Política Estat espanyol

MESA DE NEGOCIACIÓ

Tret de sortida a una taula negociadora que busca la volta a l’autonomisme

Després d'un tortuós camí que es remunta a la campanya electoral del novembre passat, el govern de l'Estat espanyol i la Generalitat s'han assegut a negociar en++ la Moncloa.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dimecres 26 de febrer| edició del dia

Foto: EFE

No hi ha norma de protocol que sigui capaç d’explicar el format de la trobada entre els representants de l’Executiu i la Generalitat que ha tingut lloc en Moncloa. Des de totes dues parts, potser conscients dels escassos fruits que s’auguren d’aquesta taula negociadora, han volgut revestir la trobada d’innombrables gestos pactats que buscaven mostrar distensió.

Des de l’arribada de les comitives a Moncloa, que s’ha realitzat en dues parts i amb passeig distès pel mig, passant per la taula (en sentit físic), estreta, rectangular, fins a la compareixença del president Torra a la sala de premsa reservada exclusivament per a membres del Govern.

El contingut? Un acord de reunions mensuals i la certificació que qualsevol acord que es pugui aconseguir respondrà a la legalitat. La legalitat de la monarquia parlamentària espanyola que defensa amb ungles i dents la unitat nacional, clar.

L’equip negociador de l’executiu català ha estat liderat pel president Torra i pel vicepresident Pere Aragonès, encara que aquests només participaran d’aquesta reunió inicial. Els consellers Puigneró i Bosch, així com Elsa Artadi, Marta Vilalta, Josep Maria Jové i Rius assistiran a totes les trobades i seran la delegació permanent.

Per part de Moncloa l’equip negociador d’aquesta primera sessió ha estat encapçalat pel president del Govern, Pedro Sánchez i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. Pablo Iglesias finalment no ha pogut participar indisposat per una amigdalitis.

També han estat presents els ministres d’Hisenda, María Jesús Montero; Transports, José Luis Ábalos; Sanitat, Salvador Illa; Política Territorial, Carolina Darias; i Universitats, Manuel Castells.

Després de la trobada, que s’ha allargat pràcticament 4 hores, els dos equips han acordat un comunicat conjunt. En aquest comunicat s’han aclarit alguns aspectes metodològics i límits de la negociació.

Referent als primer, s’han acordat reunions mensuals a Barcelona i Madrid en les seus oficials que acordin totes dues parts. També l’habilitació, des d’aquest moment, d’un equip negociador permanent. Referent al segon, una frase que resum gran part del que està per venir; “qualsevol acord que s’adopti a la taula es formularà en el marc de la seguretat jurídica”. És a dir, en acord a la Constitució del 78, és a dir, al marc legislatiu que prohibeix per qualsevol mitjà el dret a l’autodeterminació dels pobles a l’Estat espanyol.

Al final la reunió han comparegut el *president Torra com a representant de la comitiva catalana i la ministra María Jesús Montero com a portaveu del Govern.

El president de la Generalitat ha insistit que la voluntat de diàleg, per la seva part “és franca”, si bé assegurava que lamentablement no tenen encara claredat sobre les propostes que el Govern central té sobre aspectes com l’autodeterminació i l’amnistia dels presos polítics.

Sembla increïble que Torra no acabi de veure clara la posició de Moncloa, o almenys ho expressi així davant els mitjans. La posició davant l’amnistia dels presos o la possibilitat d’un referèndum d’autodeterminació per part de l’Executiu de coalició és clara; un no absolut.

En la seva compareixença el president ha aprofitat per a recordar a presos polítics i exiliats, assegurant que els que estaven en aquesta taula “no eren els que haurien d’estar”, en referència a Puigdemont, Junqueras, Marta Rovira o Jordi Sánchez.

Poc més ha pogut aportar Torra en la seva compareixença, i poc més ha aportat posteriorment la portaveu del Govern.

María Jesús Montero ha recalcat la “dificultat de la negociació”, de la qual no esperen “resultats immediats”. En aquest sentit la ministra ha reconegut, especialment en el relacionat amb la demanda d’autodeterminació, trobar-se en les antípodes dels seus interlocutors.

Montero no obstant això ha apostat per aquesta taula de diàleg en contraposar-ho a la política de “no fer res, que ja hem vist que ha tingut resultats contraproduents”. Tècnicament es podria dir que des de Moncloa no hi ha hagut, ni amb el govern Rajoy ni amb el govern Sánchez, una política de no fer res.

Més aviat ha estat la política de la repressió, la política del 155, la política dels presos polítics, la de les querelles i judicis contra centenars d’activistes, la política de la Fiscalia com a acusació particular. En definitiva, la política del “a por ellos” llançada amb especial força aquell 3 d’octubre del 2017. Una política a la qual es va plegar sense problemes Pedro Sánchez.

També ha aprofitat la ministra per a assegurar davant els mitjans que una de les demandes centrals que volia imposar Torra, la centrada en la participació d’un mediador o relator internacional, és un punt no acceptat pel Govern central.

Una taula amb poc a negociar

La taula de negociació té diversos objectius, però cap d’ells és donar resposta a les demandes democràtiques del poble català. D’una banda, es busca iniciar una senda que desactivi un dels grans problemes que ha travessat el Règim del 78, la qüestió catalana, per la via d’una volta pactada amb les direccions d’ERC i JxCat a l’autonomisme.

En aquesta línia les dues formacions catalanes buscaran arrencar concessions que permetin posicionar-se tan bé com sigui possible en la disputa que els enfrontarà en el comicis catalans, on es disputaran la Generalitat i ERC espera superar per fi a JxCat i a l’antic espai convergent.

D’altra banda, es busca usar aquestes trobades més per a aconseguir pactes més curtterministes i conjunturals.

Per al PSOE és maquillatge de cara a ERC i JxCat en el seu objectiu d’aprovació dels pressupostos. Per a JxCat i ERC serà una arma llancívola o una joguina trencada que amagar si l’enrogiment dels acords és notori, de cara als comicis catalans.

En definitiva, com ve succeint amb aquesta direcció del procés, els anhels i la lluita del poble català per decidir el seu futur queden postergats i ocults després d’uns objectius que res tenen a veure l’expressat l’1 d’octubre del 2017.




temes relacionats

Mesa de diàleg   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Unidas Podemos   /    Quim Torra   /    Política Estat espanyol   /    Autodeterminació de Catalunya   /    JxCat   /    ERC   /    Pedro Sánchez   /    PSOE   /    Catalunya

Comentaris

Comentar