http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
Sobre el dia de la hispanitat
Raza i Espíritu de una Raza
Cynthia Lub
Barcelona | @LubCynthia

A propòsit del 12 d’octubre, desempolsant la cinemateca espanyola ens trobem amb un famós film: Raza (1942), anys més tard anomenat Espírtu de una raza (1950), realitzat, narrat i escrit pel mateix Francisco Franco.

Ver online

El guió va ser inspirat en el llibre “Raza. Anecdotario para el guión de una película” (Madrid, 1942) que va escriure Francisco Franco amb el pseudònim de Jaime de Andrade. El film va ser dirigit per José Luis Sáenz d’Heredia (Madrid, 1911- 1992), un dels intel·lectuals alineats al Règim franquista i director de la Escuela Oficial de Cine.

El Dia de la Hispanitat, 12 d’octubre, abans anomenat Dia de la Raça o del Descobriment d’Amèrica, són totes denominacions que demostren el caràcter històricament imperialista de l’Estat espanyol. Actualment, aquest dia, és una jornada de celebracions d’actes del Govern revaloritzant els "valors patriòtics": honors militars als Reis, desfilades militars terrestres i aerees cap als que "van donar la seva vida per Espanya”.

Si avui tornéssim a veure el film, el setè art ens traslladaria amb la seva lent entelada d’ideologia franquista a l’any 1939 amb la Desfilada de la Victòria i una veu en off dient: “Viureu escenes d’una generació; episodis inèdits de la Croada espanyola, presidits per la noblesa i l’espiritualitat característiques de la nostra raça. Una família hidalga és el centre d’aquesta obra, imatge fidel de les famílies espanyoles que han resistit els més durs embats del materialisme. (...) Que així és Espanya i així és la raça”.

Raza es va estrenar a Alemanya, Itàlia, Portugal i Argentina. El periòdic La Vanguardia, del 6 de gener de 1942 deia: “Aquesta nit, en el Palau de la Música de Madrid s’ha estrenat, en sessió de gala, la pel·lícula Raça. Jerarquies d’Estat, de l’Exèrcit i del Partit van assistir a aquesta estrena (...) Tres moments crucials de la Història d’Espanya constitueixen el fons temàtic de la pel·lícula Raça (la Guerra de Cuba en 1898, l’inici de la Guerra Civil al juliol de 1936 i el seu final a l’abril de 1939). L’ocàs de la nostra pàtria, al llarg de mig segle, i el seu ressorgiment sota l’espasa invencible del Cabdill està recollit i plasmat en imatges d’una manera portentosa en aquest film”.

Que així és Espanya i així és la raça

El rerefons autobiogràfic del llibre i guió del film és una clara la reivindicació històrica de Franco a través de la seva dramàtica història familiar en temps de guerra. Cada personatge representa un rol polític, mentre transmet clars valors ideològics amb la finalitat de propaganditzar la ideologia de “els vencedors”.

No obstant això, es tracta també d’una autobiografia bastant idealitzada. En el film, la figura del pare és un heroi naval que mor a la guerra de Cuba. Però en veritat el pare de Franco era un funcionari naval addicte a l’alcohol qui en 1907, després de la separació de la seva mare, s’havia allunyat de la família. Un altre "punt fosc" va ser el seu germà “anticlerical i esquerrà”, Ramón Franco -representat en Pedro- que Francisco Franco necessitava revertir en Raza. El film conclou amb la mort redemptora del germà republicà, Pedro, executat en retornar a la seva tradició familiar i passar-se al bàndol feixista.

Alhora, el cabdill va recórrer a diverses anacronies històriques per sustentar la seva obra militar i política com a continuïtat de “els millors guerrers”: Franco és continuïtat del rei godo Recaredo -que va unificar l’Església catòlica i l’Estat-, dels almogàvers, dels conqueridors, de Carlemany, El Cid, i de Napoleó.

Mentrestant, l’argument històric més important del film serà la guerra civil: una guerra contra “els roigs” com a continuïtat de la lluita “històrica i heroica” que havien dut a terme els almogàvers contra “els bàrbars”. Així com els grans conqueridors com Cristóbal Colón, Vasco Núñez de Balboa, Hernán Cortés, Francisco Pizarro, entre altres. D’aquesta manera es transmetia en aquesta època tan fosca l’“esperit d’una raça”... imperialista, tradicionalista i patriòtica.

Esperit d’una Raça: “El general Franco va censurar al Cabdill”

Així titulava El País una anàlisi de l’any 1996 sobre la segona versió del film de 1950. La relació d’Espanya amb una nova realitat internacional de postguerra havia provocat un canvi en alguns continguts del film, reestrenant-se anys després sota el títol "Espiritu de una raza". Amb l’argument que la pel·lícula sofria desperfectes tècnics de so i que per tant necessitava una resincronització, el cabdill va manar a censurar algunes parts.

El primer film Raza dura 106 minuts, i Espíritu de una raza dura 96 minuts. Els 10 minuts eliminats són les reivindicacions de les idees i símbols de la falange, a més de que es van temperar les crítiques als Estats Units. Si be el crit de ¡Viva España! i la reivindicació de Franco es van mantenir, es van treure altres símbols feixistes, les notes de “Cara al Sol” en la música, cançons com una jota dedicada a la Falange en una trinxera, així com les crítiques a l’anti-americanisme i intensificant-se la idea “anti-comunista”.

El film ens trasllada a "la rosa de foc" catalana

Actualment, a Catalunya no se celebra el 12 d’Octubre, però vegem com el film ens trasllada a la "rosa de foc": “La revolució roja, que en la majoria de les províncies avança arrolladora, arrossegant desbordada als mateixos que havien pensat dirigir-la, té a Catalunya facetes més perverses. Enmig de la vesania anti-religiosa, que destrueix temples i cega vides de santíssims homes, es tria, amb perversa premeditació, els religiosos al fet que convé perdonar la vida”. Era la Catalunya revolucionària on la dinàmica de la revolució era imparable. Per a Franco eren les “quadrilles de criminals”, “lladres”, “marimachos”, “amb presons clandestines i txeques que sembren el terror a la Ciutat comtal. Així descriu als salvatges milicians i la càmera és acompanyada per una veu en off parlant de la “la barbàrie roja".

Raza complirà un enorme rol a l’hora de transmetre valors, tradicionalistes racistes i imperials i tota una cosmovisió del pensament franquista. Valors transmesos a través de la família Churruca, mirall distorsionat de la vida de Franco, a manera d’una idealitzada autobiografia.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic