2019 s’incorpora a l’imaginari col·lectiu de les dates a recordar del procés. Des del desenvolupament del judici farsa als líders independentistes -a la presó des de 2017-, l’empresonament de 7 membres dels CDR, les mobilitzacions en contra de la sentència i la posterior repressió contra cententars de joves, o els cops a la justícia espanyola amb la recent decisió del TJUE sobre la immunitat de Junqueras i la inhabilitació a Torra.

Han passat ja dos mesos des de les mobilitzacions en contra de la sentència al judici del procés. Mobilitzacions que va encapçalar una joventut que va omplir els carrers amb la ràbia d’una generació que va néixer al calor de la repressió de l’1 d’octubre, que va veure com pegaven als seus familiars i amics per voler votar.

La mateixa que va veure com tots els partits del règim del 78 s’alineaven en el “bloc constitucionalista” que no era ni més ni menys que el bloc de la defensa de la unitat d’Espanya, de la Corona hereva del franquisme i de la repressió al poble català. Quelcom que cap partit -ni de la vella ni de la “nova” política- qüestiona. Que va escoltar el discurs del “a por ellos” que va donar el rei el 3 d’octubre, després de la històrica vaga que va omplir els carrers de Catalunya.

Una joventut que no va sortir únicament contra la repressió. També ho havia fet farta de la violència masclista; de no poder estudiar per no poder pagar uns estudis cada vegada més cars; que no es pot plantejar independitzar-se pel cost dels lloguers; que tenen treballs precaris, etc.

Aquesta generació del 14 d’octubre que va dir prou perquè no s’empassa la tornada a l’autonomisme de la direcció processita ni les promeses buides d’ERC ni Podemos, els mateixos que no han dubtat en criminalitzar-los i acusar-los de violents.

Ómnium denúncia que des de 2017 hi ha 2500 persones que han estat represaliades políticament. 12 persones a la presó preventiva, entre els membres dels CDR i les detencions per les protestes. Entre aquestes últimes, dues persones tancades als CIE i una deportada al Marroc [dades de l’11/12/2019].

No ens oblidem tampoc dels joves que van perdre un ull pels projectils de Foam. Ni del Dani, a presó preventiva des del 16 d’octubre per anar a una concentració en solidaritat amb Catalunya. Ni ens oblidem dels joves d’Altsasu, alguns d’ells amb més de 1100 dies presos.

Continuem lluitant, als carrers, en cada facultat i institut, a tots els centres de treball. Organitzant-nos contra la repressió d’un sistema que res ha d’oferir-nos. Perdem la por per a conquistar una nova societat, sense cap mena d’opressió ni explotació. Seguim lluitant fins que no quedi ni un pres polític