Política Estat espanyol

QUARTA SETMANA DEL #JUDICIFARSA

Un judici a la mesura del Règim del 78

Amb una altra jornada maratoniana ha començat la quarta setmana del judici. Repassarem alguns eixos d'aquesta jornada.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dimarts 5 de març| edició del dia

Tot el matí ha estat centrada en el testimoni de José Antonio Nieto, el secretari de seguretat del ministre Zoido.

Va ser molt curiós veure com l’advocat de Joaquim Forn, amb números a la mà, tractava de demostrar que l’operatiu dels Mossos d’Esquadra va ser molt més efectiu per a combatre el referèndum del 1-O que les accions realitzades per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Que els Mossos van tancar més centres electorals, van confiscar més urnes, etc que les forces de seguretat centrals. Estrany, oi?

Nieto va manifestar la seva sorpresa en haver de coordinar la repressió contra el 1-O amb els Mossos: “Va ser surrealista. Estàvem parlant de com evitar el referèndum amb aquells que l’havien convocat”. Davant seu es van asseure el Conseller d’Interior Joaquim Forn i el President Carles Puigdemont. De totes maneres, cal reconèixer-li que és el primer que s’ha fet responsable de la repressió en el Govern del PP.

La clau de la declaració de Nieto, la instrucció, els fiscals i l’advocacia de l’estat és demostrar que el 20S, el 1O i el 3O han estat greus episodis de violència. Aquests dies en els quals amplis sectors de la societat es van manifestar repudiant els registres, votant per la independència o fent la vaga massiva i mobilitzacions són per al Règim del 78 greus tumults constitutius de Rebel•lió i/o sedició. Del que es tracta és de criminalitzar al moviment català per la independència. Fins i tot retorçant la realitat.

Un altre punt de discussió més o menys surrealista va ser quan Nieto tractava de definir la “especificitat” de l’expressió “càrregues policials”. Sinó fora perquè s’està demanant 25 anys de presó als dirigents catalans, podria ser d’un programa còmic. Igual que els dirigents del PP que van passar fins ara, Nieto va minimitzar la repressió, li va tirar la culpa a la “inacció” dels Mossos i a la gent que no es va apartar del camí de la policia.

També va haver-hi una altra discussió per a emmarcar. L’advocat Melero li va ficar en dificultats al número dos de Zoido quan va tractar que entengui que l’objectiu d’ “aturar el referèndum” s’havia de mesurar amb la seguretat de les persones. I, que segons les instruccions de la jutgessa havia de prevaler la seguretat de les persones i mantenir la convivència social. Però, això com ja sabem no era l’important. El bloc del 155 volia evitar que es voti, costi el que costi.

La sessió de la tarda ha estat més distesa

Un altre eix de discussió ha estat en relació a l’acció de la Presidenta del Parlament català, Carme Forcadell. L’acusació manté que la Presidenta és culpable de permetre la discussió en el Ple de les lleis conegudes com de desconnexió. Qüestió peculiar, ja que la Presidenta va necessitar del vot favorable de la majoria integrants de la taula per a passar al Ple. No obstant això, no estan en la banqueta els qui van votar a favor.

L’actual President del Parlament, Roger Torrent ha deixat clar que la Mesa no pot convertir-se en un òrgan censor sobre quines lleis es poden tractar en el ple i quins no. Tampoc ho pot ser el Tribunal Constitucional. No es pot impedir el debat, ni sentenciar a priori quins seran els seus resultats. El TC havia d’esperar que sigui aprovada alguna iniciativa que pugui ser inconstitucional. Una intromissió com la que pretenia el Constitucional era directament anul•lar la independència de les institucions.

I, precisament, durant l’interrogatori de Torrent es va viure un altre atropellament contra el dret de defensa. Andreu Van der Eyden va aprofitar el testimoniatge de Torrent, que va ser cridat per *Vox per a parlar sobre l’actuació de la Mesa del Parlament, per a preguntar sobre el 20S. Les preguntes van ser tallades en sec i abruptament pel jutge Llarena prohibint parlar de qualsevol altre tema més, excepte pel qual va ser anomenat. Una altra limitació més cap a les defenses.

Les defenses s’han queixat repetides vegades de les jornades maratonianes, de la presó preventiva i de tots els obstacles que tenen els presos per a poder preparar en bones condicions la defensa. Però per a Llarena això és “justícia”. Per més vídeos que facin per a ensenyar la cara bonica, l’Estat espanyol ens ensenya cada dia una ganyota de barbàrie antidemocràtica.

Demà tindrem les declaracions d’Enric Millo, el delegat de Govern en aquells dies; i les del Tinent Coronel Diego Pérez dels Cobos. Són importants, perquè el segon ha estat al capdavant de l’acció policial a Catalunya. I en el cas de Mill per a veure què pot aportar pels tots els successos investigats i les negociacions amb el Govern de Puigdemont.




Comentaris

Comentar