|
La lluita dels treballadors de Deliveroo el passat estiu va omplir informatius i diaris. No era pER menys, malgrat tractar-se de treballadors autònoms van arribar a protagonitzar diverses jornades de vaga. Aquestes van ser el punt culminant d’un procés previ d’organització, que va estar motoritzat per la reacció davant un greu atac de l’empresa. Aquesta empresa de l’anomenada “economia col·laborativa” volia començar a pagar-los per comanda, en comptes de per hora, com fins al moment.
La demanda principal dels “riders” era i segueix sent ser considerats com a treballadors de l’empresa, quelcom que realment són.
La seva figura és coneguda com la de “fals autònom”, ells corren amb les despeses de les cotitzacions socials, el vehicle... i l’empresa decideix absolutament tot sobre el seu treball. L’absència d’un contracte laboral en règim d’assalariat els suposa unes condicions laborals de misèria, amb jornades de 10 i 12 hores per acabar emportant-se 800 euros nets al mes.
Tal com explicaven en la xerrada “per complir els terminis de lliurament et jugues la vida, hi ha companys que han xocat i han estat hospitalitzats”. Contra això reclamen que els “paguin les quotes d’autònoms, això li costaria a l’empresa milions que ara tenen de beneficis”. Les seves demandes són “plusos per pluja, plusos en comandes que excedeixin certa distància, segur laboral en cas d’accident, que l’empresa ens pagui cada mes una part de la quota d’autònoms, hores setmanals garantides a partir de l’antiguitat del treballador en l’empresa... encara que la nostra màxima aspiració i al que tots volem arribar és a ser contractats directament per l’empresa”.
També estava a la taula un membre de “Càrnies en Lluita”, un grup de suport als treballadors en lluita de l’empreses càrniques de la comarca d’Osona. El preu elevat del porc i la presència de l’empresa Tarradellas ha impulsat el sector càrnic en aquesta comarca.
Això ha portat a problemes ecològics i a una explotació enorme dels treballadors. Empreses com la reina del fuet, especialista en anuncis amables i familiars, es nega a contractar-los com a treballadors. Opta per la fórmula de les “falses cooperatives”.
Una pràctica similar a la de Deliveroo, en quant a negar una relació laboral amb l’empresa i privar-los dels drets bàsics dels treballadors aconseguits amb anys de lluites com: vacances pagades, baixa per malaltia, dret a vaga, antiguitat... Passen a ser cooperativistes que “col·laboren” amb aquestes grans signatures.
El representant de la plataforma de suport explicava com “l’empresa fa tot el procés de producció, però els beneficis vénen sobretot de l’explotació dels treballadors de les falses cooperatives”. Aquesta situació de precarietat, els alts ritmes de treball i la falta de prevenció laboral els porta a tenir un accident per setmana, molts d’ells greus. Fins i tot s’ha arribat a encoratjar els enfrontaments entre treballadors de diferents nacionalitats per fomentar la divisió entre els treballadors.
Contra aquesta situació en dues empreses s’han començat a organitzar i han anat a la vaga per la millores de les condicions laborals. Els treballadors de la primera empresa que va fer vaga van apropar-se a altres centres per estendre la lluita. En un primer moment no va funcionar perquè els treballadors temien les represàlies. Però amb astúcia, van fer una consultoria laboral on a poc a poc es va poder teixir una organització que desembocaria en assemblees de centenars i en una important vaga.
En tots dos casos, malgrat legalment no tenir dret a vaga, la unitat, l’organització i la combativitat han permès als treballadors fer valer els seus drets. Són dos exemples de com els treballadors en una situació més vulnerable han aconseguit organitzar-se i lluitar.
|
