Foto: EFE

El nou president de la Generalitat Quim Torra va exposar les seves idees racistes i xenòfobes, de forma clara i contundent, en l’article “Les llengües i les bèsties” publicat en el diari El Mon de fa deu anys.

El triat per Puigdemont per “suplir-lo” en la Generalitat exposa en el citat article una inesgotable llista de porqueria racista, que destil·la supremacisme català del més ranci, molt allunyat del caràcter de la majoria de la població i de la pròpia realitat cultural i social de Catalunya.

L’article de Torra defineix a el “espanyol que viu a Catalunya” com a “bèstia”, “carronyer”, “escurçó” i fins i tot especula amb un possible “sotrac en la seva cadena d’ADN”. Per descomptat no falta aquest enfrontament imaginari en avisar al lector que “ells”, les “bèsties”, estan entre “nosaltres”, però segons sembla no són “nosaltres”.

D’aquesta manera la direcció política del moviment català, en retirada des de fa ja diversos mesos, designa a un racista com l’home encarregat de presidir la Generalitat. Tota una definició del tipus de societat que aquests dirigents tenen en el seu cap.

El Règim del 78 ha trobat en aquestes posicions de Torra un material nou i valuós per a la seva antidemocràtica croada contra el poble català.

Aquesta setmana Rajoy i Sánchez han mostrat davant els mitjans el bon “feeling” que mantenen quan es tracta d’aplicar el 155 a Catalunya. En aquest cas una versió 2.0 que asseguren més contundent. Un pacte entre les dues grans forces del Règim per doblegar ja no solament la voluntat del poble català expressada tant al carrer com en les urnes, sinó també el futur govern de caràcter autonomista.

Un enfortiment de portes cap a dins del Règim que per contra ha tornat a sofrir una garrotada internacional i és que la justícia belga, per motius de formalitat en la euroordre, ha rebutjat el lliurament a l’Estat espanyol dels exconsellers Comín, Serrat i Puig.

Una decisió que des de Moncloa han ratllat de “falta de compromís” alhora que han acusat a Bèlgica de “desconèixer l’ordenament jurídic”.

Tot això sense oblidar l’envit judicial, amb una nova jornada repressiva avui a Catalunya, on activistes que van participar de la vaga del 8N han estat detinguts i portats a dependències policials.

En aquest context d’escalada de tensió entre la Generalitat i Moncloa, l’atac del Règim amaga en l’acusació el seu propi caràcter inequívocament racista. Però com se sol dir, anem a pams.

Arran de situar-se a primera pàgina de la política han sortit a la llum uns tweets i especialment l’article citat anteriorment, que han retratat a Torra com un racista de primer ordre.

Doncs bé, com un caramel sense amo, el Règim s’ha llançat a atacar a Torra per racista, però especialment pel seu discurs polític vinculat a l’1 d’octubre i a la República catalana que va crispar les il·lusions de Rajoy d’un nou escenari polític a Catalunya més tranquil.

El Partit Popular Europeu ha condemnat el discurs de Torra avisant que no hi ha “espai per a un discurs de l’odi” a Europa, a la vegada que ha assenyalat el seu total suport a l’Executiu espanyol i al compliment de la legalitat. També en l’àmbit europeu el grup dels “socialistes” s’ha mostrat “trist” per les opinions de Torra.

Però qui més ha buscat aprofitar les posicions xenòfobes de*Torra per a la seva pròpia política reaccionària a Catalunya és Ciutadans. La formació liberal ha iniciat una campanya per denunciar el “racisme i la xenofòbia” del President. La primera mesura ha estat traduir l’article i diversos tweets de Torra per lliurar-los als eurodiputats.

Dins de la campanya s’esperen més accions, entre aquestes una “eurogira” per reunir-se a Brussel·les amb els dirigents de les institucions europees. La pròpia Arrimadas ha aprofitat per fer una crida a la unitat a la resta de forces, un clar missatge a PP i PSOE que han deixat fora a la seva formació de la foto a la Moncloa.

La hipocresia mostrada en aquest assumpte pel Règim és clara. Sense anar més lluny, el partit del govern, comptabilitza innombrables exemples d’un discurs obertament racista.

“En Hisenda solament hi ha espanyols, en urgències immigrants” va deixar anar Pedro Martín, edil del PP fa un any. Mario de la Fuente, regidor dels populars, va afirmar fa dos anys en ple municipal que “el 80% de la violència masclista l’exerceixen els immigrants”. Sens dubte en aquest apartat no podem oblidar-nos d’Albiol, el qual té el “honor” d’haver servit d’exemple al Consell Europeu de discurs “racista i xenòfob”.

“Hi ha col·lectius que han vingut a aquest país, sabent que les lleis són permissives, única i exclusivament a delinquir”, “els immigrants irregulars de Badalona no han d’estar còmodes”, o “jo no consentiré, com ha ocorregut en els últims 8 anys, que es posin a resar i a fer oracions 500 persones cada divendres i 2.500 per al Ramadà”, són solament algunes de les frases més racistes d’Albiol.

Ara bé, acaba el racisme en Torra, en Albiol o en el Partit Popular? En absolut. L’Estat espanyol desenvolupa diàriament polítiques racistes. Començant per la pròpia Llei d’Estrangeria, que cataloga a ciutadans de primera, segona i tercera solament per la seva procedència. O compte per milers els morts a les fronteres de Ceuta i Melilla, de la mateixa manera que participa en missions militars imperialistes que causen milers de morts fora de les nostres fronteres.

L’Estat espanyol, com qualsevol Estat burgès, se serveix del racisme per dividir a la classe dominada per la seva procedència o color de pell, i així perpetuar la seva condició d’explotació; una cosa que sens dubte uneix a Torra i als partits del Règim.