http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
PRESOS POLÍTICS CATALANS
Sánchez només viu de “gestos”
Santiago Lupe
Barcelona | @SantiagoLupeBCN

Llarena autoritza el trasllat dels presos polítics catalans a Catalunya, el mateix dia que Sánchez rebutja qualsevol opció de referèndum i es coneix la propera suspensió dels diputats empresonats.

Ver online

Fes la prova. Posa’t un parell de sabates tres números menors al que uses. Camina amb ells gairebé 9 mesos. Canvia’ls per uns altres sols dos números per sota a l’habitual. Sents alleujament? Segur que sí. Però és una il·lusió. Segueixes portant un calçat que no et correspon. Un truc semblant amaga el “gest” de Pedro Sánchez cap a Catalunya.

A les presons de l’Estat espanyol hi ha 9 presos polítics catalans als quals se’ls acusa del delicte de rebel·lió, cinc més estan a l’exili amb la mateixa causa. El mateix delicte pel qual ahir la Monarquia marroquina, sempre tan amiga i germanada amb la Casa Real espanyola, condemnava als líders de les protestes del Rif a penes de fins a 20 anys.

A elles i ells se’ls ve aplicant una doctrina penitenciària, la de la dispersió, que va ser inaugurada com a pena addicional contra els presos polítics bascos. Han estat molts els informes d’Amnistia Internacional i altres organismes contra aquesta pràctica que suma a la privació de llibertat una pena per a les famílies que han de fer milers de quilòmetres per poder assistir a les visites. Però importen molt els informes d’Amnistia Internacional a l’Estat espanyol? No gaire. Almenys no els que parlen de la tortura i violacions de drets humans aquí o a Aràbia Saudita (sembla que estiguem repassant l’agenda de favorits del mòbil de Felipe VI).

Ara Pedro Sánchez el “Benigne” s’ha compadit d’elles i ells. Els ha atorgat una “generosa mesura de gràcia”. Seguiran privats de llibertat encara que ni tan sols hi hagi una sentència que confirmi que la convocatòria de l’1-O o les concentracions a la Conselleria d’Economia del 20S eren actes de rebel·lió (aquestes sentències tenen el seu temps de cuina). Això sí, ho faran en presons catalanes. Tenien els canells en carn viva per l’apretament de les esposes, el govern del PSOE solament les mantindrà nafrades.

Perquè cap espanyolista de bé s’espanti – i no cal buscar-los solament a la caverna del PP, Cs o Sarsuela, en el PSOE i el Consell de Ministres i Ministres n’hi ha a palades – la mesura s’ha conegut el mateix dia en què Sánchez confirmava el previsible: no pactarà cap referèndum pactat amb la Generalitat. Aquesta vegada el seu “no és no” segur que va de debò. No tindrà cap cop palatí a Ferrán que l’hi discuteixi, ni Felipe VI operarà a l’ombra per torçar la seva voluntat.

També el poder judicial ha parlat. Llarena accepta la voluntat del govern de brindar aquest mínim “gest”, i a canvi, en tancar la instrucció i confirmar la imputació per rebel·lió, ordena al Parlament de Catalunya que cessi de les seves actes de diputats als 7 imputats que encara la conserven. El jutge que va vetar a dos candidats a la Presidència de la Generalitat, ara vol definir qui pot o no ser diputat. La seva paraula val molt més que els vots de milions de catalans i catalanes el passat 21D, quina gran democràcia la turca... ai perdó, l’espanyola.

La via del diàleg amb l’Estat espanyol és represa per la direcció del procés des del cop del 155. Tant ERC com el PDeCAT, més enllà dels altres “gestos” d’aquest costat protagonitzats per Torra que tampoc passen d’allò simbòlic, han tornat a un esquema de recuperació de l’autonomia i taules de negociació. El PSOE va saber aprofitar aquesta circumstància per atreure el suport dels diputats catalanistes en la seva moció de censura. El suport incondicional d’Unidos Podemos, que tampoc es van a posar exigents amb la qüestió catalana ja que ni amb Rajoy ho van fer, el va ajudar bastant.

L’acostament de presos és al mateix temps “gest” i “sostre” del que el govern del PSOE està disposat a oferir. No solament no hi haurà referèndum -i si es torna a intentar quelcom semblant sortirà el Sánchez més Marta que Pedro, embolicat amb la ’rojigualda’, i amb botó 155- si no que ni tan sols no està plantejada la llibertat dels presos polítics i el final de la repressió.

No obstant això, les aspiracions del poble català a poder decidir la seva relació amb la resta de l’Estat no han desaparegut, i la seva desafecció cap a un Estat que ve actuant com un ocupant al territori -primer amb una brutal repressió, després amb intervenció directa sobre les seves institucions i ara amb una estricta tutela i amenaça de tornar a la mà dura- han arribat per quedar-se.

El moviment democràtic català corre el risc de quedar atrapat entre aquests dos blocs. Un disposat a tot per evitar l’exercici del dret d’autodeterminació, i l’altre, la direcció burgesa de l’independentisme, completament oposat a promoure la mobilització social capaç de tombar el règim hereu de la Dictadura, no sigui que amb tant embolic per a baix també perillin els interessos i privilegis pels quals la casta política catalanista porta dècades treballant.

Perquè això no succeeixi la pilota està en la teulada de l’esquerra independentista, els CDR, els sindicats alternatius i moviments democràtics de base. Reprendre la lluita pel dret a decidir amb plena independència del govern català i els seus partits, unida a un programa que resolgui les grans demandes socials sobre la base dels guanys i privilegis de les grans empreses i la banca i amb la sola confiança en la mobilització social amb la classe obrera al davant, és l’única possibilitat per acabar amb el Règim del 78 en una lluita en comú amb la resta de la classe obrera i els sectors populars de l’Estat.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic