http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
DIA INTERNACIONAL DELS TREBALLADORS
Què es commemora el 1er de Maig?
Pedro Malatesta
Obrero de FATE

El Dia Internacional dels Treballadors es commemora cada 1er de Maig des de la seva instauració al 1889 pel Congrés Obrer Socialista de la II Internacional. Les classes dominants van tergiversar el seu sentit com a "dia del treball" o "dia de festeig". Hem de reprendre la seva tradició com a dia de lluita.

Ver online

Gairebé 80 anys de lluita de la classe treballadora als Estats Units per la millora de les condicions de treball i la reducció de la jornada laboral sumada a la massiva convocatòria que va tenir la gran vaga general del 1er de maig de 1886, va fer que els capitalistes temessin que fos el principi d’una revolució social. Per això van perseguir a dirigents obrers i van armar un judici que condemnaria als màrtirs de Chicago. No és estrany que en aquest país i a Canadà no es commemori aquesta data.

Els orígens de la lluita per les 8 hores

En 1817 el socialista utòpic anglès Robert Owen va formular l’objectiu de la jornada de 8 hores, definint el lema de vuit hores de treball, vuit hores de recreació, vuit hores de descans.

L’Associació Internacional dels Treballadors (AIT) al seu primer congrés a Ginebra al setembre de 1866, va reprendre la discussió de les 8 hores com a objectiu immediat. En el Concell General de Londres, els representants de Marx van proposar:

1. El congrés considera la reducció de les hores de treball com el primer pas en vista de l’emancipació obrera.

2. En principi, el treball de 8 hores diàries ha de ser considerat suficient.

3. No hi haurà treball nocturn, excepte en casos previstos per la llei.

El III Congrés de la Internacional a Brussel·les de setembre de 1868 es pronunciarà unànimement en favor de la disminució legal de les hores de treball.

La lluita a Estats Units

Els primers moviments en favor de la reducció de la jornada de treball a Estats Units es van donar a principis de 1800. En 1803 van triomfar els fusters de ribera i en 1806 els fusters de construccions urbanes de Nova York. Però en 1832 a Boston, la primera vaga en favor de les 10 hores va fracassar.

En 1845-46, les vagues es van repetir contínuament en els Estats de Nova Anglaterra, Nova York i Pennsilvània. A finals de 1845 a Nova York es va celebrar el primer Congrés obrer acordant l’organització d’una societat secreta. Després del Congrés industrial celebrat a Chicago en 1850, moltes ciutats es van organitzar en agrupacions per obtenir la jornada de 10 hores per mitjà de la vaga. Lentament els obrers aconseguien el que pretenien. En alguns Estats es va promulgar la legalitat de les 10 hores. Des de llavors, els obrers nord-americans van consagrar tots els seus esforços a obtenir la reducció de la jornada de treball a 8 hores.

A partir de 1868 va haver-hi centenars de vagues per les 8 hores, animant als obrers a inclinar-se cada vegada més a les idees socialistes. De 1870 a 1871 els alemanys residents a EUA van començar a organitzar les primeres forces de la AIT (la I Internacional ). De 1873 a 1876 es van registrar vagues en els Estats de Nova Anglaterra, Pennsilvània, Illinois, Indiana, Missouri, Maryland, Ohio i Nova York. Totes van ser reprimides a trets, cops i presó. En 1880 va quedar organitzada la Federació dels treballadors dels Estats Units i Canadà, que a l’octubre de 1884 cridava a lluitar per la jornada de 8 hores. La reducció de la jornada laboral havia de fer-se efectiva el 1er de maig de 1886.

Primer de Maig de 1886

A Chicago, una associació per les 8 hores amb grups socialistes i anarquistes celebrava reunions a l’aire lliure, per preparar la vaga del 1er de maig.
Albert Parsons faria en The Alarm, l’òrgan dels anarquistes nord-americans, una enèrgica campanya. Arbeiter Zeitung, era l’òrgan més important dels anarquistes alemanys. Tots dos periòdics van agitar l’opinió de tal manera que es preveia que la lluita seria terrible. Els oradors anarquistes que més es van distingir en els mítings van ser: Parsons, August Spies, Samuel Fielden i George Engel.

A mesura que s’aproximava el 1er de maig, els capitalistes van començar a témer, i van decidir organitzar-se per resistir la lluita dels obrers. El primer conflicte entre patrons i obrers va ser a la fàbrica McCormick, on van ser acomiadats 2.100 obrers per negar-se a abandonar les seves respectives organitzacions.

El 1er de maig milers de treballadors van proclamar la jornada de 8 hores. La paralització dels treballs es va generalitzar. En uns quants dies els vaguistes havien arribat a més de 65.000. Les reunions es van multiplicar. Sis-centes dones pertanyents al ram de sastrería es van sumar a les manifestacions.

El 2 de maig va haver-hi un mitín dels acomiadats de la fàbrica McCormick. Els oradors van ser Parsons i Schwab. El 3 es va celebrar un important mitín prop de McCormick. A les quatre va sonar la campana de McCormick i van començar a sortir els obrers que continuaven treballant. Una gran part dels reunits es van dirigir cap a McCormick, van començar a llançar pedres a la fàbrica, demanant la paralització dels treballs. Intentant frenar l’entrada de esquirols, dos obrers van ser assassinats per la policia.

Aquella mateixa nit es van reunir socialistes i anarquistes. Es va convocar un mitín a la plaça Haymarket, al sud de Chicago per a la nit següent, a fi de protestar contra la brutalitat policial.

El 4 de maig van concórrer més de 3.000 treballadors al mitín de Haymarket. Samuel Fielden ja acabava el seu discurs, quan uns 180 policies van interrompre amb les armes preparades. El capità va ordenar dissoldre el mitín i els seus subordinats van avançar en actitud amenaçadora. Quan era imminent l’atac de la policia, va caure una bomba entre la primera i segona companyia. Van caure més de 60 policies ferits i 7 morts.

La policia va disparar sobre el poble, que va fugir en totes direccions. Perseguits a tirs per la policia, uns 38 obrers van morir i altres 115 van ser ferits.

Va començar una terrible persecució. Es van fer escurcolls on van arrestar a pacífics ciutadans sense causa alguna. L’Arbeiter Zeitung va ser suprimit i tots els seus impressors i editors detinguts; els oradors de Haymarket van ser detinguts (menys Parsons que s’havia absentat) i els mitins van ser prohibits en tot el país, decretant l’estat de lloc.

Circulaven rumors absurds de suposades conspiracions contra la propietat i la vida dels ciutadans. Els mitjans de comunicació burgesos demanaven la horca contra els perpetradores del crim de Haymarket.

El 5 de maig a Milwaukee, la policia va respondre amb una massacre sagnant en un mitin de treballadors, van crivellar a vuit treballadors polonesos i un alemany per violar la llei marcial. A Chicago, es van omplir les presons de milers de revolucionaris i vaguistes.

El judici als màrtirs de Chicago

Al juny va començar el judici, Grinnell, fiscal de l’Estat, fundava l’acusació en què els processaments pertanyien a una societat secreta que es proposava fer la revolució social i destruir per mitjà de bombes l’ordre establert.

Els testimoniatges no van poder provar res. Per comprovar el delicte de conspiració, el fiscal va acudir a la premsa anarquista, presentant trossos d’articles i discursos dels processaments. L’objecte era aterrorizar als jurats, ja mal predisposats. Es va arribar al punt d’exhibir armes, dinamita i robes ensangonades que deien ser pertanyents als assassinats.

La teoria del representant de l’Estat va quedar completament destruïda, no es va poder establir una relació entre la bomba llançada a Haymarket i els anarquistes processats.

El 20 d’agost es va fer públic el veredicte del jurat. Spies, Parsons, Fischer, Engel i Lingg, van ser condemnats a mort; Schwab i Fielden a reclusió perpètua i Neebe a reclusió per 15 anys.

Segona Internacional de 1889 a París

L’impacte internacional que va tenir el judici als “màrtirs de Chicago” va durar molts anys. En 1889 la II Internacional resol instaurar un dia per la lluita internacional per les 8 hores.

La data acordada va ser el 1er de maig de 1890, seguint una decisió de la American Federation of Labour, enllaçant-la simbòlicament amb la vaga del 1er de Maig de 1886 a EUA i en honor als màrtirs de Chicago.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic