Finalment, el president Puigdemont va sortir en llibertat condicional després de passar dotze dies a la pressó alemanya i després de pagar 75.000 € de fiança. Els Tribunals de l’estat alemany de Schleswisg-Holstein no reconeixen l’existència de violència i per tant no consideren oportú l’extradició de Carles Puigdemont per un presumpte delicte de rebel·lió. De totes maneres, queda pendent una possible extradició pel delicte de malversació. Per a això, el tribunal ha sol·licitat més documentació al Jutge Llarena.

Aquest fet d’important magnitud ha estat acompanyat de la llibertat sense fiança dictaminada pel poder judicial belga als exConsellers Toni Comín, Meritxell Serreti Lluís Puig. El jutge va treure l’obligació d’estar ubicables en tot moment i solament va mantenir la prohibició de sortir del país. En unes tres setmanes la justícia belga haurà de pronunciar-se per l’ordre d’extradició emesa pel seu homòleg espanyol. Encara que sembla que la causa de rebel·lió no prosperarà.

Tot això ha estat precedit, alguns dies abans, per la decisió de l’Oficina Federal de Justícia suïssa de no extraditar a l’exdiputada Anna Gabriel. A Suïssa no es persegueixen “delictes polítics”. De totes maneres, la diputada cupaire no està imputada per aquest “delicte de rebel·lió” que es va inventar Llarena. Qüestió que s’aplicaria també a Marta Rovira en cas de residir al país helvètic.

L’acció dels jutges europeus no significa en cap cas que es fiquin en la qüestió de fons relativa al referèndum realitzat l’1O. Tan sols és una resolució jurídica davant alguns acusats que estan al seu territori. No obstant això, aquesta resolució jurídica, dóna la “casualitat”, que és perfectament complementària amb la “comanda” del Govern alemany de formar un govern a Catalunya i obrir un diàleg polític amb el Govern central.

Fins ara tots els governs de les potència europees han recolzat al govern espanyol en els successos de Catalunya. Potser algun a contracor. Però el que preval són els pactes i acords entre estats i gairebé tots diuen que Catalunya és un assumpte intern d’Espanya. Com a molt alguns dirigents polítics europeus han rebutjat l’accionar repressiu de la policia, la falta de diàleg i la judicialització del conflicte. Però ningú ha tret els peus del plat, ni tampoc s’espera.

Aquest periple europeu li ha significat diversos tombs al jutge Llarena. D’una banda, va rebre l’epítet de “delicte polític” a Suïssa, per una altra que no va haver-hi violència en aquesta pretesa “rebel·lió”. Falta un clar pronunciament a Bèlgica i també a Gran Bretanya on es troba la exconsellera Clara Ponsatí. La veritat, és que el relat dels successos del 20S i l’1O queden en dubte, ja que solament el Suprem espanyol sosté que va haver-hi violència.

Els portaveus del PP i de Ciutadans han passat del respecte que sempre demanen davant les decisions de la “justícia” a una bateria de comentaris crítics. Alguns dirigents del PP han dit que “és un desastre per a Espanya”. Rivera, el cap de Ciutadans es queixava amargament: "Si tenim un mecanisme que és l’euroordre per protegir als Estats membre enfront de possibles delinqüents i, en aquest cas, colpistes, la pregunta és si ens ho creurem o solament depèn del país afectat per l’euroordre".

L’ofensiva judicial no s’acaba

Si be el poder judicial espanyol ha rebut una garrotada important, l’assumpte no acaba aquí. Encara existeixen possibilitats d’extradició. En el cas de Puigdemont“solament” per malversació i li podria caure uns dotze anys de presó com a màxim i la inhabilitació. La resta dels acusats encara està per veure’s com els afectarà l’aplicació de l’euroordre.

El Tribunal Supremo està estudiant què fer per evitar una extradició solament per malversació. De donar-se aquesta situació succeirà que el que fora suposadament el màxim responsable de la sedició - seguint el relat creat per Llarena i la Guàrdia Civil-, no podrà ser jutjat per tal delicte. Encara que sí ho seran aquells dirigents presos actualment en l’Estat espanyol. El Supremo vol veure si és possible apel·lar a alguna institució superior, i tampoc descarta una altra retirada de l’euroordre.

No obstant això, aquesta garrotada europea no significa que l’ofensiva judicial espanyola minvi. Per contra, aquesta setmana han processat a ´’ex major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero i a altres tres integrants de la cúpula policial catalana. Se’ls imputa dos delictes de sedició i un altre de pertinença a organització criminal per la passivitat de l’acció dels Mossos l’1O. Es veu que pretenien que la repressió la fessin els Mossos, mentre els piolines miraven la tele.

Es mou el vesper de la investidura

A principis de setmana ja s’havia tramitat la delegació de vot de Carles Puigdemontcap a la diputada Elsa Artadi. El dijous que ja se sabia de la posada en llibertat condicional del President, va començar a parlar-se que ell mateix sigui proposat per a la investidura. No obstant això, el president del Parlament, Roger Torrent obrirà una altra ronda de contactes, encara que seria per investir a Jordi Sánchez.

Segons la portaveu de JxCat hi ha un acord entre les tres forces sobiranistes, ERC, JxCat i la CUP, per investir en el proper ple a Jordi Sánchez. Elsa Artadi va agregar també que si no s’investia en primera votació, segurament es farà en la segona. La diputada catalana va agregar que el Jutge Llarena haurà d’acceptar aquesta investidura d’acord amb les mesures cautelars emeses per l’ONU.

Per la seva banda, el diputat cupaire, Carles Riera deia que “no entenem per què s’ha de buscar un candidat que s’adeqüi a la legalitat espanyola”, en relació a la candidatura de Carles Puigdemont. També es queixava el dirigent independentista de que s’obri una altra ronda de consulta sense haver consensuat entre les forces sobiranistes. Hi haurà un altre ple fallit? Serà Puigdemont nou candidat? Hi haurà front democràtic com proposen des d’ERC i els Comuns?

Les aigües arriben revoltes a les costes catalanes i espanyoles. I, en el temps que queda per formar el nou Govern veurem més negociacions in extremis i com es desenvolupa la situació política en tot l’Estat.