Davant les situacions de crisis sorgeix una sort de “sentit comú” que apel·la a la unitat i al compromís: “estem al mateix vaixell i hem de remar junts”. El Govern de Sánchez i Iglesias fins i tot ha sostingut aquesta lògica de “unitat nacional” per a enfrontar a l’oposició de l’extrema dreta del PP i Vox, qüestionant la seva “deslleialtat política”. Aquest dilluns, s’ha aconseguit un compromís amb la patronal i la burocràcia sindical per a prolongar els ERTE, una escena que ha beneficiat al Govern enfront de l’oposició política que l’acusa de falta de diàleg.
Els ERTEs, als quals s’han acollit de moment 3,1 milions de treballadors i 530.000 empreses, va ser una mesura del Govern per a evitar els acomiadaments massius, però que impliquen una subvenció als empresaris a costa dels diners públics. Mesura que, així i tot, no ha evitat centenars de milers d’acomiadaments durant la pandèmia. Ara aquest nou acord permet que els ERTEs on no s’ha pogut reprendre l’activitat per força major es prolonguin, almenys, fins al 30 de juny. Ja sigui per al total de la plantilla o de manera parcial, en el cas que part dels treballadors i treballadores s’estiguin reincorporant als seus llocs de treball.
Aquesta mesura d’extensió dels ERTEs per força major era una de les principals reclamacions no sols de la burocràcia sindical, sinó també de la patronal. En el cas de la patronal era clar, mentre més temps es faci càrrec de les prestacions l’Estat, millor per als seus interessos. Tinguem en compte que la mesura els permet no sols no fer-se càrrec dels salaris, sinó tampoc de les cotitzacions socials per a les empreses de menys de 50 treballadors i treballadores i del 75% per a les empreses a partir d’aquest número.
Fins i tot les empreses on la plantilla comença a reprendre l’activitat comptaran amb exoneracions del pagament de les cotitzacions socials. Per a les companyies de menys de 50 treballadors i treballadores, l’Estat cobrirà el 85% de les cotitzacions al maig i el 70% al juny dels empleats que reiniciïn la seva activitat. Les empreses per sobre d’aquest número s’eviten de pagar el 60% de les cotitzacions de maig i el 45% de les corresponents a juny.
Mentrestant, no es duu a terme un qüestionament dels guanys capitalistes ni l’aplicació d’impostos extraordinaris a les grans fortunes per a obtenir els recursos públics. Tampoc es realitza un estudi exhaustiu de la situació econòmica empresarial que justifiqui si les empreses compten amb capacitat o no per a fer-se càrrec del pagament dels salaris i les prestacions socials. L’exigència de transparència i l’obertura dels llibres de comptabilitat hauria de ser condició sine qua non per a percebre ajudes públiques. Tanmateix, això seria qüestionar els interessos empresarials, quelcom que no es contempla des del govern del PSOE i Unides podem.
Com a “concessió” de la patronal s’exclou a les empreses a paradisos fiscals
No obstant això, el Govern ha plantejat mesures per a matisar la operació en benefici de les grans empreses, contemplant que a la prolongació del ERTE no es podran acollir empreses i entitats que tinguin el seu domicili fiscal a paradisos fiscals. Tampoc podran repartir dividends durant l’exercici fiscal al qual han aplicat els ERTE, excepte si retornen els diners corresponents a l’exoneració aplicada a les quotes de la Seguretat Social.
Aquestes mesures són presentades com el resultat d’una dura negociació entre la patronal i el Govern, la qual cosa no és més que el típic estratagema per a vendre un acord que beneficia especialment a les grans empreses, com el fruit d’una sèrie de concessions per totes dues parts. Així, Antonio Garamendi, dirigent de CEOE i Cepyme, declarava aquests dies en roda de premsa: "a l’Espanya que vivim és un missatge potent: la gent el que ens demana és unitat. El missatge és que entre tots hem de sortir cap endavant". Per part seva, la ministra “comunista” de Treball assenyalava: "És un acord equilibrat. Vull posar en valor l’acord, tots i totes cedim, però l’important és que en aquest moment tan delicat caminarem juntes".
Què ha cedit exactament la patronal? Hem d’entendre que no escapolir capitals a paradisos fiscals ni repartir beneficis mentre es rep diners públics és una concessió que fan les empreses? Un pacte vergonyant, amb un Govern absolutament enganxat als interessos patronals.
No estem al mateix vaixell
Clarament no estem tots i totes juntes en això, quan és la classe obrera la que està sofrint els acomiadaments i el minvament dels seus ingressos vivint situacions misèria, i sectors de “classe mitjana” i de la petita burgesia s’empobreixen ràpidament. Mentrestant la patronal riu a la cara del Govern traient un comunicat aquests dies en què li exigeix que "s’abonin ja les prestacions que corresponen a les persones que han perdut la seva ocupació o s’han vist afectades per un ERTE per culpa del COVID-19, i perquè els autònoms, que segueixen confinats sense poder treballar i que han sol·licitat la prestació per cessament d’activitat, la cobrin amb la major celeritat".
Cal acabar amb la lògica de la “unitat nacional” que ens vol vendre que estem unides en una guerra contra el virus, això és una mentida absoluta. La veritable guerra en curs és la que es lliura entre els capitalistes i la classe obrera i aquesta unitat entre el Govern, la burocràcia sindical i la patronal només és una mostra del rumb de la mateixa està beneficiant al capital. Centenars de milers de treballadores i treballadors porten més de dos mesos sense rebre ingressos, ni les prestacions del ERTE ni un altre tipus de prestació social. En canvi, els grans capitals, que es beneficien de l’explotació brutal i quotidiana de la classe obrera, no sols no es fan càrrec d’aquestes prestacions, sinó que exigeixen que l’Estat les pagui ja.
Una situació que mostra els límits d’aquest “Govern progressista” que en la pràctica no està prenent mesures diferents a les d’altres governs liberals i conservadors a Europa. Però, per si no fos prou, la patronal es burla en la seva cara amb comunicats on parlen que la seva “obstinació també està enfocat a sostenir el benestar del conjunt de la societat”, quan l’única cosa que fan és privatitzar els beneficis i col·lectivitzar les pèrdues.
