http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
El govern de Sánchez: el recanvi del bipartidisme del Règim
Ivan Vela
Barcelona | @Ivan_Borvba
Federico Grom
Barcelona | @fedegrom

Amb les principals carteres definides, Sánchez configura un govern fidel a la Troica, a l’esperit del 155 i a l’Ibex 35. El PP amb prou feines comença a veure la magnitud de la seva crisi interna després de la moció de censura.

Ver online

Amb el pas dels dies es van coneixent els homes i dones de confiança del nou líder de l’Executiu. Entre els més destacats es troben Carmen Calvo, que ocuparà el càrrec de ministra d’Igualtat i la Vicepresidència del Govern.

Per la seva banda l’exministre d’Obres Públiques al Govern de Felipe González i declarat antiindependentista, Josep Borrell, ocuparà la cartera d’Afers exteriors.

Magdalena Valerio serà la nova ministra de Treball, sobre la qual els socialistes busquen crear les expectatives que derogaran la Reforma Laboral. L’astronauta Pedro Duc, ocuparà el càrrec de ministre de Ciències, Innovació i Universitats.

A aquesta llista se sumen Isabel Celaá, que serà la ministra d’Educació i Teresa Ribera, vinculada al desastrós "Projecte castor" en el seu pas per la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic, ocuparà la cartera de Medi ambient.

Tanquen l’equip de Govern José Luis Ábalos, el secretari d’Organització del PSOE, estarà al capdavant de Foment, María Jesús Montero, serà ministra d’Hisenda. Nadia Calviño, al capdavant d’Economia, Meritxell Batet, ministra per a l’administració territorial, Carmen Munt al capdavant de Sanitat i la Fiscal de l’Audiència Nacional Dolores Delgado, al capdavant del ministeri de Justícia.

La política del PSOE estarà signada per milers de gestos però cap política real, tenint en compte que es preveu que serà un govern curt- no més de 2 anys segons els més optimistes-, amb una enorme feblesa parlamentària -84 diputats propis- i una autolimitació pressupostària assumint els pressupostos del PP que van esmenar íntegrament el dia de la seva aprovació. Un d’aquests primers gestos és la paritat entre homes i dones en la formació de l’executiu del seu govern.

En la línia de les promeses electorals – aquesta vegada de forma inèdita durant la mateixa formació de govern- Pedro Sánchez s’ha compromès a tancar una llei d’igualtat salarial així com impulsar el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere.

Sánchez no ha volgut deixar lloc a dubtes. Amb l’elecció de Calviño al capdavant del ministeri d’Economia, actual directora general de Pressupostos de la Comissió Europea, intenta enviar un missatge de tranquil·litat als mercats europeus inquiets i a Brussel·les que el seu govern es regirà per l’ortodòxia i els compromisos adquirits. Aquest nomenament va ser celebrat per part de la Comissió Europea i de personatges com la mateixa Ana Botín, que ha definit a la nova ministra com una "garantia per a Espanya".

Tampoc ha deixat dubtes enfront de Catalunya i és que si a Berlín tot és tranquil·litat i confiança, alguna cosa diferent es veu el panorama a Catalunya. Si algun ingenu tenia l’esperança d’iniciar accions i debats de fons, la il·lusió ha marxat més de pressa que un amor d’estiu.

Borrell, aquell que cridava contra el dret a decidir pujat a l’escenari de Societat Civil Catalana al costat d’Albiol, és avui ministres d’Exteriors i un missatge personificat per Torra. El PSOE, com a constructor més valuós d’aquest Règim del 78 i el seu Estat de les Autonomies, defensarà això fins al final.

Una altra de les carteres més controvertides és la d’Interior, que finalment ha estat atorgada al jutge Grande-Marlaska, el que va ser assot de l’esquerra abertzale, especialment de l’organització juvenil Segi. Després del seu nomenament, les xarxes no van perdonar denunciar també que va ser l’instructor de l’Audiència Nacional que 2007 va enviar a judici a dos humoristes de la revista El Jueves, per presumpte delicte d’injúries al que era en aquest moment Príncep hereu.

Amb uns moviments continuistes en els grans ministeris, el PSOE té dos anys en els quals buscarà recompondre els seus nombres electorals després de caure a records històrics del partit centenari fundat per Pablo Iglesias.

L’inici de la descomposició del PP actual

En la carrera de recomposició dels dos partits que van operar com a pilars del Règim post dictadura, compromesos amb la monarquia i contra el dret a decidir dels pobles, la renúncia anunciada de Rajoy a la presidència del PP dóna inici als tambors de guerra per la successió en un escenari de reconfiguració de la dreta.

Rajoy ja va anunciar que si bé supervisarà la renovació de l’direcció del partit, mantindrà un perfil baix, sense d’antuvi decantar-se per cap dels aspirants a substituir-ho, la qual cosa augura una guerra interna cruenta.

Alguns sectors del PP intenten buscar un candidat de consens, entre els quals sona el nom d’Alberto Núñez-Feijóo, amb l’esperança d’evitar el xoc entre dues de les figures de primera línia de l’era Rajoy, l’ex vicepresindenta Soraya Sáenz de Santamaría i l’ex ministra de Defensa i actual Secretària General del PP María Dolores de Cospedal.

Dins d’aquesta reconfiguració de l’ala dreta del Règim del 78, fins i tot va fer aparició el mateix expresident Aznar, oferint-se a contribuir a reconstruir un partit de centredreta fort, assenyalant que "el que estava unit, avui està dividit", en referència implícita al PP i Ciutadans en el seu discurs pronunciat a l’escola de negocis Next. Missatge on molts van veure una picada d’ullet a la formació taronja.

Una sortida per a dalt pels d’adalt

Més enllà de l’alegria que desperta, com no pot ser d’una altra manera, la fi del Govern de Rajoy, l’elecció de govern per part de Sánchez busca donar un missatge clar, que serà un govern compromès amb el Règim, al servei de la patronal i respectuós amb les regles de joc Europees.

La lògica del mal menor es converteix en un carrerò sense sortida i una nova i segura decepció. I aquesta lògica ha portat a Podemos de pretendre ser l’assot del bipartidisme a ser una bola d’oxigen per a un dels seus pilars, el PSOE.

Allunyat per complet de l’ingenu "sí que es pot de Podemos" i de l’alegria de Monedeo, i que a Rajoy "li ha tirat la gent", "l’intentona" de sortida programada per a dalt del Règim amb Pedro Sánchez no ofereix res positiu, més enllà de les limitades accions estètiques que de bon segur intentarà el nou President, per a la majoria de la classe treballadora i sectors populars.

Res bo es cuina en la política de palau per la plebe. Solament la perspectiva de la mobilització dels treballadors i els sectors populars és una veritable alternativa al nou govern de Sánchez així com la construcció d’una esquerra de classe i anticapitalista, independent de tots els partits del règim.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic