Més de 90 sales teatrals es troben ocupades a França pels treballadors de la cultura. "Visqui la Comuna", "!A baix la reforma de l’atur!", "Cultura sacrificada: Llibertat als artistes" són algunes de les grans pancartes que pengen al capdavant del llegendari Teatre de l’Odèon. Davant d’aquest improvisat escenari, al carrer, una orquestra de músics professionals i un cor entonen les estrofes de "El poble unit mai serà vençut". La música contagia als treballadors de diferents sectors que s’han acostat per a donar la seva solidaritat. A tots els uneix alguna cosa: el plaer per la musica i la ira amb el govern de Macron. L’últim que ha deslligat l’ona d’ocupacions és el nou projecte de reforma del sistema de prestacions per desocupació, que retalla els drets dels treballadors, especialment els més precaris.
France. Théâtre Odéon today. El pueblo unido jamás será vencido. Magnifique. pic.twitter.com/P4QQtQjN5Z
— 🅰ntoine VAYER 📸🖋️ (@festinaboy) March 27, 2021
Aquesta reforma, que el Govern porta preparant des de fa temps, representa un atac molt important als sectors més precaris. De fet, la reforma en preparació reduirà les possibilitats d’accés a l’atur, en allargar el període de treball necessari per a rebre prestacions. Si fins ara era necessari haver treballat i cotitzat 4 mesos dels últims 24, ara serà necessari haver treballat i cotitzat 6 mesos dels últims 28. A això s’afegeix que la quantia de la prestació, que abans es calculava en funció dels dies treballats durant un període de 12 mesos, es basarà ara en un període de 24 mesos incloent els dies no treballats. A més, la reforma inclou la regressió de les prestacions a partir del setè mes d’atur per als salaris superiors a 4500 euros.
El decret hauria de publicar-se l’1 d’abril i la reforma aplicar-se a partir de l’1 de juliol. Així, des del començament de l’estiu, més de 800.000 aturats veuran reduïdes les seves prestacions. La reforma arriba en plena crisi econòmica, quan el nombre d’aturats ha augmentat i és probable que es dispari per l’augment dels acomiadaments.
Mentre es perfila un ampli atac que accentuarà la misèria de centenars de milers de persones, les direccions sindicals estan més que callades i en lloc de preparar un pla de batalla a l’altura de la situació, participen en les negociacions amb el govern.
El seu silenci criminal se sent encara més davant el malestar general i les crítiques generalitzades a l’atur. Des de principis de març, la cultura s’ha vist sacsejada per un moviment que qüestiona la gestió de la crisi sanitària per part del Govern, que ha fet de la cultura un sector “no essencial” i ha permès que una part dels treballadors discontinus s’enfonsin en una profunda precarietat. Com a resposta, ha sorgit l’ocupació de teatres per tota França, i dins d’ells s’ha perfilat un sector que reclama més recursos per a la cultura i, sobretot, la supressió i l’abandó de la reforma de l’atur.
La importància que ha aconseguit aquesta última reivindicació s’observa en les aliances forjades durant les ocupacions. En el Teatre del Odéon, per exemple, els i les ocupants s’han reunit amb treballadors i treballadores d’altres sectors, especialment empleats precaris, maltractats per la crisi sanitària.
Ocupación de 70 teatros 🎭 en Paris. En el Odeon orquesta y coro para “El pueblo unido, jamás será vencido” ✊🏾🎵🎵🎼pic.twitter.com/DTjmNdpIig
— Josefina L. Martinez (@josefinamar14) March 30, 2021
Com explica Laurent Voiturin, del SFA (Sindicat Francès d’Artistes-Intèrprets) de Rennes, a Rapports de force: «Per què marxar amb els precaris? Doncs perquè nosaltres mateixos som precaris!». En el mateix article se li concedeix la paraula a Joachim Salinger, també membre del sindicat SFA: «Els temporers, els treballadors de la restauració, totes aquestes professions precàries... són els que resultaran més afectats per la reforma! El govern ho diu clarament: ja no accepta que l’atur els proporcioni uns ingressos dignes durant els períodes en què estan sense treball. [...] Si no lluitem des d’ara, podem estar segurs que aquest sistema es perdrà».
Pel que sembla, la convergència i la prolongació de les ocupacions dels teatres ha tingut un gran impacte. En una crida “a la mobilització general contra el projecte de reforma de l’atur” publicada el 22 de març, els teatres ocupats signants recorden la situació:
“Mentre la gestió de la crisi sanitària impedeix treballar a milions de persones / Mentre més d’un aturat de cada dos no és indemnitzat / Mentre s’ha superat la xifra històrica de 10 milions de pobres / El govern imposa una reforma de l’atur d’una violència inaudita / Empobreix de manera aclaparadora als més precaris».
A continuació, convoquen accions tots els divendres en totes les ciutats contra l’atur. La primera es va celebrar aquest divendres 26 i a París va adoptar la forma d’una manifestació que va partir de Port Royal.
La convocatòria i les dates que s’anuncien en contra de la reforma de l’atur podrien ser la punta de llança per a reprendre la lluita contra les mesures del govern. Mentre que el Syndeac (Sindicats d’Empreses Artístiques i Culturals) prefereix circumscriure la mobilització a una reivindicació per la reobertura dels locals culturals, les diverses convocatòries que estan sorgint en els teatres i la recent cridada a preparar els divendres de la ira van en una altra línia. La d’una lluita entre diversos sectors de la classe treballadora, contra la precarietat i contra els atacs del govern. Una via per a construir una resposta conjunta capaç de fer retrocedir al govern. I per a avançar, les direccions sindicals no poden romandre callades i han de respondre a la ira i preparar un pla de batalla a l’altura de l’atac.
Per Philomène Freguen des de França. Traducció: Natalia
