Dins del buc Aquarius, amb més de 600 immigrants a bord -entre ells 123 menors, 11 nadons i 4 embarassades-, es van viure moments de desesperació quan el govern italià va tancar els ports, una decisió que va replicar Malta. Durant més de dos dies el vaixell de refugiats es va mantenir enmig del Mediterrani sense poder moure’s, mentre les autoritats italianes es negaven a rebre’l. A bord creixia la incertesa i començava a escassejar el menjar, fent la situació insostenible.

Amb aquesta mesura reaccionària, el nou ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, busca llançar un pols a la Unió Europea, negant-se a obrir els ports a un vaixell replet d’immigrants, quelcom sense precedents. Davant la magnitud de la crisi oberta, el govern espanyol de Pedro Sánchez va oferir el port de València per donar acolliment als refugiats. El que s’obre és un nou capítol de la crisi migratòria, que mostra les terribles conseqüències de les polítiques racistes de l’Europa fortalesa.

El vaixell de les ONG Metges sense Fronteres (MSF) i SOS Mediterranée havia salpat des de Sicília el passat 8 de juny per respondre a la crida d’auxili de vaixells de migrants, que es multipliquen en aquesta època de l’any. Entre la tarda i nit del 9 de juny, l’Aquarius va realitzar diverses operacions de rescat. Un bot inflable havia cedit, deixant a l’aigua a més de 40 persones que van ser salvades enmig de la foscor i el pànic. Després s’hi van sumar 200 immigrants més i 400 persones transferides per vaixells de la guàrdia Costanera italiana i altres embarcacions. Amb més de 600 immigrants a bord, el vaixell va informar que prenia rumb a Itàlia, però se li va prohibir arribar a la destinació.

Matteo Salvini de la Liga (continuació de la Liga Norte, partit d’extrema dreta italià) havia promès en campanya que tallaria dràsticament l’ingrés d’immigrants al país. Els seus socis del Moviment 5 Estrellas també van incentivar la xenofòbia. Després d’assumir el govern el passat 1 de juny, aquesta és la seva primera mesura de força, iniciant una escalada amb la UE al voltant de les polítiques migratòries. El líder racista italià va celebrar al seu compte de Twitter que el vaixell fos acollit pel govern espanyol: “Victoria, primer objectiu assolit”, va dir Salvini. Ara es prepara per continuar una pugna en la que està disposat a jugar amb la vida de milers de persones. “Evidentment, aixecar la veu, quelcom que Itàlia no fa des de fa anys, val la pena", va sentenciar, amb un discurs d’esperit ’trumpista’.

Les autoritats europees s’havien mantingut absents durant els dies previs, intentant desentendre’s de la crisi oberta. El pols de Salvini arriba pocs dies abans de la reunió que debatrà el 28 i 29 de juny sobre el reglament de Dublín, que estableix la responsabilitat dels Estats membres de la UE en l’acolliment de refugiats. Allà s’estipula que el primer país al que arribin els refugiats i on es registrin les seves empremtes dactilars serà el responsable de donar-los acolliment, quelcom que afecta especialment a Grècia, Itàlia i Espanya.

Les regulacions de Dublín van entrar en crisi durant el període més greu de la crisi migratòria al 2015, després de què la UE va establir “contingents” de refugiats per repartir entre tots els països -contingents que estan molt lluny d’haver-se complert, d’altra banda-. El grup de Visegrado (Hongria, Polònia, República Txeca i Eslovàquia) rebutja aquestes propostes, polaritzant per la dreta i establint el tancament de fronteres, una avançada xenòfoba que va generar un dòmino de polítiques restrictives a la immigració a diversos països i que ara és reforçada pel nou govern d’Itàlia.

Però davant l’exacerbació del pitjor de la xenofòbia, representada en aquest moment pel govern d’Itàlia, Àustria i els països de l’Est, no podem oblidar que les polítiques de racisme institucional han estat promogudes tots aquests anys pel conjunt de la UE. Mentre amb una mà dóna acolliment a milers de refugiats, amb l’altra accelera els mecanismes per expulsar a desenes de milers d’immigrants sense papers o empresonar-los en els CIEs.

A l’Estat espanyol, la decisió de Pedro Sánchez de rebre als refugiats ha estat celebrada com un gest que el diferencia de les posicions sostingudes pel PP, partit qui ràpidament va sortir a dir que la mesura era “perillosa” per l’“efecte crida” que podia generar. Tot i així, la proposta de Sánchez no canvia el fet que els governs del PSOE han implementat gran part de les mesures xenòfobes de l’Estat espanyol contra els immigrants, començant per la creació dels CIEs, la utilització de concertines en les tanques i les restrictives lleis d’estrangeria, polítiques que Sánchez no està disposat a canviar.

L’any 2017, 3.115 immigrants van morir a la tomba del Mediterrani, una xifra que ha crescut des que la UE va signar el pacte xenòfob amb Turquia i 785 persones han mort intentant creuar el Mediterrani sols en el que va d’aquest any. A l’Estat espanyol, durant l’any passat van ingressar 28.572 persones sense papers i va haver-hi 18.794 detencions. A la vegada, es van engegar 21.834 expedients d’expulsió i 20.672 ordres de devolució, concretant-se 9.326 deportacions, la meitat d’elles directament des dels CIEs.

Per acabar amb la xenofòbia institucional no n’hi ha prou amb els bons gestos o les polítiques de pegats: cal derogar les lleis d’estrangeria, legalitzar a tots els immigrants sense papers i tancar els CIEs, veritables presons per a immigrants. Solament així es podran començar a desarmar els fonaments dels murs i les tanques de l’Europa fortalesa.