Després de l’arribada de Cristóbal Colón, a finals del segle XV (1492), centenars d’exploradors espanyols van emprendre el reconeixement territorial del nou continent. La incorporació dels nous territoris a la Corona espanyola va suposar la implementació d’una conquesta cruel i despietada.

El primer impacte va ser la sorpresa, després la por davant els “canons, trabucs, mosquets” i la presència “màgica” de l’home blanc pujat a un cavall. Els invasors van aprofitar el desconcert i van dominar a les societats més desenvolupades dels pobles originaris que eren més populoses i imponents que les existents a Europa.

Van xocar dos mons desconeguts entre si amb els més diversos estadis de desenvolupament. L’avantatge per als europeus va ser conèixer la pólvora, la brúixola, el paper i la impremta.

El sol fet de trepitjar terra va produir una espectacular cadena d’esdeveniments que va transformar i va dinamitzar la història de la humanitat. El descobriment d’or i plata en el continent va dedfermar un veritable al·luvió colonitzador. Centenars d’expedicions i milers d’homes van anar darrera els passos de fabuloses fortunes. En els primers 150 anys de conquesta, tones de plata i or van arribar a Espanya i van potenciar l’incipient desenvolupament comercial i manufacturer, que va obrir les portes a la Revolució Industrial i al desenvolupament capitalista d’Europa.

El comerç va començar a dissenyar el mercat internacional i el desenvolupament econòmic que acabarien per sepultar definitivament a la societat feudal i a l’absolutisme monàrquic.

En pocs anys espanyols, portuguesos, britànics, holandesos i francesos es van disputar el gegantesc botí. Un segle després de la seva arribada, de més de 70 milions d’indígenes preexistents només quedaven tres milions i mig d’ànimes. Primer, van ser derrotats, després, privats de la seva cultura i creences, sotmesos al treball esclau i les malalties importades pels europeus van trobar als seus organismes sense defenses per resistir els virus i bactèries.

La gairebé extinció de la població nativa va generar un altre genocidi; en propiciar el repudiable comerç d’éssers humans, en arrencar milions d’africans de la seva terra natal per portar-los com a nova mà d’obra esclava.

Anglesos, holandesos i francesos es van destacar en aquest negoci infame. Els caçaven com a animals a l’Àfrica, després els carregaven en els vaixells per travessar l’Atlàntic. La seva primera destinació eren les Antilles, després pràcticament a tot el continent.

Només entre 1680 i 1688, la Real Companyia Africana va embarcar setanta mil africans, dels quals només van arribar a les costes americanes uns 46 mil. A Haití, ingressava una mitjana de trenta mil esclaus per any. En 1789, la població de la meitat francesa de la illa Espanyola era de quaranta mil blancs i 450 mil esclaus.

La reconstrucció de les dades disponibles permet determinar que, en no menys d’un segle, es van importar uns deu milions de nadius africans. Segons fonts angleses, aquesta estimació es duplica.

Si es te en compte que gran quantitat d’africans morien abans de trepitjar terra americana, víctimes de les caceres, en el trasllat cap als vaixells, en les tortuoses travessies amuntegats en els cellers o en el desembarcament, la xifra d’éssers arrencats violentament d’Àfrica pot elevar-se a quaranta o cinquanta milions des que va començar aquest menyspreable comerç fins a mitjan segle dinou, provocant l’arrassament de llogarets i ètnies.

Or i plata per a Europa

La societat capitalista es va concebre a partir de la sang, l’esclavitud i el saqueig impulsat per les potències europees de l’època. Karl Marx va saber escriure que “Els descobriments dels jaciments d’or i plata a Amèrica, la croada d’extermini, la esclavització de les poblacions indígenes, forçades a treballar a l’interior de les mines, el començament de la conquesta i del saqueig de les índies, la conversió del continent africà en cacera d’esclaus negres, són tots fets que assenyalen les albors de l’era de producció capitalista (...) Les riqueses capturades fora d’Europa pel pillatge, l’esclavització i la massacre anaven cap a la metròpolis on es transformaven en capital” “...el capitalisme apareix suant sang i llot per tots els seus porus...”.

L’or i la plata americans van contribuir a formar els primers grans capitals europeus, que van dinamitzar l’economia i van detonar la Revolució Industrial.

Així es va anar gestant la societat capitalista. El capitalisme va desplegar les seves màximes possibilitats de desenvolupament als països més avançats de l’època, on es van produir els salts més dinàmics en la primitiva acumulació de capital, basats essencialment en el pillatge i la repartició del món.

Entre 1503 i 1660 van sortir des de terres americanes cap a Espanya, segons constàncies documentades a Sevilla i Madrid, al voltant de 200 tones d’or i 17 mil tones de plata.

Segons les estadístiques més autoritzades, la producció d’or i plata indians, entre 1503 i 1560 ha estat estimada en 173 milions de ducats. Altres estimacions donen unes 90 mil tones de plata les extretes de les entranyes americanes en el lapse comprès entre 1500 i 1800 i el seu valor s’elevaria a uns 120 mil milions de dòlars actuals.

Es va generar així una divisió internacional del treball que va adoptar formes de triangulació: Amèrica va aportar or, plata, matèries primeres i la mà d’obra; Àfrica va subministrar la mà d’obra esclava que va substituir als exterminats nadius americans i Europa es va emportar la part del lleó, ja que va produir i va comercialitzar els productes manufacturats alhora que va capitalitzar les transaccions dels altres vèrtexs de la triangulació.

Molts hereus dels que van sofrir en carn pròpia les atrocitats dels invasors europeus i el cínic paper de l’Església, van aprofitar l’oportunitat del viatge de Juan Pablo II a Lima, en 1984, per lliurar-li una carta signada pel Moviment Indi Kollasuyo, el Partit Indi i el Moviment Túpac Katari, de Bolívia i Perú, que en un dels seus paràgrafs deia el següent: “Hem decidit aprofitar la visita del Papa per retornar-li la seva Bíblia, doncs en cinc segles no ens ha donat ni pau, ni amor, ni justícia... Per favor, emportis la seva Bíblia i doni-la- als nostres opressors, els cors i cervells dels que necessiten més dels seus preceptes morals... Vam rebre la Bíblia, que va ser l’arma ideològica de l’assalt colonialista. L’espasa espanyola que de dia atacava i matava cossos indis, de nit es tornava creu que atacava l’ànima índia...”.

L’anihilament va continuar, les rebel·lions també

Malgrat l’enorme desproporció de forces, els sotmesos pels conqueridors es van rebel·lar en innombrables oportunitats. Una de les més destacades va ser la del 4 de novembre de 1780, liderada per José Gabriel Condorcanqui: Túpac Amaru.

Les rebel·lions i massacres pràcticament van abastar tot el continent. Tant els nadius del llunyà oest com dels pampes van reaccionar amb diferents formes de resistència a l’avanç incontenible sobre les seves terres. Al nostre país, tant diaguitas, quilmes i mapuches, entre centenars d’ètnies, van expressar la seva valenta rebel·lia.

En 1522, els esclaus de Diego Colón –fill de Cristóbal- van dur a terme la primera revolta de la que es tingui memòria, van ser derrotats i van acabar penjats, però van marcar un camí.

A Brasil, nombrosos esclaus fugien de les explotacions cap a la selva. Es van anar concentrant i organitzant fins a arribar a constituir el regne de Palmares, en ple Amazones. La superfície que controlaven va arribar a aconseguir un terç del domini portuguès de l’època. Durant tot el segle XVII van resistir l’assetjament d’expedicions holandeses i portugueses que van intentar aniquilar a aquest mal exemple.

En 1791, esclata una reeixida rebel·lió a Haití que aconsegueix abolir l’esclavitud i va deslligar la fugida massiva dels blancs. Tretze anys després, constitueixen la primera república negra d’Amèrica, la constitució de la qual considerava negres a tots els ciutadans independentment del color de la seva pell.

Què celebren?

Les hipòcrites denominacions amb que se segueix commemorat l’aniversari de l’arribada de Colón posen de manifest l’intent de dissimular, encobrir i minimitzar els crims comesos. Celebrar “el descobriment d’Amèrica” significava oblidar, ni més ni menys, que existien uns setanta milions d’éssers humans que ja vivien en el continent i gaudien d’ell. Les altres denominacions “trobada de dues cultures” o “de dos mons” va ser un hàbil intent de falsificar la història, atès que aquesta “trobada” no va tenir res de pacífic com van pretendre instal·lar els colonitzadors.

Els oprimits van seguir el camí de lluita

Des d’aquesta època les classes dominants i els pobles del continent tenen una llarga història d’enfrontaments. Uns per continuar l’explotació i els altres pel seu alliberament.

El sistema de dominació imperant i els governants funcionals a aquest status quo són els responsables de l’empobriment generalitzat, de l’enfonsament de les economies i el descomunal lliurament de les riqueses naturals. Ells són els causants que milions de nens, dones i homes llatinoamericans pateixin avui gana, misèries, i marginació.

Ahir com avui la sang, la suor i les llàgrimes que corren són dels oprimits i la lluita per acabar amb l’explotació també.