demandes d’aquest col·lectiu se centren, d’una banda, a revertir els nivells de precarietat laboral als quals estan sotmesos, producte de les retallades de personal (es calculen pràcticament 1.000 professionals menys des de 2010), i d’altra banda a revertir les retallades d’inversió en sanitat, que s’estimen, segons Metges de Catalunya, en al voltant d’un 30% en els últims 8 anys.
En la jornada d’avui, amb un 60% del seguiment segons el Institut Català de la Salut (ICS), els professionals han arribat al Parlament de Catalunya, on s’han sumat un grup de bombers. En un moment de la concentració, un grup dels treballadors i treballadores de Sanitat i bombers buscaven accedir a l’hemicicle català per demandar millors condicions laborals.
En aquest moment els Mossos han reprimit als manifestants, amb la detenció d’un bomber inclòs. Una nova mostra, ni la primera ni molt menys l’última, del lloc de la trinxera on les forces repressives de l’Estat se situen.
A aquestes hores Metges de Catalunya i el ICS estan reunits per arribar a un acord, que ara com ara no arriba, i és que la inversió que es proposa des de la Generalitat està molt lluny del que mèdics, infermers i doctors, els que realment sofreixen dia a dia la precarietat laboral i del servei, creuen necessària.
L’educació precaritzada a la vaga
Aquest #29 se sumaran treballadors i treballadores en situació de precarietat, docents i estudiants a la setmana de lluita del sector públic. Ho faran igual que el de la sanitat, és a dir, com un dels sectors públics més copejats per les retallades i en aquest cas concret, per les pujades de taxes que han suposat l’expulsió de la universitat de milers i milers d’estudiants.
Aquesta vaga convocada per USTEC, CGT i *SPEC, en l’ensenyament no universitari i per CGT i la COS en el sector universitari, a més d’estar secundada pels sindicats estudiantils, com el SEPC (Sindicat d’Estudiants del Països Catalans), sortirà al carrer per revertir les retallades.
Per primera vegada són convocats en aquesta vaga els sectors més precaris de l’Educació: monitors i monitoraes de temps lliure, vetlladores i vetlladors, personal d’extraescolars, de cuina, neteja i manteniment dels espais. Amb el lema "Sense nosaltres, no funciona cap escola. Lluitem contra les externalizacions i per un conveni digne".
Per la seva banda CCOO i UGT retarden pel 12 de desembre la vaga del sector públic de conjunt, que afecta a 250.000 treballadors i treballadores, des de funcionaris de l’Administració Pública fins a bombers, passant per metges.
Com va assenyalar davant els mitjans Xavier Massó d’ASPEC, els dos grans sindicats no se sumen a la convocatòria del 29 per que no es donaven les condicions per a una jornada de lluita. Doncs bé, sembla que tant els treballadors i treballadores del sector com els estudiants novament han pensant diferent a les burocràcies sindicals. Una posició inacceptable enfront d’una jornada de mobilització en un sector com el de l’educació on existeix un percentatge altíssim de precaris.
Així doncs, l’expulsió de milers d’estudiants de les aules, la privatització del pla docent amb intromissió directa de les empreses de l’Ibex 35, precarietat laboral de docents, PAS i PDI, com de la resta de treballadors no relacionats amb la docència o transvasament de fons públics a l’educació privada i concertada, són part del precari panorama actual de l’educació pública en l’Estat espanyol després d’una dècada de retallades i atacs.
Per una vaga general de tot el sector públic
Aquestes lluites, encara sense coordinació i emmarcades en les demandes pròpies de cada sector, vénen a reflectir la situació de precarietat insostenible en la qual es troben els treballadors i treballadors del sector públic, i per descomptat en les nefastes condicions d’aquests serveis que sofrim dia a dia com a usuaris.
És per això necessari posar sobre la taula un full de ruta que posi com a nord una vaga general del sector públic de conjunt. Els que legislen en favor de les mútues privades de sanitat són els mateixos que legislen mesures laborals cada vegada més precàries que aprofundeixen l’externalizació dels serveis.
Aquells que legislen per expulsar a milers d’estudiants de les aules amb les pujades de taxes són els mateixos que els obren les portes a les empreses de l’Ibex 35 perquè facin els plans d’estudi i satisfer les seves necessitats de mercat, completament alienes a les necessitats de la majoria.
Revertir aquests atacs al sector públic tindrà més perspectives de triomf si els sectors en lluita copegen conjuntament. I per descomptat si ho fan juntament als sectors més precaris, aquells generalment subcontractats que carreguen amb les condicions de major precarietat. Un sector sempre oblidat per les burocràcies de CCOO i UGT.
Pensar en aquesta direcció, en un front únic de lluita amb un programa de reivindicacions comunes, ajudaria a forjar aquests llaços de solidaritat tan necessaris per revertir tots els atacs soferts i tots els drets perduts en aquesta última dècada d’atacs. Alhora que deixaria una experiència d’organització i lluita molt valuosa de cara a les futures batalles que segur que arribaran.
|
