La Fiscalia alemanya ha efectuat aquest dimarts la petició d’extradició de Carles Puigdemont davant l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein.

Així, el ministeri públic del land on va ser detingut el president cessat, ha demanat la tramitació de l’extradició pels delictes de rebel·lió i malversació de fons. A més, la Fiscalia demana també que l’Audiència Territorial mantingui a Puigdemont a la presó per risc de fugida mentre s’allargui el procés de tramitació.

En el seu comunicat, la Fiscalia alemanya conclou que "és pertinent una petició d’extradició" ja que el delicte de rebel·lió "és equivalent als articles 81 i 82 del Codi Penal alemany" referents al delicte d’alta traïció. I assenyala que els càrrecs de la justícia espanyola reclamen en essència "les acusacions de la celebració d’un referèndum anticonstitucional malgrat els disturbis violents que es preveien".

La Fiscalia de Schleswig-Holstein actua, en aquest sentit, en aplicació de l’euroordre activada pel Tribunal Supremo de l’Estat espanyol. Sense anar més lluny, Jaume Alonso-Cuevillas, advocat defensor de Carles Puigdemont, declarava a RAC-1 que "el fet que la fiscalia accepti a tràmit l’euroordre és el més lògic, perquè assumeix la posició de defensa de l’Estat espanyol, que és el que demana l’extradició".

Alonso-Cuevillas, ha assenyalat també que "ara és quan comença el procés d’extradició, i és el que esperàvem. Ara ha de pronunciar-se el tribunal".

Ara, segons els mecanismes judicials, el procés d’extradició queda en mans de la justícia alemanya que haurà de decidir si fa efectiva o denega la petició del Govern espanyol.

L’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein ha de dirimir si el delicte de rebel·lió del Codi Penal espanyol és homologable al delicte d’alta traïció d’Alemanya i en funció d’això aplicar l’euroordre. Tot, en un procés que pot durar fins a dos mesos.

Nombrosos catedràtics de dret assenyalen que la pedra de toc perquè l’euroordre no sigui aplicada se centra en que tant el delicte de rebel·lió espanyol com el d’alta traïció alemany impliquen l’ús de la violència. I en aquest sentit, Alonso-Cuevillas, va fer un al·legat en un primer recurs davant el Tribunal Supremo en el què declara que durant l’1-O "no va haver-hi cap tipus de violència". No obstant això, alguns especialistes en dret assenyalen també que el delicte per malversació de fons és, en aquest aspecte, més difícil de defensar davant l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein.

Carles Puigdemont va ser detingut i sotmès a un règim de presó preventiva el passat diumenge 25 de març, poc després d’entrar en territori alemany a través de la frontera amb Dinamarca.

Pablo Llarena, el magistrat del Tribunal Supremo que dirigeix la macro causa contra el "procés" independentista, reactivava dos dies abans l’euroordre de cerca i detenció per rebel·lió i malversació de fons públics. El mateix dia que feia efectiva la presó preventiva i sense fiança per als consellers cessats Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i l’ex presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell, confirmant així un nou salt repressiu contra el moviment independentista català.

Per la seva banda, el govern d’Angela Merkel, fa dies definia la seva posició de suport al Govern de Mariano Rajoy en informar que no intervindran en la decisió que prenguin les autoritats judicials alemanyes respecte a la petició d’extradició de Carles Puigdemont.