http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CRISI MONARQUIA
Després de l’affaire Corinna, la qüestió de la Corona segueix estant fora de l’agenda de Podemos?
Santiago Lupe
Barcelona | @SantiagoLupeBCN

El nou escàndol de la Casa Real hauria de portar a una actuació d’ofici de Fiscalia i Hisenda. Sánchez pot passar d’ariet contra la corrupció del PP a encobridor de la de la Corona. A què esperen Podemos i IU a exigir un referèndum sobre la Monarquia?

Ver online

Els Borbons són uns lladres. No ho diu el "sediciòs" Valtonyc, exiliat a Bèlgica per evitar la condemna a tres anys i mig de presó per rapejar-los. Tampoc la periodista Rebeca Quintans, autora de “Un rei cop a cop”, que va haver d’escriure-’l baix pseudònim i costar-li el tancament de la publicació per ordre del jutge Garzón a l’editorial encarregada d’això, Ardi Beltza. Ni tan sols els irreverents d’El Jueves, que en una dècada ja han sofert dos segrestos d’edicions per fer mofa de la Família Real.

Qui ho diu llavors? La princesa Corinna zu Sayn Wittgenstein, ni més ni menys que l’ex amant del Rei emèrit Juan Carlos I de Borbó. Els últims enregistraments filtrats de l’Alteza Serenísima -tractament que rep tan il·lustre “confident”- relaten com Juan Carlos I actuava de conseguidor per a la trama corrupta del seu gendre, el exduque de Palma, com va rebre 80 milions d’euros de la concessió de l’AVE a la Meca atorgada al consorci espanyol liderat per OHL i Indra, com Borbó és un dels cognoms presents en els comptes suïssos o tota la xarxa de testaferros amb la qual la Casa Real ha blanquejat una fortuna durant quatre dècades que la revista Forbes va arribar a valorar en 2003 en 2.500 milions d’euros.

En aquests dies ja no hi ha per on sostenir els relats hagiogràfics de qui fos nomenat com a hereu de Franco a la Prefectura de l’Estat. El “pare de la democràcia”, el “salvador del 23F” -encara que la mateixa Pilar Urbano, reconeix que va estar darrere fins a amb prou feines uns dies abans-, comença a aparèixer com el que sempre ha estat: un Borbó. O el que és el mateix, part de la dinastia que porta vivint a costa del poble espanyol més de tres segles, protegint els negocis de les grans famílies i actuant com a peça clau de règims amb “tares” democràtiques tan agudes com el de la primera Restauració o el de la segona, l’actual.

L’escàndol és de tal magnitud que col·loca en una situació crítica a la Monarquia. L’abdicació en Felipe VI va ser un intent contundent de reflotar-la dels escàndols Noos i Botswana. Malgrat això el propi desenvolupament de la crisi del règim, amb epicentre a Catalunya, va obligar al nou Cap de l’Estat a posar-se al capdavant del cop institucional del 155, quelcom que de fet ha portat al fet que la Corona perdi Catalunya on ja es pot dir que és persona “non grata”.

Allò més nou d’aquest affaire és que la informació que es ve publicant hauria d’activar una recerca d’ofici de part de la Fiscalia General de l’Estat i Hisenda. No obstant, això xoca amb l’antidemocràtica Constitució del 78 que, entre altres reminiscències ja no franquista sinó gairebé medievals, atorga el privilegi de la inimputabilidad al Rei i al Rei emèrit.

L’escàndol Corinna promet posar en qüestió una de les preteses “senyals d’identitat” del govern Sánchez, i també una de les raons per les quals compta amb el suport incondicional de Podemos i IU. Ens referim a la bandera de la lluita contra la corrupció. El seu Fiscal General i la seva ministra d’Hisenda, passen a ser encobridors necessaris i per ofici de la corrupció Real, que en xifres no sembla tenir res que envejar a la suma de tots els casos de corrupció del PP.

Garzón i els dirigents de Podemos s’han aixecat avui republicans, com tots els 14 d’abril o les dates assenyalades pel calendari judicial del cas Noos. La pregunta és quant els durarà? La irrupció de Podemos en 2014 va estar seguida de l’abdicació, llavors Pablo Iglesias va declarar que preferiria que el Cap de l’Estat pogués triar-se en les urnes. Avui Rafa Mayoral s’ha pronunciat en el mateix sentit i Garzón fins i tot ha elevat el to dient "que els Borbó són uns lladres és un fet històricament constatat”.

Però tot això contrasta amb el fet que explícitament Podemos i la coalició formada per IU per a les generals va treure fora d’agenda el debat o les reivindicacions sobre la forma d’Estat. Seguiran sostenint avui a un govern que va camí de convertir-se en l’advocat d’un dels majors corruptes de la història recent? Que en les seves demandes i programa sobre “regeneració democràtica” ni tan sols plantegin alguna cosa tan elemental com que es pugui celebrar un referèndum sobre monarquia i república, és solament una constatació que la seva adaptació al Règim del 78 ha arribat molt molt lluny.

Recentment al barri madrileny de Vallekas es va celebrar una consulta popular sobre aquesta qüestió. Van participar prop de 10.000 persones i el rebuig a la Monarquia va ser aclaparant. No és el moment d’impulsar un gran moviment en tot l’Estat en contra de la Corona? No hauríem d’exigir a l’esquerra reformista, que solament s’acorda que no és monàrquica quan algun titular ens recorda que som súbdits d’una camarilla medieval, corrupta i reaccionària, a que lluiti per un referèndum com l’assajat en Vallekas?

La qüestió de la monarquia, al costat de la negació del dret a decidir, són dues de les grans demandes democràtiques que dins del Règim del 78 no es podran mai resoldre. Són part del “atado y bien atado”, al costat de la impossibilitat de resoldre els grans problemes socials afectant als privilegis d’uns centenars de capitalistes. Per això es torna imprescindible reprendre la lluita que va ser plantejada des del 15M en endavant per acabar amb ell mitjançant la mobilització social, imposant des de la lluita processos constituents en els quals realment poder decidir i canviar-ho tot. Acabar amb una dinastia reaccionària centenària, amb l’opressió nacional i un Estat que actua com a Consell d’Administració de les grans empreses, passarà per desenvolupar una mobilització social amb la classe treballadora al capdavant que obri el camí a repúbliques de treballadors lliurement federades en tot l’Estat.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic